La quietud i el garrot

Malgrat haver-se celebrat sota un lema d'intens ambient ultradret¨¤ ¨CAdelante Espa?a (ADES) va ser, entre altres coses, el nom-tapadora de la secci¨® barcelonina de Fuerza Nueva despr¨¦s de la dissoluci¨® formal del partit de Blas Pi?ar el 1982¨C, la veritat ¨¦s que els mitjans han esgotat els sin¨°nims a l'hora de qualificar el 18¨¨ congr¨¦s nacional del PP: tranquil, pl¨¤cid, controlat, previsible, una bassa d'oli¡­

Reunit amb dos anys de retard sobre les previsions estatut¨¤ries, el conclave no ha discutit ni d'idees ni de persones (al contrari, es va procurar sufocar qualsevol debat), fins al punt de transformar-se en una lit¨²rgia de la unitat per a m¨¦s gl¨°ria de Mariano Rajoy Brey, l'impertorbable don Tancredo de la pol¨ªtica espanyola. ¡°Farem el que ell decideixi i continuarem treballant per al seu projecte¡±, va declarar Pablo Casado amb una devoci¨® i una submissi¨® tan grans que, en comptes del de Pontevedra, semblava que estava referint-se a Stalin o a Kim Il-Sung. La successi¨®? Rajoy se succeir¨¤ a si mateix, passar¨¤ per sobre de l'¨²nica cosa bona que va fer Aznar ¨Cautolimitar-se a dos mandats presidencials¨C, deixar¨¤ com si fos de novells el r¨¨cord de Fraga i ¨¦s capa? de liderar la dreta estatal durant dues d¨¨cades o m¨¦s. L'apoteosi de l'anticarisma.

Malgrat algunes aparences equ¨ªvoques, el congr¨¦s popular tampoc ha estat escenari de cap exercici d'autocr¨ªtica, encara que els motius sobressin. ?s autocr¨ªtica el que va dir Mar¨ªa Dolores de Cospedal divendres, quan va justificar la lentitud a reaccionar sobre B¨¢rcenas i G¨¹rtels perqu¨¨ ¡°ens semblava impossible que ens estigu¨¦s passant a nosaltres¡±? Tot el contrari, el missatge de la secret¨¤ria general va ser: fixeu-vos si som honrats i bona gent, que ens resultava inimaginable l'exist¨¨ncia en les nostres files d'un grapat de pomes podrides¡­

De les campanyes electorals finan?ades per la banda de Correa, dels sobres que presumptament circulaven per la setena planta de G¨¦nova, 13, del ¡°Luis, se fuerte¡±, de la ¡°liquidaci¨® en diferit¡±, etc¨¨tera, ja nom¨¦s se'n recorden els ¡°Pimpinela¡± i altres populistes de la pitjor casta. En la mateixa l¨ªnia de les postveritats es va situar el sentit homenatge a Rita Barber¨¢; encara que l'aut¨°psia hagi certificat que l'exalcaldessa va morir v¨ªctima d'una cirrosi hep¨¤tica, el PP segueix presentant-la com la v¨ªctima innocent d'una cacera orquestrada per la premsa mesquina i uns adversaris assedegats de sang.

Esclar que, quan un es considera capa? de ser l'intermediari de Donald Trump per a la interlocuci¨® amb Europa, l¡¯Am¨¨rica Llatina, el nord de l'?frica i fins i tot l'Orient Mitj¨¤ (o sigui, m¨¦s de mig m¨®n), no hi ha cap tasca que resulti massa ¨¤rdua. Mariano Rajoy i un PP m¨¦s seu que mai, doncs, es disposen a reabsorbir els tres milions de vots captats per Ciutadans, a explotar fins al fons les debilitats del PSOE i a conrear al m¨¤xim la bipolaritzaci¨®, l'antagonisme amb els rojos de Podem; m¨¦s rojos, m¨¦s perillosos, m¨¦s c¨°modament demonitzables encara despr¨¦s del desenlla? de Vistalegre 2. Per a tota la resta, i com deia Teddy Roosevelt, ¡°a big stick¡±, un gran garrot.

At¨¨s que, segons la doctrina governamental, la crisi econ¨°mica i els seus efectes socials ja estan superats (ho demostra, sense anar m¨¦s lluny, el fet que la pensi¨® de jubilaci¨® de la meva mare nonagen¨¤ria ha augmentat des del gener en 1,63 sucosos euros mensuals!), la resta ¨¦s el desafiament secessionista catal¨¤. I, en contra seu, el gran garrot est¨¤ ben a la vista.

Per si no n¡¯hi havia prou amb l'ofensiva judicial d'aquests mesos, per si no n¡¯hi havia prou amb el rebuig desdeny¨®s de Rajoy a una reforma constitucional, per si no eren suficients els nos reiterats diumenge a qualsevol forma de refer¨¨ndum, per si no quedava bastant clar que, per al president del Govern, el di¨¤leg amb Catalunya se circumscriu a parlar de finan?ament i infraestructures (o sigui, com amb la Rioja, o Cant¨¤bria, o M¨²rcia), el senyor Mariano es va permetre posar-li, al big stick, una cirereta: mantenir Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz (¡°aix¨°, la Fiscalia t'ho afina¡±) com a vocal de designaci¨® presidencial en la direcci¨® del PP no ¨¦s nom¨¦s un tribut a l'amistat o un premi a la lleialtat, ¨¦s tota una ratificaci¨® de fins on est¨¤ disposat a arribar l'Estat en la seva confrontaci¨® contra l'independentisme.

Pel que fa al Partit Popular de Catalunya, ni va estar pol¨ªticament present a la Caixa M¨¤gica de Madrid, ni se l¡¯esperava.