El Premi Pritzker recau en l¡¯estudi catal¨¤ d¡¯arquitectura Olot RCR

¡°Ja est¨¤, ja est¨¤, ja est¨¤...¡±. Carme Pigem (1962) est¨¤ euf¨°rica. Per¨° s¡¯expressa amb contenci¨®. Va ser ella la que va respondre al tel¨¨fon que anunciava el premi. ¡°M¡¯ho vaig creure, perqu¨¨ amb aquestes coses no es fa broma¡±, diu, per¨° des d¡¯aleshores ha viscut amb por que se li escap¨¦s. Reporters de The New York Times o la CNN han arribat fins a Olot (Girona), on ella i els seus dos socis ¡ªel seu marit, Ramon Vilalta (1960), i Rafael Aranda (1961)¡ª fa gaireb¨¦ tres d¨¨cades que es dediquen a l¡¯arquitectura amb una devoci¨® gaireb¨¦ religiosa. Per aix¨° la celebraci¨® del Premi Pritzker amb 30 empleats a l¡¯antiga foneria que ¨¦s avui el seu estudi t¨¦ certa cosa de lit¨²rgia.

¡°El respecte pel que existeix i la projecci¨® de futur, la conviv¨¨ncia entre el que ¨¦s local i el que ¨¦s universal¡± ¨¦s el que ha vist en els seus treballs un jurat preocupat per un m¨®n en el qual el que ¨¦s gen¨¨ric arrasa el que ¨¦s particular. L¡¯estreta col¡¤laboraci¨® entre els tres projectistes, la import¨¤ncia de l¡¯artesania davant la ind¨²stria i la recerca de la universalitat des de la cura de les arrels ¨¦s el que premia el Pritzker 2017 en recon¨¨ixer aquest trio cosmopolita i de poble que des que es va con¨¨ixer, a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d'Arquitectura del Vall¨¨s de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC), va apostar per dissenyar a sis mans. Fins avui, el guard¨® m¨¦s important en la seva disciplina nom¨¦s l¡¯havia guanyat un espanyol, Rafael Moneo, premiat l¡¯any 1996. Els nous guanyadors tenen clar quin altre arquitecte se¡¯l mereixeria: ¡°Sens dubte Enric Miralles¡±, contesten sense parpellejar.

Tot i que diversos duos han aconseguit el premi ¡ªHerzog & de Meuron o Sejima i Nishizawa¡ª aquesta ¨¦s la primera vegada que el guard¨® reconeix tres arquitectes, i subratlla aix¨ª el component col¡¤lectiu de la disciplina. Avui a la taula que els tres comparteixen hi ha m¨¦s pl¨¤nols que cava. La decisi¨® d¡¯asseure¡¯s junts va arribar quan, amb 24 anys, tornaven del seu primer viatge al Jap¨®. ¡°A l¡¯avi¨® vam dibuixar la taula de cirerer que hem compartit durant 30 anys¡±, assenyala Aranda. Si el treball en equip va sortir de l¡¯escola i el paisatge de la seva infantesa de la comarca de la Garrotxa, el que els va descobrir el seu cam¨ª arquitect¨°nic va ser aquest viatge. Al Jap¨® van aprendre la import¨¤ncia de dissenyar el cam¨ª per arribar als llocs. ¡°?s fonamental anar trobant l¡¯arquitectura, evitar que t¡¯assalti. Retardar la trobada multiplica les sensacions i converteix un edifici en un descobriment¡±, explica de nou Vilalta.

En aquest cam¨ª fins a l¡¯edifici rau la import¨¤ncia que aquest estudi ha concedit sempre al paisatge. Potser per aix¨° una de les seves primeres obres, l¡¯Estadi Tussols-Basil d¡¯Olot (2000) ¨¦s una pista d¡¯atletisme singular amb els arbres que van arribar abans que la pista. M¨¦s enll¨¤ de la terra i la vegetaci¨®, tamb¨¦ les persones han definit l¡¯arquitectura de RCR. ¡°Les cases han estat el nostre laboratori¡±, admet Carme Pigem. Els seus primers ¨¨xits van ser cases extraordin¨¤ries per a gent corrent, habitatges d¡¯avantguarda per a un ferrer, un fuster o una perruquera del poble. La seva vocaci¨® perfeccionista ha fet que els persegu¨ªs la llegenda que obligaven a signar contractes que impedien de modificar les seves obres. Ells ho desmenteixen: ¡°Al que obliguem ¨¦s a construir b¨¦, despr¨¦s el temps hi pot intervenir. No per tapar, per sumar. Quan l¡¯arquitectura t¨¦ consist¨¨ncia, ho admet tot¡±, indica Vilalta.

Havien redissenyat mig Olot quan, amb molta cautela, van decidir comen?ar a treballar fora de la seva comarca. Al parvulari El Petit Comte de Besal¨² van assajar una arquitectura m¨¦s industrialitzada que tamb¨¦ van desenvolupar a les escoles franceses de Font Romeu. Als cellers Bell Loc de Palam¨®s van enterrar l¡¯edifici i a la pla?a-pont-teatre de Ripoll van ordir una tipologia triple que sembla que sempre va ser all¨¤.

El 2009, la mostra del pintor franc¨¨s viu m¨¦s cotitzat es va convertir en la m¨¦s vista en la hist¨°ria del Pompidou. Aleshores, el mateix Pierre Soulages ja havia encarregat a RCR el disseny del Museu al qual deixar¨¤ el seu llegat a Rodez, no lluny d¡¯Olot, per¨° a l¡¯altre banda del Pirineu. RCR exporta la seva idea d¡¯una arquitectura arrelada i cuidada, a punt per ser devorada pel m¨®n amb projectes com el Centre d¡¯Art La Cuisine a N¨¨grepelisse (2014) o l¡¯edifici d¡¯apartaments que acaben d¡¯acabar a Dubai, ¡°prenent-nos tot el temps que es necessita per construir b¨¦¡±, puntualitza Pigem.

Els autors del flamant i trencador restaurant Enigma d¡¯Albert Adri¨¤ a Barcelona van ser, molt abans, els dissenyadors del Les Cols, de nou a Olot: ¡°Entre horts i gallines per primera vegada vam haver de plantejar-nos com parlar al que ja existia¡±. Van decidir fer-ho de tu a tu: sense alterar el lloc per¨° dirigint-s¡¯hi amb veu pr¨°pia. El nom de la xef Fina Puigdevall va associat des d¡¯aleshores al d¡¯aquests tres arquitectes. Junts van deixar clar com l¡¯avantguarda i l¡¯alta cuina han de conviure amb l¡¯agricultura i el quil¨°metre zero. Alguns mestres moderns van descobrir com viatjar pel m¨®n porta a recuperar les arrels. RCR defensa el contrari: s¨®n les arrels el que ¨¦s essencial per poder volar. A l¡¯altra costat del planeta, precisament al Jap¨®, al Palau Akasaka de T¨°quio, ser¨¤ on el proper 20 de maig Carme Pigem, Ramon Vilalta i Rafael Aranda recullin, finalment, el seu Premi Pritzker.