La Filmo, cinc anys al Raval

El Manel, el Josep i l¡¯ Antonio s¨®n persones grans i, ara, amics. S'han conegut a la Filmoteca. Venen del Poble Sec, Ciutat Vella i Nou Barris. ¡°A la Filmoteca es fa fam¨ªlia¡±, t'explica el Manel, que pot anar-hi fins a quatre vegades a la setmana i veure dues pel¡¤l¨ªcules cada dia. Escull, en particular, cinema itali¨¤, espanyol i sud-americ¨¤, encara que alguna vegada no evita t¨ªtols d'altres proced¨¨ncies, com els films iranians. S¨®n alguns dels usuaris m¨¦s fidels d'aquesta Filmoteca que porta cinc anys assentada al Raval. El Joaquim, de Cornell¨¤, decideix anar-hi, o no, llegint els arguments dels programes. Va con¨¨ixer la universitat de Tolosa. ¡°All¨ª tamb¨¦ la van posar en un barri d'immigraci¨®, pobre¡±. Est¨¤ a favor d'aquest tipus d'operacions perqu¨¨ intenten canviar din¨¤miques socials. ¡°Pot ser que hagin posat aqu¨ª la Filmoteca per les mateixes raons¡±.

L¡¯ Esteve ¨¦s un cin¨¨fil amb molt bagatge que viu mesos a Madrid on, tamb¨¦, va a la Filmoteca del Dor¨¦. Per¨° li agrada m¨¦s la programaci¨® de la barcelonina. ¡°?s m¨¦s europea¡±. ¡°Totes les ciutats tenen barris canalles, per¨° no passa res¡±. Una opini¨® que no comparteix la seva esposa que, precisament, perqu¨¨ la Filmoteca ¨¦s al Raval no l¡¯acompanya en les seves habituals visites. Aix¨° s¨ª, no li permet anar a l'¨²ltima sessi¨®, per una por que el propi Esteve rebutja. ¡°Abans, a l'avinguda de Sarri¨¤, la Filmoteca estava envoltada de puticlubs i ning¨² li retreia la seva ubicaci¨®¡±. De fet, alguns restaurants de la pla?a que abans no obrien a la nit, ara ofereixen sopars. ¡°Est¨¤ molt ben programada i, francament, li trobo m¨¦s virtuts que defectes. Pots veure, amb altres ulls, des de pel¡¤l¨ªcules dels anys 40 a t¨ªtols que no s'han estrenat a les sales comercials¡±.

El Jean Pierre porta 40 anys a Barcelona. Ara va a la Filmoteca pr¨¤cticament cada dia, a dues sessions. Va con¨¨ixer a Par¨ªs la m¨ªtica Filmoteca d¡¯Henri Langlois a Trocadero. Pel Jean Pierre, la Filmoteca ¨¦s un espai on s'estima el cinema. La projecci¨® ¨¦s bona, es veu un cine que ja no pots veure's en cap altre lloc, moltes vegades s'acompanya de presentacions i¡­ l'espectador respecta la resta del p¨²blic, no menja crispetes i sempre hi ha un silenci sacramental a la sala. Al Jean Pierre li agrada la filmoteca perqu¨¨ pot escoltar els diferents idiomes que coneix i no t¨¦ cap sensaci¨® de ser en un lloc inh¨°spit. ¡°He fet amics i fins i tot una vegada vaig lligar, encara que la hist¨°ria no va prosperar¡±.

A l'avinguda de Sarri¨¤, la Filmoteca estava envoltada de puticlubs i ning¨² li retreia la seva ubicaci¨®

El Jean Pierre m'ho explicava fa un parell de dijous, a la sala on l¡¯Esteve Riambau, director de la Filmoteca, anava a presentar Les neiges du Kilimandjaro, de Robert Gu¨¦diguian, que ja va venir a la preestrena i aquest mes tornar¨¤ a la Filmoteca amb la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula. Gu¨¦diguian ¨¦s un cineasta marsell¨¨s, fidel al seu barri i a la seva tribu, obstinat a construir un relat sobre les classes populars. El film forma part d'un cicle organitzat per la Filmoteca i les Biblioteques de Catalunya amb la finalitat de recuperar el vell concepte de cine-club i, com explica Riambau, exportar l'activitat del centre m¨¦s enll¨¤ del Raval i de Barcelona. Els abonats a la xarxa de biblioteques poden veure per Internet el film i participar en una xerrada virtual. ?s una altra de les comunitats que poblen la Filmo.

