Conniv¨¨ncia a la sala, ruptura al carrer

El sobiranisme catal¨¤ s¡¯est¨¤ encarregant de convertir el judici a Mas, Ortega i Rigau per la consulta del 9-N en un judici pol¨ªtic. Tant les declaracions pr¨¨vies com la manifestaci¨® que ha acompanyat els acusats tenien per objecte presentar-lo com una causa contra unes idees pol¨ªtiques (la defensa del dret a decidir), un pa¨ªs (Catalunya) i la mateixa democr¨¤cia, perqu¨¨ es jutja segons ells uns dirigents per haver actuat en defensa del principi democr¨¤tic. Tota la posada en escena ha estat orientada a configurar una representaci¨® dram¨¤tica ¨Cel poble catal¨¤ contra els seus opressors¨C el destinatari de la qual era tant el tribunal com l¡¯opini¨® p¨²blica.

No ¨¦s la primera vegada que el nacionalisme catal¨¤ recorre a aquesta estrat¨¨gia per convertir la seva defensa en un atac. Ja ho va fer Jordi Pujol en ocasi¨® de la querella de Banca Catalana. Hi ha una dist¨¤ncia sideral entre el judici que ara se segueix contra Mas i el que llavors va jutjar l¡¯heterodox gestor d¡¯un banc fallit, per¨° aquella estrat¨¨gia va donar a Pujol un excel¡¤lent resultat electoral i ara es busca el mateix efecte pel que sigui que hagi de venir, sigui un refer¨¨ndum unilateral o unes eleccions auton¨°miques.

¡°Ens volien de genolls i amb el cap baix i ens trobaran dempeus i amb la mirada ferma¡±, ha deixat dit Mas per a la posteritat. Els estrategs de l¡¯independentisme saben que mantenir viva una causa requereix molta ¨¨pica i alimentar el sentiment de comuni¨®. Aquest judici li¡¯n proporciona a dolls. Els qui es van obstinar a plantejar les querelles van haver de preveure aquests efectes, especialment despr¨¦s que la Junta de Fiscals del Tribunal Superior de Catalunya no apreci¨¦s delicte.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la ret¨°rica, el judici mostra de nou el punt d¡¯ambig¨¹itat en qu¨¨ es mou el sobiranisme. A les facultats de Dret s¡¯estudia una obra cl¨¤ssica ¨CEstrategia judicial en los procesos pol¨ªticos¨C del controvertit penalista franc¨¨s Jacques Verg¨¨s, que analitza els processos d¡¯aquest tipus que s¡¯han produ?t, des del judici a S¨°crates al cas Dreyfus. L¡¯autor distingeix dos tipus d¡¯estrat¨¨gia: la de conniv¨¨ncia i la de ruptura. La primera rebutja l¡¯acusaci¨®, per¨° accepta el marc legal i la legitimitat del tribunal. La segona impugna l¡¯ordre jur¨ªdic i nega al tribunal el dret a jutjar els fets. Doncs b¨¦, l¡¯estrat¨¨gia de Mas, Ortega i Rigau dins de la sala ¨¦s de total conniv¨¨ncia. Tracten de demostrar que no van desobeir el Constitucional. Al carrer en canvi, es planteja una estrat¨¨gia de ruptura. Preludi del que vindr¨¤? El que sembla clar ¨¦s que, tant si ¨¦s condemnat¨°ria com absolut¨°ria, la sent¨¨ncia servir¨¤ per refor?ar l¡¯independentisme.