Gent de pau

"No vaig tirar ni un tir per por a matar ning¨²; no volia matar¡±. ¡°Que no torni all¨°¡±, diu en Daniel recordant la guerra que va haver de fer. Ell ¨¦s un dels testimonis del programa Trinxeres que TV-3 va estrenar diumenge passat. Els seus autors ¡ªCarles Costa, Eloi Vila i Marc Juan¡ª fan a peu els 350 km del front republic¨¤ del 38, quan les tropes franquistes ja havien arribat al Mediterrani i la Catalunya republicana va quedar a?llada. Els moments m¨¦s intensos i brillants d¡¯aquest viatge els donen els testimonis d¡¯aquells dies. Com en Llu¨ªs, de Figuerola, que d¡¯un camp de concentraci¨® va acabar lluitant amb la bandera falangista de Biscaia. Al front, explica, ¡°nom¨¦s penses si et pots escapar. ?s molt cruel una guerra civil¡±. De tant en tant, la gent del programa clava estaques amb un nom, el d¡¯un dels soldats que va viure aquell drama. El gran encert de Trinxeres ¨¦s que aquests memorials no estan reservats a herois. Aquest primer dia van tenir un record, b¨¤sicament, per a gent de pau. A en Josep Maria el va cridar l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤ quan tenia 19 anys. No volia anar al front i va inventar-se que era telegrafista (va aprendre l¡¯alfabet Morse en quatre dies) perqu¨¨ la unitat de transmissions era a la rereguarda. L¡¯Eugeni tampoc volia anar a la guerra. For?at a integrar-se en l¡¯ex¨¨rcit republic¨¤, s¡¯escapa i la seva aventura acaba en territori franquista, allistat for?osament. Un home que no volia fer la guerra va haver de fer-la en els dos b¨¤ndols. I tamb¨¦ hi ha el testimoni de dones que la van viure al seu poble. Des del drama dels hospitals a la crueltat dels vencedors.

El programa vol ser una road movie, i en aquest punt resulta excessiva la cr¨°nica sobre la perip¨¨cia excursionista dels reporters (si troben o no un refugi; si han de saltar un barranc...). Encara que estigui fet des del que era territori de la Rep¨²blica, ¨¦s injust donar, quan es parla de les batalles, solament el nombre de morts que van patir els republicans. Els morts d¡¯una guerra s¨®n una dada trista sense distincions. Sobretot quan segurament m¨¦s d¡¯un, i de tres, d¡¯aquests soldats estaven sota una bandera imposada. En canvi, commou, sense que el programa faci maniobres lacrim¨°genes, el testimoni oral de gent an¨°nima que t¨¦ guardada al cor la mem¨°ria d¡¯una trag¨¨dia m¨¦s que d¡¯una epopeia. S¨®n grans moments.

Pastissers. A un xocolater que volia obrir una segona botiga li van recomanar fer-ho a prop d¡¯una esgl¨¦sia per captar clients entre els feligresos. ¡°I ara resulta¡±, explicava, ¡°que ning¨² va a missa¡±. Fa dues setmanes, Valor afegit, un dels informatius m¨¦s s¨°lids de TV-3, va parlar de la crisi d¡¯aquest sector que, fa 20 anys, tenia 800 obradors i ara n¡¯obren la meitat. El programa va parlar amb un pastisser artes¨¤ dels canvis d¡¯h¨¤bits, dels esdeveniments pastissers com s¨®n el tortell de Reis i la coca de Sant Joan, i tamb¨¦ ho va fer amb les futures generacions que estudien a l¡¯escola oficial del gremi somniant amb noves creacions. Una innovaci¨® que no ¨¦s solament a les pastisseries sin¨®, tamb¨¦, en la gran restauraci¨® catalana. Amb unes poques pinzellades vam tenir una idea del que Albert Closas, director del programa, va definir com ¡°la bogeria en el sector de la pastisseria¡±. I ho feia pocs minuts despr¨¦s que TV-3 estren¨¦s Bogeria a la pastisseria, on, se suposa, Christian Escrib¨¤ ha de mostrar les emocions i els reptes de les seves propostes singulars. Per¨° el programa es converteix en un publireportatge basat en el cultiu d¡¯una t¨°pica imatge de geni que es demostra b¨¤sicament en la extravag¨¤ncia. No es tracta que Escrib¨¤ no es mereixi un programa, com se¡¯l mereixerien altres col¡¤legues. ?s que n¡¯hi donen 13... Fatigant.