Frac¨¤s de la pol¨ªtica

El judici oral a l¡¯expresident de la Generalitat, Artur Mas, i dues de les seves conselleres, per l¡¯organitzaci¨® irregular de la consulta secessionista del 9-N del 2014 s¡¯ha iniciat aquest dilluns sense cap m¨¦s peculiaritat exterior que l¡¯habitual manifestaci¨® secessionista. Molt nodrida, encara que menys que en altres ocasions. I an¨°malament patrocinada pel poder auton¨°mic, entre les funcions del qual no figura la de pressionar contra la independ¨¨ncia del poder judicial.

A l¡¯interior, la incomoditat dels jutges per l¡¯assetjament oficial i per la tardan?a dels acusats, que s¡¯han entretingut en el ritual bany de masses, s¡¯ha fet visible. Sobretot quan el president ¨Cque ho ¨¦s tamb¨¦ del m¨¤xim tribunal catal¨¤, el TSJC¨C ha hagut de recordar a Mas que sobraven les arengues perqu¨¨ hi assistia en qualitat d¡¯acusat i no de president.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes asprors, el m¨¦s superflu entre la parafern¨¤lia generada per l¡¯esdeveniment han estat gaireb¨¦ totes les declaracions, de nivells manifestament millorables. Evidentment que aquest judici no ¨¦s ¡°una mostra m¨¦s¡± ¨Co sigui, equivalent a la m¨¦s n¨ªmia¨C que ¡°funciona l¡¯Estat de dret¡±, com va adduir el ministre d¡¯Exteriors, Alfonso Dastis: no passa cada dia que antics alts c¨¤rrecs de l¡¯Estat (ho ¨¦s el titular d¡¯un govern aut¨°nom, tamb¨¦ com a representant ordinari de l¡¯Estat en la seva comunitat) siguin jutjats.

Tampoc ha estat una demostraci¨® de la presumpta malvolen?a de l¡¯Estat ¡°contra Catalunya¡±, com reiteraven diferents l¨ªders independentistes. Ni a Mas se¡¯l jutja per ¡°posar les urnes¡±, fet del qual ell mateix es vana orgullosament sense ra¨®, sin¨® per haver dirigit la seva col¡¤locaci¨® en clara desobedi¨¨ncia (el TSJC dirimir¨¤ si nom¨¦s material o tamb¨¦ constitutiva de delicte) a una provid¨¨ncia del Tribunal Constitucional.

Aix¨ª que ni assistim a un judici d¡¯entitat menor, ni a un atemptat contra Catalunya. Assistim a un acte judicial la celebraci¨® del qual plasma i il¡¤lustra el frac¨¤s de la pol¨ªtica i dels pol¨ªtics involucrats. De tots ells, sobretot dels dirigents dels dos Governs, central i aut¨°nom. Si el de Mariano Rajoy hagu¨¦s tractat de canalitzar la protesta que se li va presentar, en comptes de defugir-la i adre?ar-la especiosament cap al poder judicial, i si Artur Mas hagu¨¦s complert dignament amb les seves obligacions legals i pol¨ªtiques de president, no assistir¨ªem a aquest proc¨¦s. Simplement, no s¡¯hauria desencadenat.

Resulta comprensible que a un reu corrent se li escalfi la boca. Per¨° ho ¨¦s menys (i a m¨¦s sol perjudicar en la vida), la freq¨¹¨¨ncia amb qu¨¨ li passa a Mas. Al¡¤lega que el judici ¨¦s ¡°un muntatge¡± i dictamina que manca de ¡°base legal¡±: sostindr¨¤ el mateix si ¨¦s absolt?, o dir¨¤ que tenia tanta ra¨® que fins i tot un tribunal hostil va haver de recon¨¨ixer-la-hi? Els l¨ªders democr¨¤tics ponderats prodiguen el respecte a les institucions en tota circumst¨¤ncia: tant si creuen que els seran favorables com si temen que els resultin adverses. Entre altres motius, per evitar el rid¨ªcul.

En sectarisme semblant va inc¨®rrer algun conseller actual de la Generalitat instant els seus funcionaris a demanar permisos (dies propis) per assistir a la manifestaci¨®. Aquesta manera indirecta per¨° perversa de passar llista, amena?ar els desafectes i conculcar la neutralitat de l¡¯Administraci¨®. Una mica m¨¦s de maduresa, si us plau.