El clic desconegut

La fotografia juga un bon paper visual en els telenot¨ªcies i a les xarxes socials exalta la nost¨¤lgia i les ganes d¡¯opinar. Un dia apareix una bossa de fotografies als Encants i sembla que calgui for?ar una entrada en l¡¯ordre alfab¨¨tic de la Hist¨°ria de la Fotografia. Per¨° de vegades ¨¦s impossible, perqu¨¨ no apareix el nom de qui va disparar la c¨¤mera. Llavors s¡¯inicia la recerca del fot¨°graf desconegut. I en algun cas fins i tot ha arribat a apar¨¨ixer un autor dels bons. Va ser sonat l¡¯affaire del 2013 quan la Comissi¨® de la Dignitat va reunir en pocs dies els diners per adquirir un arxiu que contenia poc m¨¦s de 1.300 negatius del temps de la Rep¨²blica i la Guerra Civil. La Generalitat havia declinat la compra at¨¨s que els seus assessors no podien aconsellar la compra d¡¯un lot d¡¯un ¡°desconegut¡±. Un cop adquirit, els historiadors de Fotoconnexi¨® van revelar el valor testimonial de les imatges i va sorgir-hi el nom irrefutable dels autors: Francesc Boix (l¡¯homenatjat fot¨°graf de Mauthausen) i el seu pare. L¡¯arxiu fou dipositat a l¡¯ANC el setembre passat i el final ¨¦s tan feli? que es poden consultar m¨¦s de 700 imatges al web, a m¨¦s d¡¯adquirir Els primers trets de Francesc Boix(Ara Llibres) amb les imatges i conclusions de la recerca. Vet aqu¨ª la celeritat de la iniciativa privada! Per¨° l¡¯arxiu Boix, tot i el temps que va ser d¡¯un autor desconegut, era important perqu¨¨ parlava d¡¯un temps hist¨°ric del qual necessitem detalls. ?s cert que la qualitat fotogr¨¤fica nom¨¦s la donar¨¤ un autor sensible i intel¡¤ligent. Per¨° la seva import¨¤ncia documental superava amb escreix l¡¯an¨¨cdota de l¡¯autoria.

Aquests dies les xarxes socials han projectat fins a la tele i la premsa un altre cas. Es difonen ¡°fotografies perdudes de Barcelona¡± amb la idea de trobar qui les va disparar: un o una amateur amb pretensions esteticistes en els contrallums, les tem¨¤tiques i els enquadraments, amb el regust dels anys seixanta. Encara que tamb¨¦ distingim una mirada aguda, ir¨°nica, gaireb¨¦ sempre tendra. B¨¦ podria ser una dona... Potser aquest seria l¡¯¨²nic element motivador per seguir estirant el fil, at¨¨s que una dona amateur d¡¯aquell moment ¨¦s rara avis. Aporten novetats aquestes fotos? Si volem reivindicar una autoria, aquesta hauria d¡¯imposar-se m¨¦s enll¨¤ dels aspectes nost¨¤lgics i documentals. Tot i que la narraci¨® fotogr¨¤fica sigui muda, necessitem la seva intervenci¨®. Si no, quina necessitat hi ha de posar-li un nom? Amb el document a seques ja en tindr¨ªem prou.

No cal inventar nous autors. Encara hi ha molta feina amb els que estan a la cua esperant que els arribi el torn per sortir als titulars amb motiu de la seva primera exposici¨® antol¨°gica, el seu llibre o la compra o l¡¯ingr¨¦s del seu arxiu en una instituci¨®, tot i que el contingut cultural de la fotografia no sol ser motiu de titulars, excepte que l¡¯an¨¨cdota que envolta el seu dest¨ª demostri un cop m¨¦s la incapacitat de la nostra societat per valorar el que ¨¦s important. Mentre es busca la identitat dels fot¨°grafs desconeguts, n¡¯hi ha de coneguts que ning¨² coneix. Els sona Josep Maria Roset, per exemple? T¨¦ un arxiu de milers de negatius, a m¨¦s d¡¯una important col¡¤lecci¨® de fotografia hist¨°rica i artefactes de totes les ¨¨poques. Des dels anys noranta tracta de consolidar un projecte per a la seva ciutat, Rub¨ª, ara ja propiet¨¤ria del seu llegat. Els pol¨ªtics no es posen d¡¯acord i el proc¨¦s segueix encallat amb les fotografies dormint en un garatge amb risc de malmetre¡¯s. Han anat passant per casa seva experts que han vist les fotografies, d¡¯indubtable for?a discursiva i valor testimonial. Per¨° ¨¦s un cas poc rom¨¤ntic que no sortir¨¤ als titulars perqu¨¨ el fot¨°graf no ¨¦s una dona, ning¨² haur¨¤ d¡¯esbrinar el seu nom i amb 85 anys i una situaci¨® fr¨¤gil de salut i econ¨°mica, la seva hist¨°ria ¨¦s complicada. Circumst¨¤ncies que no deixaran gaire marge a la imaginaci¨® per engegar un circ medi¨¤tic.