Per qu¨¨ Artur Mas no pot ser candidat?

Si Artur Mas decideix, finalment, presentar-se com a candidat pel PDeCAT (l'antiga Converg¨¨ncia) a la presid¨¨ncia de la Generalitat, ser¨¤ la llei electoral ¨Ci no el Codi Penal¨C la que l'hi impedeixi. La sent¨¨ncia del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC) que l'ha condemnat a dos anys d'inhabilitaci¨® no s'executar¨¤ fins que sigui ferma, o sigui, fins que es pronunci? el Tribunal Suprem, perqu¨¨ les defenses de Mas, Joana Ortega i Irene Rigau ja han anunciat que hi recorreran. La condemna per inhabilitaci¨® per exercir c¨¤rrecs p¨²blics, doncs, roman paralitzada. Per¨° existeix una altra via que, derivada de la sent¨¨ncia, frena el futur pol¨ªtic de Mas: una reforma de la llei electoral inclosa en una modificaci¨® legislativa m¨¦s ambiciosa que, el 2003, va aprovar el Govern de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar per lluitar contra el terrorisme.

Les comunitats aut¨°nomes tenen compet¨¨ncies per regular les seves pr¨°pies normes electorals. Catalunya, no obstant aix¨°, no ha fet ¨²s d'aquesta prerrogativa, per la qual cosa regeix la Llei Org¨¤nica del R¨¨gim Electoral General (LOREG), aprovada el 1985. El Govern d'Aznar va introduir, l'any 2003, una reforma normativa que va alterar l'article 6 de la llei, que fa refer¨¨ncia a les circumst¨¤ncies per les quals una persona ¨¦s "inelegible". Fins llavors, no podien ser candidats els condemnats a penes de pres¨® per sent¨¨ncia ferma.

La reforma va introduir nous impediments en l'article 6.2. S¨®n inelegibles "els condemnats per sent¨¨ncia, encara que no sigui ferma" a penes d'inhabilitaci¨® per una s¨¨rie de delictes: "delictes de rebel¡¤li¨®, de terrorisme, contra l'Administraci¨® p¨²blica o contra les institucions de l'Estat". La desobedi¨¨ncia, per la qual Mas i les exconselleres han estat condemnats, est¨¤ integrada en el cap¨ªtol sobre delictes contra l'Administraci¨® p¨²blica del Codi Penal. L'article de la norma electoral especifica que la pena d'inhabilitaci¨® pot ser "especial" i ha d'al¡¤ludir a l'exercici d'"ocupaci¨® o c¨¤rrec p¨²blic". I aquest ¨¦s, precisament, el text de la sent¨¨ncia del TSJC.

La reforma de l'article 6 va ser una de les mesures incloses en la llei org¨¤nica "per garantir la democr¨¤cia als ajuntaments i la seguretat dels regidors", aprovada durant el mandat d'Aznar. En l'exposici¨® de motius, la norma assenyala que la defensa de la Constituci¨® i la democr¨¤cia "obliguen a modificar determinades normes del nostre ordenament jur¨ªdic" per "a?llar els terroristes". Per aquesta via es van modificar parcialment el Codi Penal, la llei de Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, la llei d'enjudiciament criminal, la llei de finan?ament de partits pol¨ªtics, la llei de bases del r¨¨gim local, aix¨ª com una vintena d'articles de la LOREG.

I qu¨¨ passa si Mas es presenta? "En aquest cas, la Junta Electoral pot actuar d'ofici o a inst¨¤ncies d'alguna part, com l'Advocacia de l'Estat; ¨¦s una q¨¹esti¨® d'ordre p¨²blic", recorda el president de la secci¨® de dret constitucional del Col¡¤legi d'Advocats de Barcelona, Tom¨¢s Gui. "La llei electoral ¨¦s clara i subratlla que la inhabilitaci¨® opera com a causa d'inelegibilitat, tot i que es pot presentar un recurs contra la sent¨¨ncia", afegeix. Gui recorda que les sent¨¨ncies "no s¨®n fermes fins que s¨®n executives i no s'hi pot presentar cap recurs".

Sent¨¨ncia ¡°poc motivada¡±

La via de la llei electoral discorre en paral¡¤lel a la penal. ?s a dir, tot i que a Mas se li imped¨ªs accedir a una llista electoral, aix¨° no afectaria pr¨°piament la seva condemna d'inhabilitaci¨®. Els dos anys de condemna nom¨¦s "s'engegarien" a partir del moment en qu¨¨ la sent¨¨ncia sigui ferma, afegeix Gui. El TSJC ha notificat avui personalment la sent¨¨ncia a Mas, Ortega i Rigau.

Les parts (acusacions i defenses) disposen de cinc dies per presentar recurs. La Fiscalia no t¨¦, en principi, intenci¨® de fer-ho perqu¨¨, tot i que ha quedat fora el delicte de prevaricaci¨®, les seves tesis sobre la desobedi¨¨ncia en l'organitzaci¨® del 9-N han quedat ratificades pel tribunal. Les defenses ja han dit que s¨ª que hi recorreran. Els advocats creuen que tenen prou marge per q¨¹estionar la sent¨¨ncia del TSJC perqu¨¨, al seu parer, peca de falta de motivaci¨® jur¨ªdica.

L'advocat d'Artur Mas, Xavier Melero, creu que el tribunal no ha fonamentat l'exist¨¨ncia del delicte de desobedi¨¨ncia i que la sent¨¨ncia "s'aparta de la jurisprud¨¨ncia tradicional" sobre aquest tema. El lletrat de l'exvicepresidenta Joana Ortega, Rafael Entrena, assenyala per la seva banda que hi ha "defectes i incongru¨¨ncies" en la resoluci¨®. Per exemple, que els motius que porten a concloure que no hi ha prevaricaci¨® s¨®n els mateixos que, no obstant aix¨°, porten a la condemna en el cas de la desobedi¨¨ncia.