Sent¨¨ncies sobre la sent¨¨ncia

La premsa internacional titula de forma molt semblant la not¨ªcia sobre la sent¨¨ncia d¡¯aquest dilluns del TSJC. Dona el protagonisme a Mas i informa de la pena d¡¯inhabilitaci¨®. A l¡¯hora d¡¯explicar en qu¨¨ va consistir la consulta no vinculant, la terminologia ja ¨¦s mes dispersa. ¡°Refer¨¨ndum informal¡± (Politico), ¡°refer¨¨ndum il¡¤legal d¡¯independ¨¨ncia¡± (BBC), ¡°votaci¨® il¡¤legal sobre la independ¨¨ncia¡± (Bloomberg), ¡°consulta informal sobre la secessi¨®¡± (Financial Times); ¡°refer¨¨ndum simulat d¡¯independ¨¨ncia¡± (The Herald d¡¯Esc¨°cia), ¡°refer¨¨ndum consultiu¡± (La Stampa).

Entre els diaris que publiquen cr¨°niques del seu propi corresponsal, The Guardian recorda que a la votaci¨® del 9-N, m¨¦s del 80% va optar per la independ¨¨ncia, per¨° nom¨¦s hi van votar 2,3 milions dels 5,4 milions de catalans que podien fer-ho. Aquest recordatori apareix a m¨¦s d¡¯un article. El diari brit¨¤nic recull una declaraci¨® de Carme Forcadell (¡°La democr¨¤cia s'ha d'exercir, no s'ha de prohibir¡±) i assegura que el Govern espanyol est¨¤ considerant invocar l¡¯article 155 de la Constituci¨® que?li permetria fer ¡°passos dr¨¤stics¡± per impedir un refer¨¨ndum al setembre. The New York Times?escriu que el partit de Mas est¨¤ ¡°embolicat¡± en altres grans judicis pel cobrament de comissions i dona molta import¨¤ncia a la voluntat escocesa de fer una nova consulta sobre la independ¨¨ncia. El diari tamb¨¦ esmenta la piulada de Carles Puigdemont: ¡°Quin error. Quina difer¨¨ncia amb les democr¨¤cies consolidades i saludables¡±. Politico reprodueix la defensa que va fer Mas davant del tribunal en el sentit que no hi va haver cap voluntat de cometre un delicte o desobeir. Reuters, en la seva cr¨°nica, subratlla que el judici ha tensat encara m¨¦s les relacions entre els partits independentistes de Catalunya i el Govern central. Segons l¡¯ag¨¨ncia, la batalla de la regi¨® per fer un refer¨¨ndum sobre la secessi¨® ¡°arriba a un punt d¡¯inflexi¨®¡±. Bloomberg ¨¦s dels pocs que recorda que hi ha pendent el judici a Francesc Homs i tamb¨¦ esmenta els casos judicials oberts en qu¨¨ s¡¯investiga el cobrament de comissions il¡¤legals per part de CDC.

Financial Times explica al subt¨ªtol que la sent¨¨ncia ¨¦s la primera escaramussa abans de l¡¯anunciat refer¨¨ndum secessionista. La sent¨¨ncia, diu el diari, ¨¦s menys greu del que s¡¯esperava, per¨° arriba en un moment de molta tensi¨®. ¡°El Govern catal¨¤ diu que est¨¤ comprom¨¨s a celebrar una consulta vinculant, per¨° afronta enormes obstacles legals en el cam¨ª¡±. The Irish Times parla dels moviments dels governs de Madrid i Barcelona i veu?una Catalunya dividida en dues meitats sobre la q¨¹esti¨® de la independ¨¨ncia, segons suggereixen les enquestes. L¡¯escoc¨¨sThe Herald comenta que la sent¨¨ncia inflamar¨¤ passions a Catalunya, on el suport a un refer¨¨ndum ¨¦s m¨¦s gran que el suport a la independ¨¨ncia.

Pel que fa a la premsa francesa,?Le Figaro recorda una frase de Mas en el sentit que el que estava en joc al judici no era la independ¨¨ncia, sin¨® la democr¨¤cia, i esmenta la reacci¨® del PP a la sent¨¨ncia, que?es va limitar a celebrar que la impunitat no existeix. Le Monde ¨¦s el diari consultat que fa un article m¨¦s extens recollint, per exemple, les reaccions dels altres partits catalans i espanyols, en qu¨¨ tamb¨¦ inclou la reacci¨® d¡¯Ada Colau. I acaba: Madrid afirma que s'utilitzaran tots els mitjans per impedir el refer¨¨ndum anunciat. Aposta per unes noves eleccions regionals, les terceres en cinc anys, ¡°tret que sigui massa tard per aturar 'la fugida endavant' dels independentistes¡±.

