Rajoy prepara una bateria d¡¯ofertes per reconduir la crisi catalana
La proposta est¨¤ centrada en 45 reivindicacions pendents sobre infraestructures i altres compet¨¨ncies auton¨°miques
L'expresident catal¨¤ Artur Mas va ressuscitar dijous passat en una confer¨¨ncia a Madrid la idea d'una tercera via sobre el conflicte a Catalunya entre l'ultim¨¤tum del refer¨¨ndum nacionalista i l'immobilisme de l'Executiu central de Rajoy. Davant d¡¯aquesta declaraci¨®, el president del Govern prepara una proposta pol¨ªtica centrada en 45 reivindicacions pendents que tenen a veure amb infraestructures i m¨¦s compet¨¨ncies auton¨°miques, i amb plans de rodalies pactats i nomenaments consensuats, per traslladar-l¡¯hi a l'actual mandatari catal¨¤, Carles Puigdemont, en un intent de reconduir la crisi.
L'equip de Mariano Rajoy vol saber, abans de tancar la cita pendent des de fa mesos amb Carles Puigdemont, si t¨¦ alguna disposici¨® a parlar d'una mica m¨¦s que del refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. Volen obrir el ventall d'assumptes per tractar. A l'entorn del president espanyol s'assegura que Rajoy pret¨¦n aprofitar aquesta futura conversa per lliurar a Puigdemont un document amb un oferiment pol¨ªtic de fons, per¨° sense cap refer¨¨ncia a la consulta. Una proposta pol¨ªtica centrada en les 45 reivindicacions pendents, que tenen a veure amb infraestructures i m¨¦s compet¨¨ncies, amb plans de rodalies pactats, amb nomenaments consensuats. I tamb¨¦ amb una altra forma de fer pol¨ªtica i de representar l'Estat a Catalunya, amb Consells de Ministres que podrien celebrar-se a Barcelona i fins i tot a amb extensions cap a la capital catalana de museus nacionals.
El ministre portaveu, ??igo M¨¦ndez de Vigo, va qualificar l'endem¨¤ aquesta aportaci¨® com a interessant i va apostar per ¡°sondejar¡± si es tractava d¡¯una iniciativa seriosa. Per¨° despr¨¦s va refredar al m¨¤xim la possibilitat que es pugui produir en breu una trobada bilateral entre Rajoy i l'actual president catal¨¤, Carles Puigdemont, que La Moncloa ent¨¦n ara com a inoportuna si el dirigent nacionalista l¡¯aprofita per convertir-la en un dur i poc productiu duel de retrets. Va ser el que va passar en l'¨²ltima recepci¨® a La Moncloa amb Artur Mas.
L'obsessi¨® per la projecci¨® exterior
Una de les prioritats de l'Executiu catal¨¤, ara presidit per Carles Puigdemont (Junts pel S¨ª) ha estat la projecci¨® de les seves reivindicacions i demandes a l'exterior i especialment dins de la Uni¨® Europea, fins ara amb poc ¨¨xit.
El pressupost per la Conselleria d'Assumptes i Relacions Institucionals i Exteriors i Transpar¨¨ncia, que dirigeix Ra¨¹l Romeva, t¨¦ previst passar dels 35 milions d¡¯euros del 2016 a 64 milions el 2017, segons les partides negociades amb la CUP. Els viatges i intents de contactes internacionals se succeeixen amb l'obertura de les anomenades ambaixades catalanes.
El Govern catal¨¤ no va acudir a la recent Confer¨¨ncia de Presidents al Senat, ni a cites subseg¨¹ents per comen?ar a tractar el finan?ament auton¨°mic, encara que s¨ª va enviar representants d'un altre nivell per abordar temes relacionats amb la depend¨¨ncia i, aquesta passada setmana, va enviar la directora general de Relacions Exteriors, Maria Badia, a la Confer¨¨ncia d'Assumptes Relacionats amb la Uni¨® Europea (CARUE), que convoca, al Senat, el Govern i les comunitats i que no es reunia des del 2011.
Pres¨¨ncia activa
El punt d'inflexi¨® sobre l'auge de la deriva separatista a Catalunya i la inacci¨® de l'Executiu central de Rajoy va tenir un moment simb¨°lic. Va ser al juny del 2013, durant la jornada inaugural dels Mundials de Nataci¨® a Barcelona. A la llotja no va haver-hi una representaci¨® estatal rellevant i Artur Mas, que era president de la Generalitat, va pronunciar unes paraules en angl¨¨s per presentar-se com a naci¨® pr¨°pia i puixant davant del m¨®n. La bandera i l'himne espanyol van ser xiulats. Mas tamb¨¦ va ser xiulat al principi de la seva al¡¤locuci¨® per¨° despr¨¦s va aconseguir imposar el seu missatge sense contrapart. Aquesta ha estat la t¨°nica durant anys en nombrosos esdeveniments, inauguracions, fires i exposicions muntades en diverses ciutats catalanes. El Govern evitava molestar amb la seva pres¨¨ncia.
