Home providencial

En presentar Joan Sub¨ªas i Galter, cal posar l¡¯¨¨mfasi en la seva condici¨® de bon funcionari, eficient, lleial, fins i tot providencial. Ho fou de la Diputaci¨® de Girona, on va prestar serveis fonamentals a la protecci¨® del patrimoni art¨ªstic i monumental des de 1926, aix¨ª com de la Generalitat, des de 1931 fins al darrer dia de la Guerra Civil. Acaba de rescatar-lo de l¡¯oblit Joaquim Nadal i Farreras, en un llibre de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, al qual Sub¨ªas prest¨¤ tamb¨¦ tants serveis, i importants: Joan Sub¨ªas i Galter (1897-1984). Dues vides i una guerra.

Hi ha un parell de fotografies que fan molta impressi¨®, entre l¡¯abundant documentaci¨® gr¨¤fica del llibre. En una, es veu Sub¨ªas, amb americana i corbata, discutint amb un grup de milicians sobre la protecci¨® de l¡¯esgl¨¦sia de Castell¨® d¡¯Emp¨²ries, ja devastada interiorment, a finals d¡¯estiu de 1936. En l¡¯altra, l¡¯entrada del temple curosament tapiada, amb la inscripci¨® ben not¨°ria de ¡°Monument Nacional¡±, que va permetre salvar-ne la integritat. Calia tenir molt coratge en aquells dies.

La primera part de la vida professional de Sub¨ªas il¡¤lustra aspectes d¡¯uns anys decisius en la promoci¨® de la cultura i la defensa i recuperaci¨® del patrimoni. Una actuaci¨® que era filla directa de la pol¨ªtica de la Mancomunitat, suprimida pel dictador Miguel Primo de Rivera, just quan havia agafat la velocitat de creuer. El llibre il¡¤lustra tamb¨¦ sobre la import¨¤ncia que hi va tenir l¡¯IEC.

?s interessant veure-hi Sub¨ªas treballant de costat amb l¡¯arquitecte Rafael Mas¨®, el funcionari Carles Rahola o el comissari de la Generalitat Josep Puig Pujades, aix¨ª com la seva amistat amb Salvador Dal¨ª. La r¨¤pida declaraci¨® de Sant Pere de Roda i Santa Maria de Vilabertran com a monuments nacionals ¨¦s una fita d¡¯aquests anys.

El relat minuci¨®s confegit per Nadal corpr¨¨n el lector a mesura que s¡¯avan?a en l¡¯actuaci¨® de Sub¨ªas durant la guerra. Destaquen la intervenci¨® a la catedral de Girona, destinada a ser Museu del Poble, i la conviv¨¨ncia dif¨ªcil de l¡¯administraci¨® republicana amb els comit¨¨s antifeixistes i revolucionaris, aix¨ª com, en els darrers mesos, els treballs de salvaguarda del patrimoni de les bombes franquistes.

Cridat a Barcelona pel conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer, Sub¨ªas i la seva fam¨ªlia acaben custodiant personalment els b¨¦ns art¨ªstics traslladats primer a l¡¯esgl¨¦sia de Sant Esteve d¡¯Olot i despr¨¦s a Can Descal? de Darnius. No menys corprenedor ¨¦s el relat del breu exili i del retorn, sempre acotat amb cites de documents i testimonis, incloses unes breus mem¨°ries de la dram¨¤tica perip¨¨cia personal. Sense poder ser ajudat pel govern leg¨ªtim al qual ha servit lleialment, en tornar a Figueres pateix la depuraci¨® pol¨ªtica i la separaci¨® com a funcionari de la Diputaci¨®. L¡¯IEC, quasi clandest¨ª en la foscor de 1943, ¨¦s on repr¨¨n el fil vocacional amb el seu estudi sobre l¡¯orfebreria catalana.

Quan, el 1949, es reconegui a Sub¨ªas el dret a reintegrar-se al seu lloc de treball ja s¡¯haur¨¤ hagut de guanyar la vida a Barcelona, entre feines editorials, la doc¨¨ncia a l¡¯Escola de Belles Arts de Sant Jordi i altres possibles guanyapans, fins a ingressar en la Reial Acad¨¨mia de Belles Arts de Sant Jordi, el 1957. ?s interessant con¨¨ixer el suport que Sub¨ªas tingu¨¦ del seu president Frederic Mar¨¨s, personatge de qui ha quedat un record entre obscur i controvertit.

Ens trobem davant d¡¯un excel¡¤lent llibre d¡¯investigaci¨®. Des de l¡¯autoritat de la seva extensa aportaci¨® a la historiografia, a m¨¦s d¡¯una execut¨°ria brillant a l¡¯alcaldia de Girona i al govern de la Generalitat, Nadal fa una reivindicaci¨® en tota regla de Sub¨ªas; s¨ª, un funcionari providencial.</CS>