El que no seria possible i el que s¨ª

Rajoy estaria disposat a mantenir noves trobades subterr¨¤nies amb Puigdemont per parlar de tot excepte del refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia de Catalunya; i el president catal¨¤ nom¨¦s estaria d'acord a oficialitzar aquests contactes si fos per parlar del refer¨¨ndum. Alhora, si el 71% dels catalans est¨¤ a favor que es convoqui aquesta consulta, el 61% de la resta dels espanyols hi est¨¤ en contra.

No ¨¦s realista esperar que l'independentisme sobrevingut es dissolgui en l'aire. Per¨° la veritat ¨¦s que gaireb¨¦ cinc anys despr¨¦s de la caiguda del cavall d'Artur Mas, el suport a la secessi¨® segueix sent tena?ment insuficient per fer un pas amb tantes conseq¨¹¨¨ncies, i tan greus, per a les persones. Aix¨ª ho constaten els resultats electorals i les enquestes, que mes rere mes certifiquen que la meitat de la poblaci¨® catalana est¨¤ en contra de la separaci¨®.

Davant de l'atzucac en qu¨¨ s'ha ficat l'independentisme, tan imprudent seria ignorar els seus intents de saltar-se la legalitat com menysprear els s¨ªmptomes d'estar buscant una sortida que de vegades emergeixen des del subsol de la pol¨ªtica nacionalista. Com quan Artur Mas invoca la possibilitat d'una tercera via negociable que passaria per optar entre la independ¨¨ncia i una oferta de millora de l'autogovern catal¨¤ que ofer¨ªs el Govern espanyol.

No ¨¦s la hist¨°ria de sempre. Admetre que un refer¨¨ndum sobre s¨ª?o no a la independ¨¨ncia exclou les opcions interm¨¨dies (federalisme, autonomia refor?ada, etc.), que sumades s¨®n majorit¨¤ries, ¨¦s un pas endavant. Per¨° t¨¦ trampa. El mateix dia en qu¨¨ es coneixia aquesta proposta, la portaveu del Govern, Neus Munt¨¦, es declarava a favor del di¨¤leg, per¨° advertint (EL PA?S, 24-2-2017) que cap proposta podria ja aturar el refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®: perqu¨¨ ¡°no podem trair el que ¨¦s un mandat del Parlament¡± i perqu¨¨ ¡°¨¦s perfectament possible si hi ha voluntat pol¨ªtica¡±. Mandat inexistent a la vista dels resultats de les eleccions del 2015; i voluntat pol¨ªtica per acceptar que un de cada dos catalans siguin convertits de la nit al dia en estrangers a la seva terra.

No obstant aix¨°, cal imaginar una altra via de sortida. Acceptar que al final hi hagi un refer¨¨ndum, per¨° no entre dues opcions excloents, sin¨® a favor d'una soluci¨® pactada entre els dos Governs. Aquesta sortida seria el desenlla? d'una llarga negociaci¨® sobre objectius intermedis i no sobre el tot o res habitual.

Significaria un replegament cap al gradualisme catalanista tradicional que permet¨¦s negociar no sobre la independ¨¨ncia, per¨° s¨ª sobre els motius invocats en el seu moment per justificar-ne l'adhesi¨® (finan?ament, per exemple). Significaria tamb¨¦ substituir el dilema entre votar i no votar pel de sobre qu¨¨, sense que divideixi la poblaci¨® en dues parts; i sense vulnerar l'ordre constitucional, incloent el respecte del principi d'igualtat dels articles 138 i 139 . El Govern espanyol est¨¤ obligat a rebutjar propostes que desbordin els l¨ªmits de la legalitat, per¨° tamb¨¦ a negociar amb les autoritats catalanes qualsevol possibilitat d'acord dins d'aquest marc.

I no ¨¦s cert que no hi hagi cap alternativa sobre la taula. Acad¨¨mics, pol¨ªtics, intel¡¤lectuals han plantejat sortides amb diferents formulacions, per¨° partint d'aquesta base comuna: s¨ª a la consulta per¨° no sobre la independ¨¨ncia, la proposta m¨¦s extrema, sin¨® de ratificaci¨® de l'acord sobre l'autogovern catal¨¤ al qual arribin els Governs d'Espanya i Catalunya per a la seva incorporaci¨® a l'Estatut pels procediments previstos.