L¡¯Alab¨¨s, de Dortmund al cel

A l'Alab¨¨s no se l'espera, arriba. T¨¦ el costum de no avisar. Ning¨² l'esperava al Westfalenstadion de Dortmund aquella tarda llargu¨ªssima del 16 de maig del 2001, que va acabar de matinada, quan es va enfrontar a la marea vermella del Liverpool en la final de la Copa de la UEFA, i ning¨² l'esperava tampoc a la final de la Copa del Rei del 27 de maig del 2017, amb l'hora i l'estadi encara per determinar. Per¨° aquest dimecres va derrotar el Celta en la tornada de la semifinal (1-0) i jugar¨¤ la segona final de la seva hist¨°ria despr¨¦s de la gloriosa nit (tot i la derrota per 5-4 a la pr¨°rroga) de Dortmund.

L'Alab¨¨s ¨¦s sigil¡¤l¨®s en l'¨¨xit i una mica estrepit¨®s en el frac¨¤s. Un club pendular, sacsejat per la voracitat econ¨°mica del futbol, que l'han portat del parquet al fang de la competici¨® en un ascensor que tant podia anar a la suite del futbol com al soterrani. No ¨¦s res estrany en una ciutat que tot just supera els 200.000 habitants i un territori alab¨¨s amb poc m¨¦s de 300.000, un magma petit que ha fet, no obstant aix¨°, conviure el futbol (amb les seves sacsejades) i el b¨¤squet amb el Baskonia, un club de l'elit europea.

El cel de Vit¨°ria va ser el de Dortmund, encara tot i que tinguessin poc a veure, plom¨ªs l'un, blau ras l'altre quan s'ho proposa. Aquell dia els futbolistes que dirigia Man¨¦, amb el seu rictus seri¨®s i la ironia amagada sota el bigoti, els Javi Moreno, T¨¦llez, Jordi Cruyff, Magno, Desio, Contra... van viatjar com ho feien sempre: de civils, sense l'uniforme que els clubs acostumen a fer servir per militaritzar la tropa. A l'aeroport de Foronda la imatge est¨¨tica de l'ambient era la d'un partit m¨¦s. ¡°Si hem arribat aix¨ª fins aqu¨ª, per qu¨¨ hem de canviar?¡±, afirmava Man¨¦, sense cap mena de nerviosisme. El m¨¤rqueting s¨ª que va funcionar, perqu¨¨ en la competici¨® europea va anar inventant samarretes fins a convertir-se en el pink team, pel color rosa d'una de les seves indument¨¤ries. A Dortmund va jugar com el Boca Juniors, per¨° ho va fer millor. Les remuntades, la pr¨°rroga, l'autogol d'or de Geli, la decepci¨®, l'extenuaci¨®.

L'Alab¨¨s va entendre que no nom¨¦s havia viscut una nit hist¨°rica, sin¨® una nit ¨²nica i irrepetible. Els qui no la van viure al camp van sentir que l'oportunitat se'ls havia escapat. Les nits ¨¨piques de l'Alab¨¨s havien tingut uns tocs m¨¦s dom¨¨stics des que es va fundar el 1921 heretant els passos animosos de l'Sport Friends, ascensos i descensos, la vict¨°ria contra el Ja¨¦n en l'ascens a Primera el 1995, l'ascens a Primera el 1998. Abans va ser el fangar de la Tercera Divisi¨®, de la categoria regional fins i tot, del pelegrinatge d'un club que ha tingut entre els seus membres Ciriaco i Quincoces, Juan Se?or, Jorge Valdano, Andoni Zubizarreta. I Ferenc Puskas a la banqueta a finals dels seixanta.

El 2007 va entrar en concurs de creditors i el fum de la desaparici¨® encegava els ulls de Vit¨°ria despr¨¦s de l'incendi de Piterman, per¨° no era la primera vegada. Als seixanta del segle passat, va viure una situaci¨® similar despr¨¦s del descens a Tercera. Sempre el p¨¨ndol anant i venint.

L'adquisici¨® del club per part de Joxean Querejeta, m¨¤xim accionista tamb¨¦ del Baskonia, ha reunit les dues ¨¤nimes de Vit¨°ria: el futbol i el b¨¤squet, que s'han curat m¨²tuament els constipats (en el cas del futbol, pneum¨°nies). Ara l'afici¨® de l'Alab¨¨s t¨¦ nous ¨ªdols. El lloc que van deixar Herrera, Astudillo, Iv¨¢n Alonso, Tomic o el pais¨¤ Pablo, t¨¦ nous inquilins: Llorente, Camarasa, Laguardia, Pacheco, Manu Garc¨ªa. I des d'ahir Edgar M¨¦ndez, tret que la final ofereixi un altre ¨ªdol per a la posteritat. I a l'afici¨® l'espera una altra nit especial. No sap on, per¨° s¨ª que sap que ser¨¤ m¨¤gica. El p¨¨ndol, aquesta vegada, amb un lent tic-tac de 16 anys, s'ha decantat a favor seu.