Inseguretats de l¡¯aventurisme

Fins i tot per a qui suposa que no hi haur¨¤ refer¨¨ndum unilateral ni secessi¨®, les recents vicissituds del bloc independentista s¨®n alarmants, com cada vegada que una societat estable es presta a les condicions de l¡¯aventurisme. Algunes seq¨¹¨¨ncies es poden rebobinar f¨¤cilment. Per exemple: Artur Mas ha d¡¯anar al Parlament auton¨°mic amb helic¨°pter per les manifestacions contra les retallades socials, i quan arriba l¡¯11 de setembre fa cas dels que li aconsellen que s¡¯enfili a la cresta del descontentament i el converteixi en un acte massiu d¡¯independentisme. D¡¯aqu¨ª ve la fal¡¤l¨¤cia que la immensa majoria dels catalans volen una Catalunya escindida d¡¯Espanya.

En aquell moment, la crisi econ¨°mica datada el 2008 va fer que el nacionalisme catal¨¤ pens¨¦s que Espanya estava feble i que, com ha passat amb altres nacionalismes i generalment de manera infructuosa, havia arribat el moment de tallar amarres i iniciar un viatge cap un lloc desconegut. D¡¯aleshores prov¨¦ el mantra de les estructures d¡¯Estat. Comences per dissenyar estructures d¡¯Estat i acabes per ser un Estat independent. En aquesta trama, hi han intervingut personatges tan peculiars com el jutge Santiago Vidal, afalagat per l¡¯ANC i el seu entorn medi¨¤tic.

Alhora, queden altres seq¨¹¨¨ncies per rebobinar, i van en sentit contrari. Per exemple: el suport a la independ¨¨ncia no ¨¦s massiu, separar-se d¡¯Espanya vol dir quedar-se fora de la Uni¨® Europea i sense respecte a la llei no hi ha democr¨¤cia que resisteixi. Fer passos a cegues, segons plans ocults i migpensionistes, ¨¦s d¡¯una inseguretat excepcional, com estar davant la tempesta sense escullera. Al final, qu¨¨ queda? Amb l¡¯elecci¨® de Donald Trump, el Brexit, els populismes i Putin, el m¨®n de sobte ¨¦s m¨¦s estrany del que era abans. Si amb la crisi del 2008 es va salvar l¡¯euro i vam entrar en la postcrisi, ara tant Trump com Marine Le Pen en propugnen l¡¯anul¡¤laci¨®. Al tauler de l¡¯Europa comunit¨¤ria s¡¯hi mouen moltes peces, i no sempre amb encert.

La Uni¨® Europea dels vint-i-set est¨¤ en una posici¨® dif¨ªcil. Per al ciutad¨¤ ¡ªsenti la catalanitat o no¡ª la q¨¹esti¨® ¨¦s si ¨¦s val m¨¦s quedar-se a Espanya ¡ªi, per tant, a la Uni¨® Europea¡ª i afrontar tantes dificultats de manera articulada, o si a la societat catalana li conv¨¦ m¨¦s quedar-se al marge d¡¯Espanya i de la Uni¨® Europea, sense un estat de dret, amb risc probable d¡¯inseguretat jur¨ªdica, a banda d¡¯una profunda divisi¨® social. Seguretat compartida o fractura identit¨¤ria en solitari? Amb el perill gihadista pertot arreu, de quina informaci¨® disposarien els Mossos d¡¯Esquadra en una Catalunya desconnectada de la xarxa de seguretat espanyola i de la interacci¨® dels serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia de tot Europa? El mateix passa amb la inversi¨® estrangera, amb el turisme o amb la pol¨ªtica agr¨ªcola. Ara com ara, t¨¦ sentit evitar les mudances.

Aix¨ª com estan les coses ara, en el secessionisme no es perceben lideratges significatius ni argumentacions s¨°lides. El confusionisme i la incapacitat pol¨ªtica augmenten de manera exponencial i la fatiga d¡¯amplis sectors socials amb la causa independentista ¨¦s m¨¦s que constatable. La confusi¨® no augmenta per dies, sin¨® per hores. L¡¯amateurisme de l¡¯actual president de la Generalitat es podria suportar en situacions d¡¯estabilitat garantida, per¨° no en situacions tan tempestuoses com l¡¯actual. No sabem si vol negociar o no, independ¨¨ncia o interdepend¨¨ncia, si hi haur¨¤ refer¨¨ndum o no, fins a quin punt dep¨¨n de la CUP o en quin context queda el que quedi de Converg¨¨ncia.

Catalunya no est¨¤ en una fase de pol¨ªtica adulta. Al contrari, l¡¯aventurisme avan?a. El centredreta s¡¯ha evaporat. Les trames de corrupci¨® provenen de velles vinculacions pol¨ªtiques i el fet que l¡¯exjutge Vidal ocup¨¦s un esc¨® al Senat i alhora prediqu¨¦s dia s¨ª dia no la Constituci¨® en marxa d¡¯un estat independent s¨®n dos fets contuma?os que la pol¨ªtica nacionalista aborda sense indici de transpar¨¨ncia. No ¨¦s improbable que ara mateix nous fluxos d¡¯opini¨® real es vagin configurant al voltant de la desconnexi¨® amb el secessionisme i el retorn a la bandera quadribarrada en comptes de continuar sedu?ts per la desconnexi¨® amb Espanya i l¡¯aventurisme de la bandera estelada.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.