¡°Tant de bo d¡¯aqu¨ª a 50 anys encara es balli ¡®La flaca¡¯ a les revetlles¡±

¡°Em posar¨¦ cond¨® per cardar, gr¨¤cies¡±. Aix¨ª, amb humor, sense drama, amb la mateixa dist¨¤ncia de si mateix que proximitat amb el pro?sme, Pau Don¨¦s va respondre a la pregunta d¡¯un informador hiperperepunyetes de si hauria de prendre precaucions especials pel seu c¨¤ncer per sortir de concerts per aquests mons tempestuosos. Les rialles amb qu¨¨ va ser rebuda la seva sortida, amb les del curi¨®s reporter al capdavant, van ser el colof¨® de la multitudin¨¤ria roda de premsa amb qu¨¨ Don¨¦s va presentar ahir a Madrid el seu regal d¡¯aniversari a si mateix i a la seva parr¨°quia: 50 palos, una esp¨¨cie d¡¯obres completes de mig segle de vida i 20 anys del seu grup, Jarabe de palo, en forma de disc, llibre i gira que el tindr¨¤ rodant tot l¡¯any de teatre en teatre per Espanya, Europa i Am¨¨rica.

Havia arribat poc abans, fent glops a una litrona que semblava taronjada i era un s¨¨rum de glucosa prescrit pels seus metges per aguantar la tralla de la marat¨® de promoci¨® en la qual s¡¯ha embarcat. ¡°Pel que hem quedat, abans em ficava de tot i ara em xuto sucre, com les criatures¡±, feia broma a mitges, mentre convidava a una ronda del dolc¨ªssim beuratge la periodista. Com si no hi hagu¨¦s un dem¨¤. Aix¨ª, confessa, ha decidit viure Don¨¦s des que el c¨¤ncer de c¨°lon que li van diagnosticar fa dos anys el fes baixar a plom de ¡°l¡¯onada¡± d¡¯estrella del rock i li fes redescobrir la vida pura i dura. El plaer de la rutina. La companyia de la seva filla, Sara, a la qual ¡°el disbarat¡± de la fama li havia robat al pare.

Heus aqu¨ª, doncs, el Pau Don¨¦s d¡¯avui mateix. Pur esperit, arestes i ulls verds: 66 quilos de fibra i ossos en un cos de 185 cent¨ªmetres sotm¨¨s als rigors de la malaltia, la cirurgia i la quimioter¨¤pia que ¡°encara avui, dem¨¤, qui sap i a qui li importa¡±, li respecta el serrell dret. Pot ser que estigui m¨¦s prim que la llegend¨¤ria flaca cubana que el va catapultar a la fama fa dues d¨¨cades. Per¨°, potser, tamb¨¦, m¨¦s aut¨¨ntic. Mai estar¨¤ ni m¨¦s jove ni m¨¦s guapo, sembla pregonar amb el seu entusiasme. No li interessa el futur, ni el drama, confessa ¡°Fugida cap endavant? No, ganes de viure, d¡¯espr¨¦mer el present, perqu¨¨ viure ¨¦s urgent. Jo em puc morir dem¨¤, d¡¯acord, i pot ser que tingui m¨¦s paperetes. Per¨° tu tamb¨¦, i tots, i estem trigant a adonar-nos-en¡±, adverteix.

El creador de petits himnes vitals com ¡°Grita¡±, ¡°Bonito¡± o ¡°Depende¡±, el venedor de dos milions de discos, no ¨¦s cap ingenu, ni cap il¡¤l¨²s. Sap a qu¨¨ s¡¯enfronta. I perqu¨¨ ho sap, vol compartir els seus sentiments sobre aquest tema. Aix¨ª, ¡°acollonit a estones, s¨ª, per¨° sense por a la mort i sense por a la vida¡± va escriure ¡°Humo¡±, ¨C ¡°ahora que solo me queda esperar a que llegue la hora, abr¨¢zame fuerte por si fuera esta la ¨²ltima vez¡± ¨C la can?¨® ¡°d¡¯amor¡± que li va dedicar a la ¡°millor amant¡±, ¡°la vida¡± quan va sentir que ¡°se li escapava¡±. I aix¨ª ho confessa, sense rastre d¡¯impostura en uns ulls que penetren amb el que sembla empatia genu?na.

¡°?s clar que s¨¦ que aquesta expectaci¨® es deu a la meva malaltia¡±, diu, al¡¤ludint a la seva pres¨¨ncia massiva als mitjans i a l¡¯inter¨¨s inusitat que ha despertat el seu disc, el seu llibre i la seva gira, ¡°per¨° tamb¨¦ estic gaudint d¡¯aquesta atenci¨® amb la tranquil¡¤litat que tinc una mercaderia collonuda per oferir¡±, explica. Una mercaderia, la seva producci¨® al capdavant de Jarabe de palo, que podr¨¤ agradar m¨¦s o menys a segons quin p¨²blic, per¨° les tornades del qual i melodies s¡¯han colat en la medul¡¤la de diverses generacions a for?a d¡¯una cosa que es t¨¦ o no es t¨¦. ¡°El poder d¡¯emocionar. Que et salti una ll¨¤grima sentint una can?¨®. O que et facin venir ganes de trucar al teu xicot i dir-li vine cap aqu¨ª. I aix¨° s¡¯est¨¤ perdent. La m¨²sica d¡¯ara mola, jo tamb¨¦ em moc amb la Katy Perry, per¨° aconseguir aquesta ll¨¤grima, aquest sospir, aix¨°, ¨¦s el repte. Que d¡¯aqu¨ª a 50 anys alg¨² se¡¯n recordi d¡¯un tio anomenat Pau Don¨¦s me la porta fluixa. Per¨° pensar que la gent se segueixi besant ballant ¡°La flaca¡± a les revetlles dels pobles, si ¨¦s que segueix havent-hi pobles, em fa sentir orgull¨®s. Tant de bo¡±.