Abans que sigui massa tard

L'obstinaci¨® no hauria de ser una pol¨ªtica. En realitat ¨¦s l'actitud m¨¦s impol¨ªtica que pugui imaginar-se. Per¨° ¨¦s la que han adoptat Artur Mas i Mariano Rajoy, protagonistes d'un enfrontament que ja fa gaireb¨¦ cinc anys que dura, sense desenlla? previsible ni satisfactori a la vista per cap de les parts.

Artur Mas ha jugat les seves ultim¨ªssimes cartes en l'escenificaci¨® d'un judici pol¨ªtic en qu¨¨ es presenta com a v¨ªctima de la penalitzaci¨® del desig d'independ¨¨ncia d'una part de la societat catalana de la qual l'expresident es fa int¨¨rpret i instrument. Els seus plans respecte a l'exercici del dret d'autodeterminaci¨® ¡ªque aquesta ¨¦s sense eufemismes la q¨¹esti¨® de fons¡ª tenen un ampli suport a Catalunya, per¨° ha quedat clar en les tres ocasions en qu¨¨ les urnes han parlat amb prop¨°sits plebiscitaris des del 2012 ¡ªdues eleccions i un proc¨¦s participatiu susp¨¨s pel Constitucional¡ª que la base de l'independentisme ¨¦s insuficient per reclamar amb autoritat els avals legals del titular de la sobirania que ¨¦s el Parlament espanyol i obtenir el reconeixement imprescindible de la comunitat internacional.

La jugada que queda ¨¦s la definitiva i la m¨¦s perillosa, perqu¨¨ del que es tracta ara ¨¦s de sotmetre a prova la democr¨¤cia espanyola, fins al punt de demostrar al final del proc¨¦s el que nom¨¦s ret¨°ricament es podria deduir ja des del principi dels plantejaments m¨¦s radicals: que Catalunya ¨¦s una naci¨® oprimida, un pa¨ªs ocupat, colonitzat gaireb¨¦, i sotm¨¨s a un r¨¨gim ali¨¨ i estranger.

Hi ha dues palanques que condueixen a aquesta conclusi¨®, que convertirien el cas catal¨¤ en una independ¨¨ncia remedial en el mateix cap¨ªtol en el qual es trobava ni m¨¦s ni menys que Kosovo. D'una banda, la judicialitzaci¨® del proc¨¦s per part del Govern de Rajoy, que ha aconseguit fer oblidar qualsevol via pol¨ªtica i confiar exclusivament als tribunals la tasca d'obstaculitzar els plans de ruptura constitucional establerts pel sobiranisme: el radicalisme sobiranista s'imagina centenars de c¨¤rrecs pol¨ªtics inhabilitats o fins i tot a la pres¨®, l'autonomia suspesa i la legitimitat de la democr¨¤cia espanyola q¨¹estionada. De l'altra, la for?a parlament¨¤ria decisiva de la CUP, amb el seu correlat de mobilitzaci¨® al carrer i la seva capacitat de suscitar l'emulaci¨® de l'esquerra radical: no ¨¦s estrany que comentaristes d'un i altre costat hagin evocat el fantasma del Maidan, una permanent agitaci¨® de carrer de f¨¤cil desbordament, que nom¨¦s des del territori CUP es pot organitzar i mantenir.

Encara per aconseguir tal punt d'ignici¨® cal una actitud irritada del Govern central, capa? de precipitar-se i autolesionar en la repressi¨® que el conviden a desencadenar. No hi ha s¨ªmptomes fins ara que aix¨° pugui passar, m¨¦s aviat n¡¯hi ha en sentit contrari. Malgrat tot, entrar en aquest territori ¨¦s temptar el diable, per¨° ni tan sols aix¨ª, en les actuals circumst¨¤ncies internacionals, est¨¤ del tot clar que la democr¨¤cia espanyola pugui patir danys irreparables que la q¨¹estionin a ulls del m¨®n i deixin en canvi el camp lliure perqu¨¨ un independentisme fins ara de base insuficient eixampli de sobte els seus suports i la seva for?a i aconsegueixi la desconnexi¨® anhelada.

Si fins ara el secessionisme ha calculat malament les forces ¡ªel suport electoral, les simpaties internacionals, les aliances espanyoles i europees¡ª, res indica que sigui correcte aquest c¨¤lcul actual, encara m¨¦s arriscat. Implica alimentar el foc amb tota la llenya de la mobilitzaci¨® i fins i tot del sacrifici personal, cosa que fins ara no s'havia produ?t i que els seus seguidors desconeixen. Cal fer-ho en un moment d'enorme fatiga processista, no tan sols entre els creients, sin¨® sobretot en una societat catalana dividida, la meitat no independentista de la qual ha comen?at a virar de la indifer¨¨ncia a la irritaci¨®.

M¨¦s f¨¤cil ¨¦s pensar que Rajoy practica, amb l¡¯immobilisme, una calculada estrat¨¨gia de contenci¨®. Si el secessionisme busca la seva sortida en la liquidaci¨® de la democr¨¤cia espanyola, Rajoy fa una aposta id¨¨ntica en la definitiva laminaci¨® de l'autogovern catal¨¤ tal com l'hem conegut en els darrers 40 anys, amb els marges extraordinaris que encara t¨¦ en educaci¨®, ordre p¨²blic, llengua i mitjans de comunicaci¨®, elements tots ells convertits ara en causa i origen de tots els mals independentistes que a ulls de molts conv¨¦ extirpar o si m¨¦s no limitar. Aquesta estrat¨¨gia perversa assigna a la tossuderia dels independentistes la feina bruta d'oferir la destrucci¨® d'un autogovern que menyspreen en nom d'una independ¨¨ncia que no poden aconseguir.

Democr¨¤cia espanyola i autogovern catal¨¤ han anat sempre de la m¨¤. No ¨¦s segur que en els nous temps trumpistes funcionin les velles equacions hist¨°riques, per¨° seria bo que uns i altres, Mas i Rajoy, deixessin de temptar la sort, i s¡¯oblidessin d'aventures i experiments respecte a la resist¨¨ncia de la democr¨¤cia espanyola i a la limitaci¨® de l'autogovern catal¨¤. Abans que sigui massa tard, abans que tornem a la vella hist¨°ria que sempre acaba malament.