Cent anys de ¡°m¨¦s vist que el TBO¡±

En aquest m¨®n dominat per l¡¯economia desencadenada, les grans empreses inverteixen milions per aconseguir el que anomenen una designaci¨® meton¨ªmica, ¨¦s a dir, que el seu producte sigui tan fam¨®s que s¡¯arribi a incorporar al diccionari per definir-lo. Per¨° hi va haver una petita editorial espanyola que, sense campanyes de publicitat ni experts en m¨¤rqueting, no nom¨¦s va aconseguir crear una entrada al diccionari de la Reial Acad¨¨mia, sin¨® que va instal¡¤lar en la parla popular tota una s¨¨rie d¡¯expressions i, el m¨¦s important, va quedar gravada en l¡¯imaginari de la cultura popular. El TBO, editat pel lit¨°graf Arturo Su¨¢rez, no va ser el primer tebeo, ¨¦s cert, i publicacions d¡¯historieta anteriors com En Patufet, Domingu¨ªn o Charlot ho corroboren, per¨° la petita revista apareguda el 1917 va aconseguir tal popularitat que el seu nom va quedar indissolublement unit al del c¨°mic a Espanya.

No est¨¤ clar si el primer n¨²mero va arribar als lectors l¡¯11 o el 17 de mar? ¡ªla primera ¨¦s una data proporcionada per un complet estudi acad¨¨mic dels anys noranta; la segona, la versi¨® oficial proporcionada per la publicaci¨® en les seves celebracions¡ª, per¨° ¨¦s segur que al llarg dels propers dies, aquest primer n¨²mero que costava 5 c¨¨ntims, far¨¤ 100 anys.

Dibuixada gaireb¨¦ ¨ªntegrament per Donaz i Urda en els seus inicis, la revista semblava destinada a desapar¨¨ixer al cap de pocs mesos en el complicat i efervescent m¨®n editorial dedicat als infants d¡¯aquells anys, per¨° l¡¯aparici¨® de Joaqu¨ªn Buigas, que la va comprar, va canviar aquell futur previsible. Va anar incorporant grans dibuixants com M¨¦ndez ?lvarez, T¨ªnez, Opisso, Serra Massana, Nit o Cabrero Arnal, i va crear un p¨²blic fidel que a poc a poc va anar creixent a un ritme que, deu anys despr¨¦s, ja superaven els 100.000 exemplars de tirada, que en poc temps va augmentar fins a l¡¯esgarrifosa xifra de 159.000. Un ¨¨xit sense precedents que es va apuntalar amb l¡¯entrada a la revista d¡¯altres autors, com Benejam i Arturo Moreno, per¨° que es va veure frenat en sec per la Guerra Civil.

El TBO va tornar els anys quaranta, per¨° va haver de canviar cont¨ªnuament el nom (el misteri de l¡¯origen de la cap?alera es va resoldre fa poc, quan es va saber que el joc fon¨¨tic va estar inspirat per una sarsuela de principis de segle, de nom T.B.O.) per poder esquivar les limitacions imposades per la dictadura. Recuperaria la continu?tat i el t¨ªtol el 1952, amb un flamant n¨²mero 1 ¡ªmalgrat que la portada indiqu¨¦s ben clar que era l¡¯any XXXVI de la publicaci¨®¡ª que obria una nova etapa que nom¨¦s certificava els canvis i autors que Buigas havia anat incorporant en els dif¨ªcils anys anteriors: Ayn¨¦, Coll, Blanco, Sabat¨¦s o Castanys s¡¯unien als Benejam, T¨ªnez, Urda, Opisso i altres per crear hist¨°ria, mai millor dit, del tebeo a Espanya.

El TBO era llavors la contrapart de la totpoderosa Editorial Bruguera, que amb el seu ventall infinit de t¨ªtols dominava el mercat, per¨° no havia pogut doblegar la for?a d¡¯una publicaci¨® que no parava d¡¯arrelar-se en la cultura popular: des de frases com ¡°m¨¦s vist que el TBO¡± o ¡°sembla un invent del TBO¡±, a fins i tot tenir la seva pr¨°pia can?¨®, la famosa Yo quiero un tebeo, que va cantar per primera cop La Goyita al Teatre Circ Barcelon¨¨s, el 1930, i que despr¨¦s va tornar a popularitzar Jaume Sisa.

Humor blanc i senzill

Baluard de l¡¯humor m¨¦s blanc i senzill, el TBO va anar resistint els envits d¡¯una societat que reclamava uns canvis que la revista, sempre conservadora en aquest aspecte, va anar incloent amb comptagotes. Per¨° Espanya estava canviant massa r¨¤pid, i malgrat retocar el nom per presentar-se com un modern TBO 2000, es va anar llanguint lentament en els setanta del segle passat, sense que ni tan sols l¡¯atrevida bogeria de la secci¨® El Habichuelo, de Tha, T. P. Bigart, Paco Mir i Sirvent, o la desesperada decisi¨® d¡¯oferir-la com a encartament de la popular revista del cor Lecturas aconseguissin canviar-ne el cam¨ª descendent.

El TBO va ser comprat el 1983 pel seu etern rival, l¡¯Editorial Bruguera, paradoxalment en un dels pitjors moments de l¡¯empresa, pocs anys despr¨¦s venuda i refundada en Ediciones B, que va intentar amb poc ¨¨xit revitalitzar un TBO que desapareixia finalment el 1998 i, amb ell, s¨¨ries tan recordades com Josechu, el Vasco, Altamiro de la Cueva o Los invents del TBO.

Cent anys despr¨¦s, el llegat del TBO ¨¦s per tot arreu: des d¡¯aquests tebeos que s¡¯han fet adults per ser novel¡¤les gr¨¤fiques i que avui tracten la vida quotidiana, com al seu dia va fer La familia Ulises, fins als fanzins que exploren la forma i l¡¯estil amb el mateix atreviment i eleg¨¤ncia del gran Coll.

El Sal¨® del C¨°mic de Barcelona prepara una gran exposici¨® commemorativa, per¨° per anar obrint boca res millor que capbussar-se en l¡¯enciclop¨¨dica 100 a?os de TBO (Ediciones B), un treball exhaustiu d¡¯un dels grans especialistes del tebeo del nostre pa¨ªs, Antoni Guiral, que amb la col¡¤laboraci¨® de Llu¨ªs Giralt fa un profund ¡ªi entretingud¨ªssim¡ª rep¨¤s a la hist¨°ria de la publicaci¨®, les seves s¨¨ries i autors, per¨° tamb¨¦ les seves an¨¨cdotes i curiositats. No ser¨¤ l¡¯¨²nic estudi: l¡¯editorial Diminuta publica tamb¨¦ 100 a?os, el tebeo que dio nombre a los dem¨¢s, de Jordi Manzanares, i el portal digital Tebeosfera celebrar¨¤ el centenari amb un ampli monogr¨¤fic.