La desuni¨® europea

Una de les febres m¨¦s ex¨°tiques dels nostres dies prov¨¦ de recon¨¨ixer que quedar fora de la Uni¨® Europea t¨¦ un cost que val la pena pagar perqu¨¨, si pensem que l¡¯entitat de Catalunya quedaria malmesa seguint sent part d¡¯un Estat alienador, conv¨¦ m¨¦s una temporada en el purgatori extraeuropeu que passar per la ignom¨ªnia de seguir com a element de la integraci¨® europea pel fet de quedar-se a Espanya. Les febres pugen i baixen. Ara b¨¦: aix¨° vol dir de forma taxativa que el secessionisme ¡ªamb Artur Mas al capdavant¡ª ha trencat del tot amb la idea catalanista perqu¨¨ el catalanisme cl¨¤ssic va lligat a la idea d¡¯Europa, des de perspectives tan heterog¨¨nies com la d¡¯Eugeni D¡¯Ors o la de l¡¯assagista Josep Maria Corredor, que des de l¡¯exili, pels anys quaranta, defensava una Europa federalista que integr¨¦s directament una diferencialitat catalana. En tot cas, es tractava de m¨¦s Europa i no d¡¯acceptar una Catalunya deslligada d¡¯Europa. ??s tan car el preu de seguir a la Uni¨® Europea i renunciar a una secessi¨® que ni la meitat de la societat catalana desitja? ?s un debat intel¡¤lectual que, despr¨¦s de tantes manifestacions, euf¨°ries, febres i col¡¤lapses, l¡¯independentisme no ha resolt perqu¨¨ amb arguments com que Espanya ens roba no hi a dial¨¨ctica, si no gresca de casino republic¨¤-federal.

Ara que forces esbiaixades torben l¡¯estabilitat europea, afegir-se a la n¨°mina de desintegraci¨® no lliga gaire amb la Catalunya de Camb¨® o de Tarradellas. Ni tampoc amb la del Jordi Pujol preandorr¨¤. Pels temps geopol¨ªtics que ens aguaiten, t¨¦ m¨¦s sentit la uni¨® que separar-se. Tothom ent¨¦n que hi ha una recomposici¨® dels blocs mundials i que, per afrontar factors tan contraposats com el terror gihadista o el paradigma digital, fer m¨¦s s¨°lida la integraci¨® europea ¨¦s m¨¦s constructiu que fragmentar-la. ?s clar que vivim en un m¨®n que no ¨¦s lineal, que no ¨¦s previsible.

Ha comen?at l¡¯any Trump. Com pot acabar l¡¯any 2017? L¡¯any passat, ?hagu¨¦ssim pogut suposar que Europa, l¡¯Europa de les nacions i l¡¯Europa transnacional, es faria les preguntes que ara mateix tots ens fem? I tot plegat, la guerra de S¨ªria, una postcrisi dif¨ªcil, el Brexit, l¡¯arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i els nous populismes, tot interactua. En el fons, t¨¦ a veure amb la llibertat, que ¨¦s tan vulnerable i fr¨¤gil. El pluralisme ¨¦s una defensa constant davant del dogmatisme, i un concepte que ¨¦s essencial per a la configuraci¨® permanent, integrada, d¡¯Europa, de Catalunya i d¡¯Espanya. El pluralisme cr¨ªtic permet la pacificaci¨® dels comportaments pol¨ªtics. Minimitza el risc que es prenguin males decisions o que governants inadequats es mantinguin en el poder. Al contrari, la Desuni¨® Europea no s¡¯ho paga.