Aquest mes, la Filmoteca celebra el seu cinqu¨¨ any al Raval. L'edifici ¨¦s a la pla?a Salvador Segu¨ª, en el buit on va haver-hi una pres¨® de dones. Hi ha un discret detall simb¨°lic, el paviment del seu vest¨ªbul ¨¦s id¨¨ntic al de la pla?a, una manera de subratllar la seva connexi¨® amb l'entorn, la seva urbanitat, que no ¨¦s un bolet, vaja. No obstant aix¨°, en alguns mitjans acad¨¨mics, l'anunci que la Filmoteca s'instal¡¤laria al Raval, amb el CCCB, el Macba, universitats¡­., va tenir una rebuda descreguda i sota sospita. Es tractava d'una viol¨¨ncia urban¨ªstica, especuladora, sobre el barri; un simple esponjament higienista; un regal per a h¨ªpsters i skaters, no per als ve?ns. Riambau recorda un titular period¨ªstic als quinze dies d'haver-se inaugurat les instal¡¤lacions del Raval on es recriminava a la Filmoteca que no havia aconseguit expulsar les prostitutes???¡­ Per a Itziar Gonz¨¢lez, urbanista i exregidora de Ciutat Vella, ¡°les institucions, com el barris, no neixen, es fan. Les fan les persones¡±. En el cas de la Filmoteca, Gonz¨¢lez reivindica que el barri, la ciutat i la gent que estima el cinema ¡°ens hem beneficiat de la seva encertada estrat¨¨gia en la programaci¨® i les activitats¡±. ¡°La Filmoteca¡±, continua, ¡°ha estat a l¡¯al?ada de la intensitat i complexitat del barri m¨¦s universal de Catalunya i aix¨° demostra que l¡¯urbanisme el fan les activitats i les gents, mai el poder i els seus planificadors¡±.

De fet, el grup m¨¦s nombr¨®s d'espectadors arriba del mateix Raval i Ciutat Vella. El segon, ve de Gr¨¤cia, m'explica l¡¯Octavi Mart¨ª, director adjunt del centre, que proposa una programaci¨® per a p¨²blics amb diferents interessos, no for?osament practicants del culte cin¨¨fil. T¨¦ una mitjana de 105 espectadors per sessi¨®. I set mil joves de les matinals per a escoles. Les sessions acaben com a m¨¦s tard a dos quarts de dotze de la nit perqu¨¨ a ning¨² se li escapi el metro. ¡°I en aquests cinc anys mai hem hagut de cridar els Mossos¡±, rebla Riambau.

Realment, solucionar els greus problemes del Raval no ¨¦s un enc¨¤rrec que pugui fer-se a una Filmoteca ni a la seva gent. Una Filmoteca que, no obstant aix¨°, no ¨¦s ¨²nicament una sala de cinema. Hi ha exposicions (una va ser El Raval a el Raval: Imatges d¡¯un barri), fa una programaci¨® ecl¨¨ctica i usa la finestra d¡¯ Internet per donar acc¨¦s remot a 25.000 documents, des de cartells, articles de premsa o vidres de llanternes m¨¤giques. El servei de restauraci¨® treballa, per exemple ,en la recuperaci¨® d¡¯?rase una vez (1950), una pel¡¤l¨ªcula de dibuixos d¡¯ Alexandre Cirici-Pellicer i Josep Escobar (el de Zipi y Zape). Basada en el relat de La Ventafocs, va coincidir fatalment amb l'estrena del mateix t¨ªtol de la Disney. A la Filmoteca hi ha una c¨°pia en blanc i negre i, a partir dels cartrons preparatoris de la producci¨®, li retornaran el color.

Quan es pregunta a Riambau pel m¨¦s rellevant que ha passat en aquests cinc anys, esmenta, inevitablement, el congr¨¦s mundial de filmoteques del 2013, al que van acudir un centenar d'institucions de 61 pa?sos (incloses les dues corees) o el seminari sobre Orson Welles, en el qual va participar la filla del cineasta, Chris. Tamb¨¦ va venir Keith Baxter a l'estrena d'una c¨°pia restaurada de Campanadas a medianoche a la col¡¤legiata de Cardona, un dels llocs on va ser rodada. Per¨° despr¨¦s estan els intangibles. Aquests artistes de mig m¨®n que la visiten, i tornen, creen una xarxa d'amics i c¨°mplices del projecte. El contacte amb els cineastes pot convertir qualsevol film en una experi¨¨ncia irrepetible. Cada setmana hi ha uns quants petits esdeveniments. ¡°Volem dinamitzar, sense xantatges, la cultura del cinema i aix¨° no s'aconsegueix ¨²nicament amb projeccions a preus populars¡±, conclou Riambau. I el Raval sembla content de tenir aquests amics.