El tamb¨¦ franc¨¨s La Tribune ¨¦s qui fa un titular m¨¦s diferent: ¡°Catalunya: la condemna d¡¯Artur Mas o els l¨ªmits de l¡¯estrat¨¨gia de Madrid¡±. Considera que el tribunal s¡¯ha mostrat relativament clement. Els jutges han hagut d¡¯arbitrar entre la seva voluntat d¡¯enviar un senyal a favor del respecte a les decisions del Tribunal Constitucional i la seva voluntat de no atiar el foc. Aquesta segona ambici¨®, no obstant aix¨°, no l¡¯han aconseguit. Segons el diari, els independentistes volen arribar fins al final sense deixar-se impressionar per la ¡°guerrilla judicial¡±. I Madrid ha de decidir entre deixar fer la consulta vinculant o impedir el vot fent servir l¡¯estat d¡¯excepci¨® amb els perills que aquest cam¨ª comporta.

Catalunya i Espanya.?El Punt Avui defensa que als tres condemnats ¡°se'ls va jutjar per les seves idees i la sent¨¨ncia d'ahir ho ratifica, ja que els absol del delicte de prevaricaci¨® i ¡®nom¨¦s¡¯ els condemna pel de desobedi¨¨ncia al Tribunal Constitucional, com si ells fossin els ¨²nics que no han fet cas d'una sent¨¨ncia de l'alt tribunal. Aix¨° s¨ª, el tribunal els imposa la pena m¨¤xima per aquest delicte, m¨¦s fins i tot del que demanava el fiscal, perqu¨¨ quedi clar quin cam¨ª els espera a tots els que optin per obeir el mandat democr¨¤tic del 27-S i no el TC¡±. El director del diari, Xevi Xirgu, escriu que ¡°qualsevol condemna, ni que fos d'un sol dia, ¨¦s una barrabassada. O absoluci¨® o absoluci¨®. Nom¨¦s hi havia aquesta, de possibilitat. La que han triat, perqu¨¨ l'han triat, ¨¦s la de dir-nos clarament a tots plegats que no hi ha marxa enrere. I que ara vindran Homs (prepara't, Francesc), Forcadell i qui faci falta¡±.

El Peri¨®dico destaca a l¡¯editorial que la sent¨¨ncia est¨¤ lluny dels 10 anys d¡¯inhabilitaci¨® que demanava la Fiscalia. Per¨° al marge d¡¯aix¨°, consagra la doble espiral de judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica, per una banda, i unilateralitat fora de la llei, per l¡¯altra. En el cas de Mas, si s¡¯hi afegeix l¡¯esc¨¤ndol de la corrupci¨®, fa que no ¡°sigui un l¨ªder sobre el qual ni el PDECat en particular ni l¡¯independentisme en general pugui aspirar a aglutinar una majoria social¡±. En tot cas, el diari considera que la sent¨¨ncia ¨¦s un av¨ªs per a navegants. Segons el penalista Joan Queralt, ¡°xoca la palm¨¤ria il¡¤legalitat de la desobedi¨¨ncia, per¨° la insuficient il¡¤legalitat de la prevaricaci¨®¡±. Critica que el tribunal consideri la resoluci¨® del Constitucional com una ordre executiva per argumentar la desobedi¨¨ncia, quan, escriu, ¨¦s declarativa i demana que s'executi. Calia anar, diu, a un incident d¡¯execuci¨® que no hi va ser. El director del mitj¨¤, Enric Hern¨¤ndez, argumenta que el proc¨¦s simb¨°lic del 9-N no hauria d¡¯haver arribat als tribunals. Per¨° un cop desviat el contenci¨®s pol¨ªtic cap a la via penal, ¡°l¡¯estaci¨® final del procediment estava cantada¡±. I acaba: ¡°La indulg¨¨ncia judicial esmorteeix, almenys en part, la ira del poder executiu¡±.

