Flames a l¡¯extraradi

Tornen les flames i els incidents als barris de l'extraradi de Par¨ªs. I com a la tardor del 2005, els protagonistes s¨®n joves plens d'ira que, com els seus germans grans, segueixen sense trobar el seu lloc al m¨®n. Llavors va ser la mort de dos adolescents, Zyez i Bouna, electrocutats mentre fugien de la policia la que va desencadenar els grav¨ªssims incidents que es van saldar amb 6.000 detinguts, 10.000 cotxes incendiats, 300 edificis en flames i un paisatge urb¨¤ arrasat que va trigar a cicatritzar.

Vaig tenir ocasi¨® de rec¨®rrer poc despr¨¦s aquells barris i el diagn¨°stic no oferia molts dubtes: segones i terceres generacions de joves immigrants expressaven la seva r¨¤bia pel fet que, malgrat haver nascut a Fran?a i considerar-se francesos, malgrat haver renunciat o perdut les arrels del seu lluny¨¤ origen magreb¨ª o afric¨¤, seguien sent tractats com a estrangers. Els seus pares havien sobreviscut les successives crisis gr¨¤cies als subsidis de l'Estat de Benestar, per¨° ells ja no es conformaven amb una vida de m¨ªnims. La viol¨¨ncia era la seva forma de rebel¡¤lar-se contra l'exclusi¨®. Han passat gaireb¨¦ dotze anys i la grav¨ªssima crisi econ¨°mica i social que hem viscut mentrestant no ha millorat les coses. Al contrari. Hem sortit de la crisi amb m¨¦s desigualtat i m¨¦s enquistes.

La crisi de legitimitat que viu la pol¨ªtica s'est¨¦n ara a tot l'entramat institucional i ¨¦s en les borses d'exclusi¨® dels extraradis m¨¦s pobres on les seves conseq¨¹¨¨ncies s'expressen amb m¨¦s cruesa. De qu¨¨ serveix votar, si no canviar¨¤ res? Aquesta ¨¦s precisament la q¨¹esti¨® de fons que el fil¨°sof i assagista belga David Van Reybrouck es planteja en l'interessant llibre Contra les eleccions, que acaba de publicar. Van Reybrouck s'interroga sobre les causes de la ¡°fatiga democr¨¤tica¡± que viuen les societats occidentals i adverteix: ¡°Un temps en qu¨¨ l'inter¨¨s per la pol¨ªtica augmenta per¨° la confian?a en ella disminueix ¨¦s un temps amb cert component explosiu¡±.

En la seva opini¨®, les democr¨¤cies occidentals s'enfronten tant a una crisi de legitimitat com d'efic¨¤cia. El poder es mostra tan incapa? d'embridar els excessos dels poders econ¨°mics com de donar resposta als grans problemes que condicionen la vida sense horitz¨® de gran part de la poblaci¨®. Per aix¨° se succeeixen les espurnes com les de les banlieues de Par¨ªs. Al juliol va ser la mort d'un jove de 24 anys, Adame Troov¨¦, en un interrogatori policial. L'¨²ltima va saltar el 2 de febrer quan Th¨¦o L., un jove de 22 anys sense antecedents i estimat al seu barri va ser detingut en un control rutinari. Va acabar a l'hospital despr¨¦s d'haver estat copejat, vexat i violat amb la porra met¨¤l¡¤lica d'un dels agents. L'informe m¨¨dic ho deixava clar: "ferida longitudinal del conducte anal de 10 cm de profunditat (¡­) amb esquin?ament del m¨²scul de l'esf¨ªnter (¡­) i altres lesions provocades per la introducci¨® d'un objecte¡­" I no obstant aix¨°, la versi¨® policial va ser que la introducci¨® de la porra havia estat accidental! A m¨¦s de perseguits, humiliats. Les flames han tornat i les autoritats contenen l'al¨¨ perqu¨¨ saben que una vegada que s'aconsegueix una certa massa calor¨ªfica, resulta molt dif¨ªcil contenir l'incendi.

Per descomptat, molts dels joves que tiren gasolina als cotxes no han elaborat una teoria sobre la seva realitat. Simplement reaccionen, i fent-ho, construeixen una identitat. Una identitat de marge, alimentada per la malaptesa d'unes autoritats tan desconnectades de la realitat que no s'adonen que qualsevol ab¨²s, qualsevol mentida estan destinats a servir de combustible. Per criminalitzar els manifestants, la policia va dir que havia salvat una nena de cinc anys d'un cotxe en flames. Per¨° despr¨¦s es va demostrar que no havia estat la policia, sin¨® un dels joves manifestants qui va rescatar la nena. ¡°El Govern balla sobre un volc¨¤¡±, va titular Le Monde. Al barri es difon un esl¨°gan que defineix b¨¦ la situaci¨®: ¡°Th¨¦o i Adame ens recorden per qu¨¨ Zyed i Born corrien¡±.

Fran?a afronta unes eleccions molt incertes. Votaran aquests barris? A qui votaran? Per Van Reybrouk, la crisi de legitimitat s'expressa amb s¨ªmptomes indiscutibles: cada vegada vota menys gent, el vot ¨¦s m¨¦s voluble (m¨¦s reactiu i canvia amb m¨¦s facilitat), creix el menyspreu pels pol¨ªtics i la desconfian?a en els partits, que cada vegada tenen menys afiliats. El que fa perillosa la situaci¨®, com hem vist amb l'ascens de Trump, ¨¦s que vivim una ¨¨poca caracteritzada per la paraula impot¨¨ncia: ¡°Impot¨¨ncia del ciutad¨¤ respecte del govern, impot¨¨ncia del govern respecte d'Europa i d'Europa respecte al m¨®n¡±. Quant temps es pot seguir aix¨ª? Quant menyspreu ¨¦s capa? de suportar un sistema pol¨ªtic?, es pregunta el fil¨°sof belga.