¡°Dormir malament ¨¦s un factor de risc per desenvolupar dem¨¨ncies¡±

En una pantalla d'ordinador, amb les ratlles d'una polisomnografia pintant muntanyes punxegudes sobre un full de paper mil¡¤limetrat, la doctora Sandra Gim¨¦nez, adjunta de la Unitat del Son de l'hospital de Sant Pau de Barcelona, inspecciona el mal dormir d'un dels seus pacients. La polisomnografia ¨¦s una de les proves que realitzen en el seu servei per registrar l'activitat cerebral, la respiraci¨®, el ritme card¨ªac, l'activitat muscular i els nivells d'oxigen en la sang mentre es dorm. ¡°Si vivim 90 anys, ens en passem 30 dormint. Aix¨° ens dona una idea de la import¨¤ncia que t¨¦ el soni¡±, adverteix.

A prop¨°sit de l'efem¨¨ride del Dia Mundial del Son, la neurofisi¨°loga, especialista en aquest ¨¤mbit i professora de la Universitat de Barcelona (UB), reclama m¨¦s pedagogia sobre la import¨¤ncia de dormir b¨¦ i els seus efectes en la salut.

P. Per qu¨¨ ¨¦s tan important el son?

R. Perqu¨¨ no nom¨¦s descansem, sin¨® que durant el son tenen lloc funcions que s¨®n imprescindibles per tenir una bona vig¨ªlia: restaurem energia, els teixits que es danyen durant el dia es reparen a la nit... A m¨¦s, dormir ¨¦s imprescindible per a la funci¨® cognitiva perqu¨¨ consolidem tot all¨° que hem apr¨¨s durant el dia i serveix per regular tot l'estat an¨ªmic.

P. Dormir b¨¦ evita problemes de salut?

R. El son t¨¦ funcions de prevenci¨®. A nivell cognitiu, dormir malament ¨¦s un factor de risc per la neurodegeneraci¨®, per desenvolupar problemes de dem¨¨ncies, per exemple. Quan estem desperts segreguem una s¨¨rie de p¨¨ptids que eliminem quan dormim. Si no dormim prou o b¨¦, aquests residus t¨°xics no es netegen, queden acumulats en el cervell i aix¨° ¨¦s un primer pas per desenvolupar dem¨¨ncies. A m¨¦s, s'ha demostrat que a llarg termini, les alteracions del son s'associen tamb¨¦ a malalties cardiovasculars, hipertensi¨®, trastorns metab¨°lics, obesitat, diabetis, etc.

P. A Espanya es dorm b¨¦?

R. Aqu¨ª dormim menys. Acabem de treballar m¨¦s tard, els programes de la televisi¨® s¨®n m¨¦s tard¡­ Escurcem les hores de son. Dormim una o dues hores menys que els nostres ve?ns europeus.

P. Com afecta en el dia a dia aquestes dues hores menys de son?

R. Repercuteix que totes les funcions que no es realitzen durant el son, es fan durant el dia. Estem m¨¦s cansats, amb m¨¦s somnol¨¨ncia i afecta la capacitat de concentraci¨®: a la feina no rendeixes tant.

P. Revisar el m¨°bil o veure una pel¡¤l¨ªcula a la tauleta abans de ficar-se al llit s¨®n pr¨¤ctiques molt recurrents. Com han impactat les noves tecnologies en les din¨¤miques del son?

"Dormim una o dues hores menys que els nostres ve?ns europeus", diu la neurofisi¨°loga

R. Afecten molt¨ªssim. Estem m¨¦s privats de son ara que abans. El fet d'estar amb la tauleta o la consola abans d'anar a dormir provoca un est¨ªmul visual que fa que una s¨¨rie de circuits neuronals li diguin al nostre cervell que ¨¦s de dia. Si el cervell rep que estem desperts, no engega els mecanismes que indueixen la son, com alliberar melatonina.

P. Per¨° dormir no sempre significa descansar.

R. Perqu¨¨ no dormim de forma uniforme. Tenim diverses fases del son i hem de veure en aquestes fases si hi ha alguna alteraci¨® que fa que sigui un son fragmentat i per tant no compleix les funcions que ha de fer.

P. Els nostres avis dormien m¨¦s b¨¦?

R. S¨ª. Encara no tenim consci¨¨ncia de l'important que ¨¦s el son. Coneixem la import¨¤ncia de menjar sa i fer exercici , per¨° en canvi, tots seguim traient hores al son. A m¨¦s, quan te'n vas a dormir, sobretot entre setmana, tothom fa el compte enrere de quantes hores ens queden per dormir. I si hi ha un problema per agafar el son, la gent es posa m¨¦s nerviosa perqu¨¨ sap que a les set, per exemple, s'ha de llevar. Per¨° els nostres avis, que s'anaven a dormir quan es feia de nit, els era igual, ja sortiria el sol despr¨¦s. Ara hi ha m¨¦s pressi¨® que les poques hores de son que tinc, les haig de dormir.

P. Diu que falta consci¨¨ncia de la import¨¤ncia del son?

R. Hi ha una falta de consci¨¨ncia a tots els nivells. Sorgeix d'un desconeixement del mateix facultatiu, des que estudiem: les preguntes de ¡°com dorm¡± fins ara no es feien. I en la societat tampoc existeix aquesta cultura i des de Salut P¨²blica tampoc s'inverteix a potenciar la qualitat del son.

P. L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut diu que hi ha prop d'un centenar de trastorns del son.

R. S¨ª, i cal tractar-los b¨¦. ?s un espectre molt ampli. Hi ha trastorns respiratoris, com l'apnea o els roncs; trastorns de moviment, com els fen¨°mens de somnambulisme; trastorns de conducta durant el somni REM; o trastorns que passen durant el dia, com la narcol¨¨psia. En freq¨¹¨¨ncia, els m¨¦s comuns s¨®n l'insomni i l'apnea del son.

"?s molt alt el consum d'hipn¨°tics per problemes de somni", adverteix Gim¨¦nez

P. Segons l'¨²ltima enquesta d'alcohol i drogues a Espanya, el consum d'hipnosedants mant¨¦ una tend¨¨ncia creixent des del 2005. S'est¨¤ abusant de somn¨ªfers i ansiol¨ªtics?

R. ?s molt alt el consum d'hipn¨°tics per problemes del son. Hi ha com una cultura de dir ¡°no dormo, doncs em prenc un hipn¨°tic¡±, abans d'explorar per qu¨¨ no dormo.

P. Culpa del pacient o del metge?

R. De tot dos. Potser perqu¨¨ abans no hi havia unitats especialitzades del son que poguessin tractar aquests problemes. Ara es dona molta m¨¦s import¨¤ncia al per qu¨¨ no dorm i a les normes d'higiene del son [com ventilar l'habitaci¨®, mantenir-la a bona temperatura¡­], que abans no les consideraven importants.

P. La migdiada ¨¦s un bon costum?

R. Dormir 20 minuts augmenta el rendiment cognitivament. Seria bo fer una migdiada, per¨° curta, de 20 minuts. Si dormim m¨¦s del compte, entrem en un son profund i ens llevem com si ens llev¨¦ssim a les 3 de la matinada.