Holanda frena l¡¯extrema dreta

Holanda ha posat el fre a l'extrema dreta a Europa. Les urnes han donat com a guanyador l'actual primer ministre, el liberal de dretes Mark Rutte, i revelen que Geert Wilders, el candidat racista i antieuropeista que va arribar a liderar les enquestes, no ha tingut tot el suport que se li pressuposava. Despr¨¦s del Brexit i de l'¨¨xit que va suposar l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, el populisme xen¨°fob ha rebut la seva primera gran derrota a Occident.

Amb m¨¦s del 90% dels vots escrutats, Rutte ha quedat en primer lloc, amb 33 escons, lluny dels 76 que es necessiten per formar govern. "Hem aturat el populisme equivocat", va dir el guanyador en refer¨¨ncia a Wilders despr¨¦s de con¨¨ixer els primers sondejos a La Haia. De totes maneres el liberal s'haur¨¤ d'entendre amb tres o quatre partits per formar un executiu que el mantingui en el poder quatre anys m¨¦s.

Malgrat haver patit una derrota despr¨¦s que els pron¨°stics el situessin al capdavant durant diversos mesos, la formaci¨® de Wilders, el Partit per la Llibertat, obt¨¦ 20 escons, els mateixos que els cristianodem¨°crates i els liberals d'esquerra (D66). Wilders suma cinc seients m¨¦s que el 2012, per¨° es queda lluny dels 22 del 2010. En ple tsunami euroesc¨¨ptic els seus resultats no s¨®n tan esperan?adors.

I un dels primers a celebrar-ho ha estat Jean-Claude Juncker. El president de la Comissi¨® Europea va felicitar Holanda per haver optat per votar "per Europa i contra l'extremisme". Juncker va trucar a Rutte per felicitar-lo per la seva vict¨°ria, igual que la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el ministre d'Afers Exteriors de Fran?a, Jean-Marc Ayrault. El nucli dur d'Europa respira tranquil.

De matinada, el mapa pol¨ªtic holand¨¨s ha quedat gaireb¨¦ resolt, a excepci¨® d'un o dos escons que no desnivellen la balan?a. Amb m¨¦s del 90% dels vots escrutats, el partit de Rutte obt¨¦ el 21% dels vots, pel 13% del partit de Wilders, el 12,5% dels democristians i el 12% dels liberals d'esquerres de D66. Els socialistes radicals es queden amb el 9%, el mateix resultat que els ecologistes de Groenlinks.

L'agitada campanya ha mobilitzat la gent. La participaci¨® ha pujat vuit punts (82%) respecte a les darreres eleccions i Wilders hi t¨¦ molt a veure. L'extrema dreta no havia experimentat un auge com aquest des de la Segona Guerra Mundial en pa?sos com Holanda, Fran?a i Alemanya. Tothom estava pendent del seu resultat. La frenada que ha rebut si continua la tend¨¨ncia a mesura que es vagin comptant els vots posa de manifest que els pol¨ªtics de la seva ideologia pot ser que trobin m¨¦s oposici¨® a Europa que als Estats Units, almenys ara com ara. Wilder, tena?, va llan?ar un advertiment al guanyador provisional despr¨¦s de con¨¨ixer els resultats: "Rutte encara no s'ha deslliurat de mi".

Fins a la recta final apareixia com el favorit, per¨° en les ¨²ltimes setmanes va anar perdent for?a davant de Rutte fins a obtenir un resultat discret. Wilders se situa en una segona escala, amb un bon nombre d'adeptes, per¨° ara com ara molt lluny dels necessaris per governar un pa¨ªs petit per¨° molt obert al m¨®n. Hi havia qui creia que, tal com ha passat, no rebria un gran suport, per¨° ning¨² s'atrevia a dir-ho en veu alta despr¨¦s de la inesperada vict¨°ria de Trump.

Wilders va assumir la seva derrota, tot i ?que va reivindicar el seu moviment. "Aix¨° ¨¦s una primavera patri¨°tica. Jo soc un lluitador i no un populista. La nostra influ¨¨ncia ¨¦s forta", va assegurar. Tamb¨¦ va afirmar que prefereix governar, per¨° que en cas de no fer-ho s'ocupar¨¤ de fer "una forta oposici¨®" a l'executiu que es formi.

Wilders viu a?llat per por de ser assassinat per les seves furibundes cr¨ªtiques a l'islam i aix¨ª va rebre els resultats. Mentre els altres candidats compartien la nit amb els seus assessors i militants, ell va escoltar el que havien decidit els holandesos tancat al seu despatx. L'home que lidera una entesa de radicalitat i racisme amb altres l¨ªders similars a Fran?a, Alemanya i ?ustria, es presenta a si mateix com la veu de la gent del carrer, per¨° la realitat ¨¦s que fa m¨¦s d'una d¨¨cada que viu en una bombolla. 24 hores protegit per la policia, sense domicili fix i limitant les seves aparicions p¨²bliques. El candidat m¨¦s popular de tots ¨¦s el que menys s'ha deixat veure en campanya.

La fragmentaci¨® del vot donar¨¤ l'oportunitat de poder entrar al govern a partits com D66 (19) i els ecologistes de Groenlinks (14). Aquests ¨²ltims han tingut com a candidat Jesse Klaver, un jove de 30 anys que s'ha erigit com l'opci¨® progressista davant de la dreta de Rutte i la dreta encara m¨¦s radical de Wilders. Amb un punt d'entusiasme cec se'l va arribar a anomenar l'anti-Wilders. La seva joventut li ha pogut restar vots.

Els resultats provisionals tamb¨¦ reflecteixen la patacada de la socialdemocr¨¤cia (ha passat de 38 a 9 escons). El candidat que ha presentat el PvdA, Lodewijk Asscher, era fresc, tenia idees interessants i agradava a l'electorat, per¨° l'her¨¨ncia del seu partit l'ha sepultat. Els socialdem¨°crates van pactar amb la dreta el Govern de fa quatre anys, en plena crisi, la qual cosa ells interpretaven com un gest patri¨°tic enmig de la tempesta. Passada la legislatura, Rutte va continuar amb el seu full de ruta i els socialdem¨°crates es van quedar encallats. La classe treballadora en la qual es van recolzar durant d¨¨cades per introduir avan?os socials els veuen ara com una elit allunyada dels problemes reals de la gent. La seva caiguda lliure ¨¦s hist¨°rica.