Un tros de m¨°mia viking

En la meva recent visita a Isl¨¤ndia no he aconseguit veure ni un volc¨¤, ni un gu¨¨iser, ni balenes, ni frarets tan sols, despr¨¦s de dues hores d'un fred indescriptible, mitja aurora boreal, i gr¨¤cies. No obstant aix¨° (lloat sigui Od¨ªn), he pogut contemplar alguna cosa molt m¨¦s interessant: les restes momificades de la Dama de blau, una meravella. El que queda de la cara d'aquesta dona vikinga de fa mil anys est¨¤ ficat en un flasc¨®.

Vaig desembarcar a l'illa somiant truites: vejam, ¨¦s que jo anava a veure fins i tot el fam¨®s centre d'estudi de la guineu ¨¤rtica (melrakki, en island¨¨s) de Sudavik, al nord. No m'havia adonat que a l'hivern moure's per Isl¨¤ndia ¨¦s complicat i m¨¦s si no tens autom¨°bil, trineu o grans recursos, i no ets Xavier Moret. La cl¨¤ssica excursi¨® a Geysir, Strokkur i Gullfoss (que semblen els noms del trident de guerrers de l'horda de Ragnar Lothbrok) durava massa hores i costava una pasta; el tiquet per observar balenes geperudes (hm¨²fubakur) me'l vaig haver de menjar perqu¨¨ la sortida es va cancel¡¤lar pel mal temps i la nodrida col¨°nia de frarets (lundar) ¡ªla m¨¦s gran del m¨®n¡ª, que tanta il¡¤lusi¨® em feia contemplar, es trobava en aquell temps enmig de l'Atl¨¤ntic en les seves coses de frarets, esperant la temporada d'aparellament i cria que ¨¦s quan visiten Isl¨¤ndia. Vaig estar a punt de comprar-ne un de dissecat, per¨° la broma (no pel fraret) costava 29.900 corones islandeses, i no passaria com equipatge de m¨¤.

Malgrat tot, i que comen?ava a nevar, vaig sortir al carrer amb esperit d'Amundsen i animat amb un esmorzar doble i cal?otets llargs, disposat a veure el que fos que el dest¨ª pos¨¦s al meu abast a Reykjav¨ªk. Als cent metres de l'hotel ja me n'estava penedint, sacsejat per un vent que semblava bufar de les goles gelades de tots els ossos polars de la ve?na Groenl¨¤ndia. Hauria tornat per¨° no veia res, ni tan sols les meves petjades, esborrades ja per la tempesta. A punt de caure al llac Tj?rnin entre els cignes, em vaig topar de cara amb un drac: era part de l'est¨¤tua L'encanteri trencat, d'Einar J¨®nsson , una relectura hiperb¨°rea (i hiperb¨°lica) de la llegenda de Sant Jordi. No s¨¦ com vaig arribar a un edifici decorat amb el poc tranquil¡¤litzador logotip de dues destrals i una espasa vikings: el Museu Nacional d'Isl¨¤ndia (MNI).

All¨¤ on hi hagi un museu (o una llibreria), em vaig dir, que s'apartin els gu¨¨isers, els volcans i les glaceres. A m¨¦s s'hi estava calentet i fora de perill. El MNI ¨¦s una del¨ªcia. A les seves sales pots rec¨®rrer la hist¨°ria d'Isl¨¤ndia des de la primera ocupaci¨® (hi ha debat sobre qui va ser el pioner, per¨° aqu¨ª, fans irredents de la s¨¨rie Vikings, ens inclinarem per un Floki, el noruec Floki Vilgerdason, fins a les planxes amb forats del guardacostes Svidin, atacat per la Luftwaffe el 1943. A destacar en la visita les armes vikings: ¡ªdestrals (axir),espases (sverd) i llances (spj¨®d)¡ª, la tomba del guerrer que es va enterrar a cavall per entrar al Valhalla com un senyor, o l'apartat sobre Bjorsaldalur, la ¡°Pompeia vikinga¡±, sepultada per l'erupci¨® el 1104 de la muntanya Hekla ¡ªon cremaven els focs de l'infern, segons Olaus Magnus¡ª.

