El PSUC es retroba per fer costat al nou partit dels comuns

35 anys despr¨¦s de la primera crisi que va comen?ar a afectar el PSUC, l'hist¨°ric partit comunista de Catalunya, desenes de dirigents i militants es tornen a trobar. El motiu ¨¦s fer costat al partit d'esquerres que s'est¨¤ gestant a Catalunya impulsat per Ada Colau, Barcelona en Com¨², Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida, Podem i Equo.

Aquells eurocomunistes, leninistes i prosovi¨¨tics volen deixar enrere els episodis de divisi¨® i han subscrit un manifest en qu¨¨ asseguren que "una esperan?a ¨¦s possible". Es presentar¨¤ aquest divendres a la tarda a l'edifici hist¨°ric de la Universitat de Barcelona en el marc de l'acte De la lluita antifranquista a la renovaci¨® en la pol¨ªtica.

Prendran la paraula Ricard Vinyes, historiador i comissionat de Programes de Mem¨°ria de l'Ajuntament de Barcelona, aix¨ª com diversos testimonis de la lluita antifranquista, i tancar¨¤ l'acte el diputat Xavier Dom¨¨nech, pe?a clau d'aquest nou subjecte pol¨ªtic en gestaci¨®, del qual es reclama que connecti amb l'esperit d'aquella batalla que es va fer contra la dictadura.

Els morts, detinguts i torturats a les comissaries els van posar fonamentalment el PSUC i Comissions Obreres, per¨° l'arribada de la democr¨¤cia va suposar la fi del partit que van liderar Gregorio L¨®pez Raimundo i Antonio Guti¨¦rrez D¨ªaz, entre d'altres.

Joan Saura, que els va succeir en la direcci¨® del que despr¨¦s es va anomenar Iniciativa per Catalunya, ¨¦s un dels signants del manifest, allunyat des de fa anys de l'escena pol¨ªtica. Igual que el tamb¨¦ exconseller del tripartit Francesc Baltasar o els exegidors de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Borja, Eul¨¤lia Vintr¨® o Antoni Lucchetti. O l'exregidor de l'Hospitalet Ramon Luque.

En la llista figuren tamb¨¦ altres refer¨¨ncies del PSUC i les seves successives escissions, com Ferran Gallego i desenes de militants an¨°nims. Luis Romero Huertes, aquell obrer de la construcci¨®, ara ja amb 86 anys, que va apar¨¨ixer al m¨ªtic cartell de les eleccions constituents del 1977 sota el lema "les meves mans, el meu capital, el meu partit".

Tamb¨¦ figuren els catedr¨¤tics de Dret Mercedes Garc¨ªa Ar¨¢n i Juan Ramon Capella, i dirigents hist¨°rics de Comissions Obreres, com Isidor Boix, Juan Ignacio Valdivieso o Mariano Arag¨®n.

El manifest clama contra el "bipartidisme olig¨¤rquic" que es va instaurar a Espanya despr¨¦s de la transici¨® i en defensa dels drets arrabassats per lleis "al servei d'unes minories" que impedeixen, entre d'altres, l'exercici del dret d'autodeterminaci¨®. El text es felicita pel que va suposar el 15-M i assegura que Un Pa¨ªs en Com¨², la denominaci¨® del nou partit, representa aquesta esperan?a de lluita que es necessitava.

Per apuntalar aquesta for?a pol¨ªtica s'ofereix l'experi¨¨ncia de la gent procedent de les lluites antifranquistes i s'adverteix que "en la conflu¨¨ncia ning¨² ¨¦s m¨¦s que ning¨², ning¨² sobra". ?s un enc¨¤rrec a Ada Colau i Barcelona en Com¨² d'imposar els seus criteris en l'organitzaci¨® interna de la nova formaci¨®.

"Ning¨² guanyar¨¤ sol. Cap canvi important no ser¨¤ possible per molta gent que siguem..: Ning¨² t¨¦ tota la ra¨®", conclou el manifest, que reclama "el reconeixement de les nostres hist¨°ries" per? facilitar la unitat. Per aix¨° es reclama mirar enrere i recuperar el passat, per¨° tamb¨¦ mirar endavant i conquerir el futur.