Per l¡¯Ara es tracta d¡¯un judici pol¨ªtic contra una votaci¨® democr¨¤tica. El diari recorda que els fiscals catalans no hi van veure delicte i la causa va ser empesa pel Govern central. La condemna a Mas, Rigau i Ortega ¡°posa fi a la possibilitat d¡¯una sortida negociada a la demanda d¡¯un refer¨¨ndum¡± i s¡¯equivoca qui pensi que inhabilitant l¨ªders pol¨ªtics el proc¨¦s sobiranista s¡¯esvair¨¤ com per art de m¨¤gia. Esther Vera, directora del diari, qualifica la inhabilitaci¨® de ¡°desprop¨°sit democr¨¤tic¡±. ¡°Una decisi¨® pol¨ªtica per a un judici pol¨ªtic¡± i conclou que la hist¨°ria jutjar¨¤ els bur¨°crates de l¡¯Estat que van preferir no fer pol¨ªtica. Vicens Villatoro creu que el Govern espanyol buscar¨¤ guanyar per deu a zero, conven?ut que ja no t¨¦ rival. ¡°I ser¨¤ un error, si ¨¦s que realment hi ha rival¡±. Per Toni Soler, la sent¨¨ncia ¨¦s un est¨ªmul per a la voluntat de Puigdemont i Junqueras de desafiar el PP amb la convocat¨°ria d¡¯un refer¨¨ndum. Soler defensa que el PP pensa que totes aquestes multes i inhabilitacions ¡°algun dia seran una bona moneda de canvi¡±.

Per M¨¤rius Carol, director de La Vanguardia, la condemna no encaixa amb la definici¨® que Rajoy va fer del 9-N (¡°farsa i mer acte de propaganda¡±). A l¡¯editorial, el diari defensa que nom¨¦s hi ha una sortida: la negociaci¨® pol¨ªtica. ¡°No hi ha una majoria social rotundament rupturista, per¨° l¡¯ampli corrent de dissensi¨® no es pot inhabilitar. La legalitat no es pot violentar, per¨° el pacte pol¨ªtic ¨¦s m¨¦s necessari que mai. La sortida al laberint, que exigeix temps, paci¨¨ncia i talent, hauria de comportar el reintegrament de drets als pol¨ªtics ara condemnats. El Govern espanyol disposa d¡¯instruments per fer-ho¡±. Per la seva banda, Pilar Rahola considera que el judici ¨¦s pol¨ªtic, ¡°for?at per un Govern incapa? de fer pol¨ªtica¡±.

La Raz¨®n qualifica la sent¨¨ncia de ben¨¨vola. L¡¯opini¨® p¨²blica percebr¨¤ com a escassos els dos anys d¡¯inhabilitaci¨®, per¨° es tracta de la demostraci¨® palpable que a Espanya la just¨ªcia funciona. Segons el diari, el Govern de Rajoy demostra fortalesa davant del desafiament separatista¡±. Per l¡¯Abc, la condemna ¨¦s merescuda. ¡°El proc¨¦s separatista ¨¦s delicte i es mereix el Codi Penal¡±. L¡¯editorial acaba sostenint que el Govern espanyol es carrega de raons per, si es dona el cas, demanar al Senat l¡¯aplicaci¨® de mesures especials de protecci¨® constitucional. ¡°?s a dir, l¡¯article 155 de la Constituci¨®¡±. Ignacio Camacho, al mateix diari, defensa que el tribunal no ha considerat la prevaricaci¨® perqu¨¨ implicava pronunciar-se sobre la il¡¤legalitat del refer¨¨ndum, una decisi¨® que no comparteix perqu¨¨ ¨¦s impossible desobeir sense voluntat de cometre un acte disconforme amb la llei: ¡°de vegades, el Dret t¨¦ raons que la ra¨® no ent¨¦n¡±.

El Mundo titula en portada: ¡°El desafiament de Mas li costa nom¨¦s dos anys d¡¯inhabilitaci¨®¡±. L'editorial considera que es tracta d¡¯una sent¨¨ncia molt generosa tenint en compte la gravetat dels fets provats i els sorpr¨¨n que no s¡¯hagi considerat el delicte de prevaricaci¨®. El diari qualifica la sent¨¨ncia de testimonial i un mal precedent ara que la Generalitat vol convocar un segon refer¨¨ndum. Carlos Cuesta insisteix: ¡°A alg¨² l'estranya que els partits secessionistes no desisteixin del nou refer¨¨ndum?¡±. Per la seva banda, Arcadi Espada considera l¡¯episodi com el darrer de l¡¯actitud ¡°gasosa de l¡¯Estat al desafiament obert a Catalunya¡±. Considera que la sent¨¨ncia ¨¦s un ¨¨xit notable per a Mas i la resta de ¡°deslleials¡± i demostra l¡¯efic¨¤cia de la intimidaci¨® nacionalista.