Com que un no deixa de ser un nen haig de recomanar aqu¨ª no deixar de visitar l'espai que convida el visitant, tamb¨¦ el grandet, a disfressar-se de guerrer viking.

El museu atresora altres coses sorprenents: un martell de Thor fet amb bronze d'una campana cristiana robada tres vegades (?), la sirena d'Arneskirkja i el tamboret on es va efectuar l'¨²ltima decapitaci¨® de l'illa i en el qual vaig estar a punt d'asseure'm en confondre'l amb una cadira.

Per¨°, com deia al principi, per mi la gran meravella va ser trobar-me amb la Dama de blau (bl¨¢klaeddu konunnar). B¨¦, amb el que en queda.

La hist¨°ria d'aquesta ¨²nica semim¨°mia vikinga est¨¤ plena de ci¨¨ncia, misteri, poesia i morbositat. El 1938 es va trobar a Littlu-Ketilsstadir, a Hjalstadapingh¨¢ (si us sona estrany haur¨ªeu de provar a escriure-ho), la tomba d'una dona de l'¨¨poca viking, amb el seu aixovar. S'han trobat 330 tombes d'aquesta ¨¨poca a Isl¨¤ndia, per¨° aquesta tenia alguna cosa molt especial: part de la cara de la difunta, inclosos carn i pell de la galta, i un ull, s'havia momificat. La morta va ser col¡¤locada en posici¨® dormint de costat amb el costat esquerre del rostre descansant sobre un dels fermalls de coure del vestit. Una reacci¨® qu¨ªmica de l'objecte, per corrosi¨®, va fer que es creessin condicions anaer¨°biques i bioc¨ªdes que van impedir la putrefacci¨® d'aquesta zona de la cara. El fragment trobat va ser ficat en un flasc¨® amb formol a l'espera d'un pr¨ªncep (l¨°gicament tamb¨¦ blau) que pogu¨¦s despertar la noia, encara que la veritat ¨¦s que el seu estat no la fa gaire desitjable tret que hi posis molta imaginaci¨®.

El pr¨ªncep va apar¨¨ixer el 2.013 en forma d'una bateria de proves cient¨ªfiques d'¨²ltima generaci¨®, i la Dama de blau va despertar (encara que en ficar-la en un flasc¨® nou es va descobrir que s'havia perdut l'ull): ara sabem que va morir entre el 915 i el 925, que tenia entre 17 i 25 anys, mesurava entre 1,47 i 1,59 metres i pesava de 44 a 50 quilos. Curiosament, no provenia d'Escandin¨¤via sin¨® molt probablement de les illes escoceses: la van enxampar els colonitzadors vikings quan passaven per aqu¨ª, com a la majoria de les seves dones. Havia patit una ¨¨poca de malnutrici¨® infantil per¨° el seu estat general era sa. No podem saber de qu¨¨ va morir. El que s¨ª que sabem ¨¦s que per al seu ¨²ltim viatge anava abillada de blau, ja que tamb¨¦ s'han conservat algunes restes de la seva roba amb rastres d'anyil. I aix¨ª mateix la van enterrar amb una calced¨°nia blava, potser un talism¨¤.

Els moment m¨¦s intensos a Isl¨¤ndia els he passat davant de la gerra de la Dama de blau que s'exhibeix al museu. No dir¨¦ jo que s'assembli a la monumental reina Aslaug de Vikings, per¨° emana una poderosa atracci¨®. Les dents sembla que et somriguin i que de la boca oberta brolli una vella can?¨®, mentre fora els drakkars es bressolen en les ones, amanyagats pel vent salobre del fiord.