Pau Don¨¦s pateix una recaiguda en el c¨¤ncer: ¡°Passi el que passi, Jarabe de Palo torna¡±

Feia un any que estava net. Els marcadors tumorals a 0. En els esc¨¤ners no es veien tumors. El cranc estava tan dormit que fins i tot vaig arribar a creure que m'havia curat. Mentrestant seguia preparant la nostra tornada al ring. Un disc, una gira i un llibre. El 2017 havia de ser un any glori¨®s.

De sobte rebo una trucada de l'hospi. En l'¨²ltim control els marcadors han pujat. Em faig un TAC (esc¨¤ner) i amagat al peritoneu troben un petit tumor.

Oh, oh! Males not¨ªcies. Vaig passar un parell de dies pensant. El cranc tornava a despertar-se. Quines conseq¨¹¨¨ncies podria tenir aix¨°? Com afectaria els nostres plans?. Feia un un any i mig que estava a casa, un any i mig genial, gaudint de la tardor, del mar, de la fam¨ªlia, de passejos per la muntanya inexplicables. Encara que a mesura que passava el temps, les ganes de tornar a trepitjar un escenari es van convertir en una necessitat de primer ordre. Despr¨¦s de donar-hi moltes voltes, vaig arribar a la conclusi¨® que no deixaria que el cranc em torn¨¦s a apartar de la m¨²sica. M'era igual. Pass¨¦s el que pass¨¦s, diguessin el que diguessin, el 2017 Jarabe tornava als escenaris.

Vaig telefonar la meva onc¨°loga, Elena ?lez, i li vaig explicar tot el que tenia en ment per a aquest any i que, malgrat les ¨²ltimes not¨ªcies, no deixaria de fer. Tenia un pla i el cranc no me'l fotria. La jefa (aix¨ª anomeno la doctora ?lez) em va dir que ni se m'ocorregu¨¦s deixar els meus plans de costat. Que els tir¨¦s endavant, amb cranc o sense cranc , amb quimioter¨¤pia o sense.

I aix¨ª ho farem. Estrenarem disc en breu, estrenarem tamb¨¦ llibre i a partir de mitjans de mar? comencem amb els concerts. Concerts grans, amb tota la banda, concerts m¨¦s ¨ªntims, en teatres i auditoris, a piano, violoncel, contrabaix i veu. Hi haur¨¤ dies que estar¨¦ al 100%, d'altres que no tant. Hi haur¨¤ dies que em sobrar¨¤ la veu, i d'altres en els quals em faltar¨¤. No passa res, perqu¨¨ aqu¨ª ser¨¦ quan aixequin el tel¨®, en un dels llocs on millor em sento, en un dels llocs on m¨¦s m'agrada estar, ferms i a l'ordre, cantant per a tu. Tornarem a compartir les nostres vides, cosa que amb gust fem des de fa molts anys.

I al cranc , com he anat fent des que el vaig con¨¨ixer, li dedicar¨¦ nom¨¦s 5 minuts al dia, encara que aix¨° s¨ª, durant les actuacions me'n recordar¨¦ de Mar¨ªa, de Andr¨¦s, de Lino, i pensar¨¦ en totes aquelles persones a les quals la bestiola s'ha emportat per davant. I tamb¨¦ en totes aquelles que com jo la segueixen torejant dia a dia. A tots ells van dedicats els concerts d'aquest any.

Concierts, directe, viatges, escenaris. Com diuen a It¨¤lia, no vedo l'ora di cominciare. En res ens tornem a veure les cares.? Fins aviat Music Lovers!