Lisboa en estat de gr¨¤cia

Per a qualsevol barcelon¨ª, sigui o no arquitecte, sorpr¨¨n veure la maqueta, o si ho prefereixen, el pl¨¤nol amb relleu de l¡¯entrada, de l¡¯exposici¨® Carrilho da Gra?a: Lisboa; ¨¦s un cop de puny visual. Un pl¨¤nol-maqueta de 7,40 x 3,60 metres amb una pres¨¨ncia gr¨¤fica formidable en blanc i negre, o m¨¦s ben dit en negre i blanc, que reflecteix a la perfecci¨®, com cap altra manera de representar Lisboa, la incre?ble barreja de malles i tra?ats urbans de la Ciutat Blanca. A nosaltres, tan acostumats a Barcelona i el predominant tra?at d¡¯Ildefons Cerd¨¤ que hem vist tantes vegades, no pot deixar-nos indiferent el tra?at, o millor els tra?ats, d¡¯una ciutat com Lisboa. Aquesta disparitat de teixits i llocs cosits amb els anys i successives modificacions i petits i grans ajustos t¨¦ una explicaci¨® elemental: ¨¦s la geografia, la responsable; ¨¦s l¡¯orografia la que obliga. La tra?a urbana, podr¨ªem dir, ¨¦s la traducci¨® de la forma del terreny. No ¨¦s una invenci¨® formal, com per exemple ho podria ser el Pla de Rovira i Trias per a Barcelona, sin¨® que ¨¦s l¡¯expressi¨® constru?da del lloc geogr¨¤fic que ocupa. Una ret¨ªcula regular en el cas del pla barcelon¨ª i un conjunt de fragments m¨¦s o menys regulars d¡¯aparen?a desgavellada.

Les obres i els projectes de l¡¯arquitecte Jo?o Lu¨ªs Carrilho da Gra?a que es poden visitar a l¡¯exposici¨® de les Drassanes duen la ciutat al seu ADN i semblen subsidiaris d¡¯aquesta, i es converteixen en l¡¯objecte de les reflexions m¨¦s interessants del cat¨¤leg i de les associacions que convida a fer l¡¯exposici¨®. Per¨° l¡¯inter¨¨s, al meu entendre, ¨¦s que l¡¯observaci¨® sobre la ciutat es focalitza en la seva forma primera, en les seves valls i carenes i en la relaci¨® que els edificis mostrats tenen amb aquest component de la ciutat. ?s cert que alguns d¡¯ells es troben empla?ats vora el riu, com el projecte de Portas do Mar, el Pavell¨® del Coneixement de l¡¯Expo del 98 o la Terminal de Creuers de Lisboa, que ¨°bviament ¨¦s el lloc m¨¦s pla de la ciutat; per¨°, tot i aix¨ª, aquests semblen posar un ¨¨mfasi especial en la plataforma que els suporta, en alguns casos treballant sota la cota actual per mostrar aquesta relaci¨® arqueol¨°gica amb el riu. Per¨° en la resta emergeix aquesta relaci¨® amb la geografia d¡¯aquesta ciutat tan especial i, des de la nostra ¨°ptica, tan desconeguda.

En els projectes per a l¡¯ampliaci¨® del Palau de l¡¯Assemblea (Palau de S?o Bento), l¡¯Estudi i Pla Estrat¨¨gic de Preservaci¨® del Patrimoni Arquitect¨°nic i Urban¨ªstic de Lisboa o les intervencions al Castelo de S?o Jorge, aquesta relaci¨® es torna evident i les maquetes semblen adquirir aquest arrelament peculiar amb el lloc f¨ªsic. Resulta molt interessant veure-les acompanyades dels grans pl¨¤nols murals amb la ciutat subratllada en colors blaus i vermells; el color blau per als t¨¤lvegs i el vermell per a les crestes, per on es recull l¡¯aigua i per on se subministra canalitzada. Petites l¨ªnies que es dilaten en els llocs que van encadenant i en els carrers que moren o arrenquen d¡¯aquestes.

En alguns d¡¯aquells espais dilatats, en el del Campo de Santana, per exemple, es deixa sentir que la ciutat sembla haver arribat per diferents costats fins a aquests llocs, deixant-lo com un espai que s¡¯ha resistit a ser endre?at, com ho estan els que es troben a la Baixa Pombalina. En aquests casos, com el de l¡¯Ampliaci¨® del Palau de l¡¯Assemblea, expressen molt b¨¦ aquesta condici¨® predominant de certa teatralitat en algunes de les maquetes, que ve a ser com una defer¨¨ncia envers la ciutat. En aquestes maquetes es reflecteix el que veiem a Lisboa com a passejants; s¨®n escenogr¨¤fiques en la mesura que resulten pintoresques i volen produir un efecte concret.

En el cat¨¤leg i en els textos que acompanyen la mostra es deixa sentir la predilecci¨® per utilitzar el terme territori i no paisatge al parlar de la geografia del lloc, perqu¨¨ un expressa objectivitat i l¡¯altre, subjectivisme, com s¡¯afirma. ?s cert que aix¨° defineix molt b¨¦ aquestes dues accepcions, per¨° discrepo una mica, en tant que subjectiu no em sembla pas un terme menor o pejoratiu; al contrari, expressa opini¨® i punt de vista, i explica humanitzaci¨® del territori. Passejant per aquesta ciutat no podem evitar pensar que la seva construcci¨®, la de carrers i places, ha resolt objectivament pendents, rasants i accessos, per¨° ho ha fet amb una espectacular i subjectiva teatralitat que la fa ¨²nica. Feli?ment!