El passat 12 de febrer es va celebrar la final de la Copa de la Reina de b¨¤squet a Girona. Ni el president de la Diputaci¨®, Pere Vila, ni l'alcaldessa, Marta Madrenas, que va substituir al consistori giron¨ª el tamb¨¦ nacionalista Carles Puigdemont, s'esperaven l'assist¨¨ncia del nou delegat del Govern a Catalunya, el tamb¨¦ giron¨ª Enric Millo. Va acudir al lliurament de trofeus i va rebre una sonora xiulada entre esteladas. Millo s'ha plantat m¨¦s vegades aix¨ª, gaireb¨¦ d'improv¨ªs, en altres actes similars, per a desconcert dels serveis de protocol d'institucions governades per nacionalistes. Ha engegat una ronda d'entrevistes amb els principals alcaldes catalans, que s¨®n tamb¨¦ nacionalistes, i t¨¦ una altra prevista amb els presidents de les Diputacions. Els argumenta que no vol pontejar la Generalitat, sin¨® que s'ofereix per treballar de forma conjunta en carpetes de reivindicacions pendents. Al principi, aquestes autoritats m¨¦s locals tamb¨¦ li parlaven de la necessitat del refer¨¨ndum per¨° ara comencen a tractar tamb¨¦ de places i obres ferrovi¨¤ries.
Els ministres de l'Executiu de Rajoy sempre han viatjat a Barcelona i altres ciutats catalanes, com recorda cada vegada que pot Ana Pastor, per¨° sense cridar molt l'atenci¨®. Mantenien cites i reunions, per¨° m¨¦s aviat discreets. Tot el contrari del que es pret¨¦n ara. Rajoy va arrabassar al novembre a la vicepresidenta, Soraya S¨¢enz de Santamar¨ªa, la funci¨® de portaveu, per¨° li va encomanar la tasca de ministra per a Catalunya encara que no amb aquest nom. Hi ha viatjat ja set vegades des que va ser designada, ha obert despatx propi a la Delegaci¨® del Govern, aquest dilluns tornar¨¤ amb tres activitats diferents (p¨²bliques i privades) i mant¨¦ interlocuci¨® amb dirigents pol¨ªtics, petits empresaris i l¨ªders medi¨¤tics i d'opini¨®. Programes similars s'estan preparant amb sigil per a altres ministres, com el titular de Foment, ??igo de la Serna, o el de Just¨ªcia, Rafael Catal¨¢, i per descomptat amb la ministra catalana, Dolors Montserrat.
Foment de la divisi¨®
Tot aquest pla complementa l'Operaci¨® di¨¤leg, que es mant¨¦ vigent i es considera obligat¨°ria. La vicepresidenta i els ministres de Rajoy no nom¨¦s aviven el que poden les seves relacions amb consellers i dirigents pol¨ªtics catalans sin¨® tamb¨¦ al m¨¤xim nivell amb responsables de la gestora nacional del PSOE i amb la c¨²pula de Ciutadans. L'enc¨¤rrec de Rajoy estableix que el PSOE i Ciutadans han d'estar informats de cada pas, judicial i pol¨ªtic, que es prengui davant el desafiament separatista i tamb¨¦ que es comparteixi l'an¨¤lisi i tota la informaci¨® possible sobre la situaci¨®.
La reacci¨® del Gabinet central no ser¨¤ unilateral ni, en teoria, partidista. El foment de la divisi¨® de l'independentisme, que en les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques (setembre del 2015) va congregar un 47,8% dels vots, es busca completar amb el que s¡¯anomena ¡°eixamplament del vot no nacionalista¡±. El 2015 aquest conjunt de partits, entre els quals s'inclou En Com¨² Podem, va arribar al 51,7%. L'Executiu manega enquestes publicades a Catalunya que corroboren una certa aturada de la crescuda segregacionista.
El Govern, preparat per a un avan?ament electoral catal¨¤
El Govern central considera que el panorama pol¨ªtic catal¨¤ est¨¤ en un moment cr¨ªtic, amb una evident divisi¨® de papers i d'interessos electorals entre el PDECat i ERC. L'Executiu de Rajoy creu que aquesta disputa, de la qual donen com a clar vencedor el republic¨¤ Oriol Junqueras davant de la caiguda en la irrellev¨¤ncia de l'antiga Converg¨¨ncia, pot beneficiar-los. La vista est¨¤ posada en la pr¨°xima cita electoral, que es preveu propera davant del presumible frac¨¤s en la convocat¨°ria d'un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®, que no es permetr¨¤. La primera idea del Govern de Rajoy, reflectida en papers interns, especulava amb una data de l'anhelada consulta separatista a Catalunya per a la primavera i despr¨¦s, passat l'estiu i coincidint amb la Diada de l'11 de setembre, la conseq¨¹ent campanya electoral plebiscit¨¤ria. Ara hi ha dubtes perqu¨¨ les discrep¨¤ncies entre l'antiga Converg¨¦ncia i ERC s¨®n cada dia m¨¦s evidents. S'interpreta que les dues formacions han assumit que el refer¨¨ndum no es produir¨¤ i s'intueix que poden caure en la temptaci¨® d'accelerar tot el proc¨¦s.
L'Executiu central defensa que est¨¤ preparat per a aquesta eventualitat i per a qualsevol resposta precipitada relacionada amb la consulta. Hi ha un extens protocol secret elaborat a aquest efecte. El Govern no treballa amb la idea que el PDECat i ERC vulguin muntar ara un simulacre de consulta amb urnes de cartr¨® als col¡¤legis electorals com aquell impugnat 9-N. Hi ha gaireb¨¦ una desena de resolucions judicials produ?des des de llavors advertint d'aquesta il¡¤legalitat. L'intent de refer¨¨ndum s'aventura ara diferent (sense urnes f¨ªsiques i m¨¦s digital) per¨° la seva desconnexi¨® tamb¨¦ est¨¤ prevista.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
