Brindis pel ¡®Curial¡¯

Fa uns dies, la premsa publicava que hi ha una nova atribuci¨® d¡¯autoria d¡¯una de les grans novel¡¤les en catal¨¤ del XV, el Curial i G¨¹elfa. Es tracta d¡¯Ennego o I?igo d¡¯?valos, gran senyor nascut a Toledo i criat des de menut a Val¨¨ncia, que marx¨¤ a N¨¤pols amb Alfons el Magn¨¤nim, de qui va ser gran camarlenc. Home renaixentista, va ser lector conspicu i sofisticat i amic dels m¨¦s grans humanistes del seu temps. No solament aconsegu¨ª prestigi i poder, sin¨® que pogu¨¦ llegar-los. La seua filla Constanza era una humanista ben notada ¡ªque escrigu¨¦ en catal¨¤ de tant en tant¡ª, i un net seu, Ferran d¡¯?valos, marqu¨¦s de Pescara, va ser el gran capit¨¤ de les m¨¦s exitoses campanyes italianes de Carles V. Poca broma.

A primera vista, podria semblar una versi¨® inversa de les fant¨¤stiques atribucions de Jordi Bilbeny, que no content de fer catal¨¤ el navegant Colom, tamb¨¦ sost¨¦ que ho eren els autors de El Lazarillo de Tormes i El Quixot, i qualsevol dia descobrir¨¤ que Francisco Franco no va n¨¤ixer al Ferrol, sin¨® a Torredembarra. Res d¡¯aix¨°. L¡¯atribuci¨®, sustentada en una tesi doctoral de 5.200 p¨¤gines escrita per Abel Soler i dirigida per Antoni Ferrando, t¨¦ uns fonaments molt s¨°lids. Aquests assumptes s¨®n insegurs i jo no en s¨®c cap especialista, per¨° les proves fins ara addu?des impressionen. El Curial s¡¯escrigu¨¦ entre 1445 i 1448 i ho hagu¨¦ de fer alg¨² que ¡°coneixia al detall el panorama diplom¨¤tic i aristocr¨¤tic europeu¡±, que defensava la pol¨ªtica del rei Alfons, dominava els cl¨¤ssics grecollatins i la literatura human¨ªstica i ja es feia eco del neoplatonisme tosc¨¤. Alg¨², a m¨¦s, que escrivia en un catal¨¤ ben valenci¨¤, amb castellanismes de fons i forta influ¨¨ncia del dialecte llombard (D¡¯?valos vivia a Mil¨¤ llavors). D¡¯altra banda, les armes her¨¤ldiques de G¨¹elfa coincideixen amb les que adopt¨¤ el mateix d¡¯?valos en casar-se amb Antonella d¡¯Aquino. Aix¨° equival a una firma.

?s un tast dels nombrosos arguments aportats. Hi ha dret a parlar-ne, doncs. Pot sorprendre que a ning¨² se li haja acudit abans, per¨° d¡¯?valos semblava un personatge massa gran i itali¨¤ per a una novel¡¤la catalana. Amb tot, sabem que el catal¨¤ era la llengua que usava amb germ¨¤ i fills i en qu¨¨ va escriure dos tractats de falconeria que nom¨¦s s¡¯han conservat en la versi¨® toscana que ell mateix va fer. En tot cas, si la minuciosa investigaci¨® de Soler serveix per a revifar l¡¯inter¨¦s per un llibre meravell¨®s com el Curial i per una cort com la del Magn¨¤nim, farcida de catalans i sobretot de valencians, ja haur¨¤ valgut la pena. Fou un centre cultural extraordinari, on conflu?ren la literatura catalana (pensem en Jordi de Sant Jordi, Ausi¨¤s March i Andreu Febrer), la castellana (all¨ª es forj¨¤ el Cancionero de St¨²?iga i Diego del Castillo compengu¨¦ les belles Eleg¨ªas a la mort d¡¯Alfons) i la human¨ªstica, amb Lorenzo Valla al capdavant. Tot aix¨° ¨¦s admirable. A fi de comptes, si el major prosista en castell¨¤ del XX va ser un valenci¨¤ de Mon¨°ver, Azor¨ªn (el germ¨¤ del qual, Amanci Mart¨ªnez Ruiz, escrivia en catal¨¤ petits relats costumistes, les Canyissades), per qu¨¨ no havia ser un valenci¨¤ de Toledo l¡¯autor d¡¯una de les millors novel¡¤les catalanes de tots els temps?