El Tour est¨¦n el seu imperi a la Volta a Catalunya

Al segle XXI, el ciclisme ¨¦s un univers inevitablement global que gira, com al segle XX, al voltant de Par¨ªs, on el Tour brilla cada vegada m¨¦s intensament i amb m¨¦s poder.

Al mateix ritme amb qu¨¨ els ciclistes d'Austr¨¤lia, Anglaterra, Col¨°mbia o Eslov¨¤quia han despla?at dels podis els corredors del vell ciclisme, de la vella Europa, ja minoritaris, ASO, l'empresa creada pel Tour per als seus negocis ciclistes augmenta el nombre de proves que gestiona, controla o organitza directament. L'¨²ltima que ha arribat al seu club ¨¦s la Volta a Catalunya, la prova m¨¦s antiga del calendari espanyol (la primera edici¨® es va disputar el 1911), que des de la seva edici¨® 2017, la 97a, que comen?a dilluns a Calella, ja comptar¨¤ amb la marca?del Tour.

Segons fonts coneixedores de la negociaci¨®, el Tour ha arribat a un acord per gestionar els aspectes comercials i televisius de la Volta, una cursa nascuda de la Uni¨® Esportiva Sants que subsisteix en els ¨²ltims anys gr¨¤cies al suport directe de la Generalitat de Catalunya. Les mateixes fonts afegeixen que el Tour ja ha comen?at a distribuir drets televisius.

¡°Amb mi ning¨² ha signat res¡±, adverteix Rub¨¦n Peris, president de l'Associaci¨® Volta a Catalunya, la societat propiet¨¤ria de la cursa, que prefereix no donar m¨¦s detalls sobre l'assumpte. El 23 de gener, Peris, acompanyat del secretari d'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, es va reunir a Par¨ªs amb els responsables d'ASO. Diversos dirigents del Tour van assistir dijous passat a la presentaci¨® de la Volta. La prova catalana fa tres dies va anunciar que Carrefour, una empresa lligada publicit¨¤riament al Tour, patrocinaria tamb¨¦ la Volta a partir d'aquesta edici¨®.

100 dies de competici¨®

La Volta ¨¦s, doncs, la segona prova espanyola amb l'empremta del Tour. La primera ¨¦s la Vuelta a Espanya, propietat d'ASO des de fa anys. Amb la cursa catalana ja s¨®n 13 les proves ciclistes que la societat francesa, tamb¨¦ propiet¨¤ria del diari?L¡¯?quipe, t¨¦ o organitza al llarg de l'any, del febrer a l'octubre, de Noruega a Oman, passant pel Regne Unit, B¨¨lgica, Espanya i Fran?a. Suposen gaireb¨¦ 100 dies de competici¨®. T¨¦ dos dels cinc monuments del calendari hist¨°ric i dues de les tres grans voltes per etapes. Nou de les seves curses ¡ªel Tour, la Vuelta, Par¨ªs-Ni?a, la Volta, Dauphin¨¦, Par¨ªs-Roubaix, Flecha, Lieja i Par¨ªs-Tours¡ª constitueixen la quarta part del calendari del World Tour, la primera divisi¨® de l'intent de la Uni¨® Ciclista Internacional (UCI) per regular les competicions ciclistes. Aquesta concentraci¨® de poder en una sola oficina alarma els equips i limita la UCI, les altres dues potes del ciclisme mundial, amb qui la pugna ¨¦s permanent. La UCI no nom¨¦s vol tenir el control absolut de la reglamentaci¨® del ciclisme, sin¨® tamb¨¦ augmentar el nombre de curses que, com el Mundial, organitza cada any. Els equips, per la seva banda, veuen cada vegada m¨¦s llunyana la seva aspiraci¨® de rebre compensacions, i un percentatge dels drets televisius, per part dels organitzadors.

Davant de tant de poder, i buscant nous formats i noves fonts d'ingressos, un grup d'equips capdavanters ha creat les seves pr¨°pies competicions, les anomenades Hammer Series, en les quals els equips s'enfrontaran col¡¤lectivament en una prova en l¨ªnia plana, una de muntanya i una contrarellotge.