Millet, el nostre B¨¢rcenas

Quan va esclatar la revolta militar del 18 de juliol del 1936, Francesc Camb¨®, el l¨ªder de la Lliga Regionalista, es trobava navegant per l'Adri¨¤tic. El dia que es va iniciar el judici del cas Palau, Artur Mas, ¨¤nima de la dreta catalana, pronunciava una confer¨¨ncia a la prestigiosa Universitat d'Oxford. Si la passi¨® marinera era utilitzada per Camb¨® per f¨²mer el camp en moments conflictius, l'independentisme sobrevingut del PDECat ¨¦s utilitzat per Mas com a tallafoc per allunyar-se de la corrupci¨® de Converg¨¨ncia, la deixa enverinada que li va llegar Jordi Pujol.

A difer¨¨ncia de Camb¨®, Mas no ha instal¡¤lat la seva resid¨¨ncia ni a la Lig¨²ria, ni a ?stria. Creu que no li cal distanciar-se geogr¨¤ficament. N¡¯est¨¤ tan segur que, afirmen, no menysprearia si m¨¦s no entrevistar-se amb corruptes a alta mar. L'expresident de la Generalitat, presumpte futur candidat del PDECat, confia que pol¨ªticament no est¨¤ acabat i prefereix supervisar les operacions sobre el terreny. Des de Barcelona llan?a els seus bombarders contra les posicions enemigues amb els arguments de la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia per a CDC en el cas Palau, assegurant que no es pot donar credibilitat a les confessions de F¨¨lix Millet i Jordi Montull, saquejadors confessos del coliseu modernista.

La vella Converg¨¨ncia creu amb tant afany com el PP modern en la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia. Tots dos estan agermanats als tribunals per la corrupci¨®. I igual que el Partit Popular amb Luis B¨¢rcenas, CDC ha convertit Millet en el seu mur de contenci¨®. Els aut¨¨ntics tresorers de Converg¨¨ncia emergien de la societat catalana, no de l'estructura org¨¤nica del partit. A l'abric de les complicitats que va teixir el cesarisme pujolista, l'ara partit de Mas ha comptat hist¨°ricament amb la aquiesc¨¨ncia no nom¨¦s de les institucions sin¨® del patriciat catal¨¤. Compartien objectius fins a tal punt que, presumptament, van arribar a repartir-se ordenadament i jer¨¤rquica les comissions de Ferrovial en l'adjudicaci¨® d'obra p¨²blica: un 2,5% per a CDC i un 1,5% per als emprenedors Millet i Montull.

?s l¨°gic que fruit d'aquesta comuni¨® d'idees, tant la Fundaci¨® Palau de la M¨²sica com el consorci de la instituci¨® musical ¡ªen el qual estan integrats la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, a m¨¦s del Ministeri de Cultura¡ª hagin deixat fora de la seva acci¨® acusadora els membres de CDC que el jutge ha imputat en el cas. Si els patricis de la Fundaci¨® decidien no acusar Converg¨¨ncia, per qu¨¨ ho hauria de fer la Generalitat o l'Ajuntament, en mans del partit? Quan el 2013 es va tancar la instrucci¨® del cas Palau ¡ªen el qual s'han esfumat uns 26 milions d'euros¡ª tant l¡¯aleshores alcalde Xavier Trias com el Govern de la Generalitat, dirigit pel mateix Mas, van considerar prudent retirar l'acusaci¨® a Converg¨¨ncia.

Llavors es tractava de donar un cop de porta a la gesti¨® de Joan Llinares, director del Palau despr¨¦s de l'entrada dels Mossos. Llinares es va convertir en una aut¨¨ntica mol¨¨stia. Fins i tot ara ha tornat a la c¨¤rrega des de l'Ajuntament de Barcelona sol¡¤licitant que el consorci revisi la seva posici¨® respecte als imputats convergents, tal com va avan?ar aquest diari. La veritat ¨¦s que la seva gesti¨® com a director general del Palau va ser breu, per¨° contundent i va bolcar amb la fi del tripartit, el 2010.

Despr¨¦s va tornar la pax romana convergent. Per¨° en aquest modest interregne van aflorar temes econ¨°micament sorprenents i culturalment simp¨¤tics. Per exemple, tres milions d'euros en factures falses; mailings que tenien un cost de 3.500 euros i pels quals el Palau va pagar fins a 190.000 euros. Pantalles que van costar 300.000 euros i que mai es van instal¡¤lar al coliseu modernista. Empresaris que han reconegut haver facturat al Palau 190.778 euros per conceptes falsificats o 824.299 euros que va pagar el patriciat (tots nosaltres) en lloc de CDC.

I qu¨¨ es pot dir de les subvencions per 600.000 euros que el Palau va concedir generosament a la fundaci¨® Trias Fargas. Amb aquests diners es tractava ¡ª segons Daniel Os¨¤car, tresorer de CDC i imputat¡ª que a les festes majors dels pobles les sardanes guanyessin el pols a la ¡°m¨²sica andalusa¡±. ?s veritat que no va poder posar ni un sol exemple d'aquesta encomiable gesti¨® en pro de la cultura popular catalana. I, per cert, els documents que haurien d'acreditar-ho han desaparegut de la fundaci¨® de CDC. Temps de germanor ecum¨¨nica a la qual no ¨¦s aliena l'actuaci¨® dels bancs: la fiscalia i el jutge han lamentat l'escassa col¡¤laboraci¨® del BBVA i Catalunya Caixa, entre d¡¯altres, a l'hora d'identificar, desoint la legalitat, els qui cobraven talons al portador per milers d'euros. Temps d'aquiesc¨¨ncies, conniv¨¨ncies i silencis.