Digitals. Pablo Planas a Libertad Digital critica que la sent¨¨ncia habilita la celebraci¨® d¡¯un nou refer¨¨ndum perqu¨¨ avala l¡¯estrat¨¨gia de la desobedi¨¨ncia i ratifica l¡¯extensi¨® de l¡¯operaci¨® Di¨¤leg als tribunals. Jordi Mercader (El Plural) escriu que la moderada gravetat de l¡¯av¨ªs per a navegants no fa por. I Mas ja t¨¦ calendari per tornar al primer pla de la pol¨ªtica amb el t¨ªtol oficial de condemnat per Espanya. ¡°Aix¨° si no l¡¯atrapa el 3%¡±. Salvador Cot (El M¨®n) argumenta que ¡°Mas, Ortega i Rigau s¨®n les primeres v¨ªctimes de la repressi¨® exemplaritzant de Madrid, de la negativa al pacte i la negociaci¨® d'un r¨¨gim irreformable que tolera dosis molt baixes de democr¨¤cia. Artur Mas ¨¦s l'obsessi¨® de les elits madrilenyes, no pas del sobiranisme. L'expresident ni tan sols ¨¦s una pe?a insubstitu?ble al tauler i, de fet, qui l'ha convertit en un s¨ªmbol no ¨¦s el carrer, sin¨® els poders de l'Estat i els mitjans de comunicaci¨® madrileny¡±.

Vicent Partal (Vilaweb) afirma que ¡°quan passen els anys ser¨¤ una evid¨¨ncia hist¨°rica indiscutible que la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional contra l¡¯Estatut de Catalunya va ser un colp d¡¯Estat, perqu¨¨ trencava l¡¯equilibri constitucional entre el vot del parlament i el refer¨¨ndum dels ciutadans. I ning¨² no dubtar¨¤ que all¨ª comen?¨¤ el proc¨¦s de separaci¨® entre els dos estats¡±. Jos¨¦ Antich (El Nacional) qualifica la sent¨¨ncia de ¡°vergonyosa¡±, i fora de Catalunya no s¡¯ent¨¦n que el seu efecte ¨¦s el contrari del que es llegeix a Madrid.

A la r¨¤dio. Carlos Alsina, a Onda Cero, considera que els condemnats, que s¨®n delinq¨¹ents, no es poden considerar m¨¤rtirs. Dos anys d¡¯inhabilitaci¨® no ¨¦s el mateix que la foguera, explica. Per Alsina, ¡°pretendre que un Govern auton¨°mic pugui decidir quines resolucions compleix i quines no... ¨¦s atacar la divisi¨® de poders i pervertir l¡¯Estat de dret¡±. M¨°nica Terribas recull una pregunta de Rigau: ¡°Quina democr¨¤cia volem?¡±. I respon: ¡°Aquesta decisi¨® la prendreu vosaltres, totes les persones que formen part d'aquest pa¨ªs prendreu aquesta decisi¨®. Quin pa¨ªs voleu? Amb quines institucions? Amb quina qualitat democr¨¤tica?¡±. A RAC1, Jordi Bast¨¦ creu que la sent¨¨ncia ha provocat una ¡°emprenyada general¡±, "per esquifida o per excessiva¡±. El periodista argumenta que la sent¨¨ncia judicialitza una q¨¹esti¨® que s'hauria de resoldre amb la pol¨ªtica¡±. Bast¨¦ ha detectat algunes reaccions toves per part de gent a qui ja li va b¨¦ tenir Mas a la paperera de la hist¨°ria. I acaba: ¡°La soluci¨® es comptar-nos¡±.

I?aki Gabilondo recorda una sent¨¨ncia del Constitucional de fa tres anys contra la declaraci¨® de sobirania del Parlament, que deia literalment que els problemes derivats de la voluntat d¡¯una part de l¡¯Estat d¡¯alterar el seu estatus jur¨ªdic no poden ser resolts per aquest Tribunal. ¡°Els poders p¨²blics estan cridats a resoldre¡¯ls mitjan?ant el di¨¤leg i la cooperaci¨®¡±. Tamb¨¦ a la Cadena Ser, Soledad Gallego D¨ªaz critica l¡¯afirmaci¨® de Puigdemont segons la qual el futur refer¨¨ndum indultar¨¤ la condemna d¡¯inhabilitaci¨®. ¡°Pretendre que les sent¨¨ncies dels tribunals es remouen en una democr¨¤cia amb el vot popular ¨¦s una irresponsabilitat¡±. Finalment, Jos¨¦ Mar¨ªa Izquierdo es pregunta si la sent¨¨ncia ¡°aporta alguna soluci¨® al conflicte¡±. La resposta, diu, ¨¦s que no ¡°perqu¨¨ les accions judicials no han solucionat mai q¨¹estions pol¨ªtiques¡±.