D¡¯Alacant a Ven¨¨cia

Tot i que la imatge va ser reprodu?da pels mitjans, dissabte, a tot color, en realitat demanava a crits un blanc i negre de to postguerra; de fet, semblava la reconstrucci¨® d¡¯una escena hist¨°rica mil vegades repetida, en els municipis de mitja Espanya, a partir del 1939. Em refereixo a l¡¯actuaci¨® de dos treballadors de l¡¯Ajuntament d¡¯Alacant que, avui fa una setmana, van retirar les plaques de la pla?a de la Igualtat i les van substituir per altres amb el text ¡°Plaza de la Divisi¨®n Azul¡±.

Com segurament sabeu, l¡¯episodi t¨¦ antecedents. Trenta-sis anys despr¨¦s de les primeres eleccions locals lliures ¡ªi per inversemblant que sembli¡ª, l¡¯any 2015 encara hi havia a la llista de carrers de la capital alacantina desenes de noms imposats pels vencedors de la Guerra Civil; noms de militars colpistes, de caiguts falangistes, de pr¨°cers de la ultradreta, de jerarques franquistes... El nou govern de la ciutat va decidir corregir aquesta situaci¨®, en aplicaci¨® de la llei de la Mem¨°ria Hist¨°rica del 2007, i va canviar 46 top¨°nims urbans: la Divisi¨®n Azul va deixar pas a la Igualtat, el general Varela a la periodista i feminista Carmen de Burgos, el dictador Miguel Primo de Rivera a Jos¨¦ Luis Lassaleta (primer alcalde democr¨¤tic d¡¯Alacant el 1979), el comte de Vallellano als M¨¤rtirs de la Llibertat, el barri de Jos¨¦ Antonio es va convertir en el barri de Miguel Hern¨¢ndez, etc¨¨tera.

Aqu¨ª va entrar en escena el PP, que durant dues d¨¨cades ha considerat Alacant el seu cortijo i que, invocant arguments de tipus formal i procedimental, va presentar un recurs contenci¨®s-administratiu contra aquells canvis al nomencl¨¤tor. No ¨¦s cap especificitat local: recordem el cas de Madrid, o el del PP barcelon¨ª, que es va oposar amb dents i ungles a dedicar l¡¯Estadi Ol¨ªmpic a Llu¨ªs Companys, va suggerir com a nom alternatiu el de Juan Antonio Samaranch... i, per boca d¡¯Alberto Fern¨¢ndez D¨ªaz, acaba de censurar l¡¯alcaldessa Ada Colau per promoure una querella contra el jutge que va redactar la sent¨¨ncia de mort de Salvador Puig Antich. Sempre que, a les institucions, es vol condemnar o deslegitimar simb¨°licament el franquisme, el PP experimenta un reflex pavlovi¨¤ de rebuig d¡¯aquestes condemnes o deslegitimacions sota el pretext de ¡°no reobrir ferides¡±. Per qu¨¨? Per amor filial?

Per¨° el millor del cas encara havia d¡¯arribar. El m¨¦s notable del conflicte al voltant de la llista de carrers alacantins ¨¦s que, atenent el recurs del Partit Popular, una jutgessa va ordenar al consistori el ¡°restabliment de les denominacions primitives¡± dels espais urbans en q¨¹esti¨®, mentre retreia a l¡¯Ajuntament haver canviat les plaques ¡°de manera precipitada i immotivada¡±.

?s a dir: despr¨¦s de quatre d¨¨cades de r¨¨gim constitucional, un membre del poder judicial espanyol previsiblement format en el marc de la Carta Magna considera m¨¦s just, apropiat i socialment did¨¤ctic continuar retent homenatge a la Divisi¨®n Azul ¡ªaquella unitat militar franquista que va lluitar sota uniforme nazi a les ordres de Hitler¡ª que retre¡¯l a la Igualtat, un dels tres pilars conceptuals de la democr¨¤cia moderna. Encara m¨¦s: la jutgessa ent¨¦n que voler eliminar de la llista de carrers el record de la tropa inspirada per Serrano Su?er i dirigida per Mu?oz Grandes resulta ¡ªel 2017!¡ª precipitat (sic) i no t¨¦ prou motius.

En tant ¨¦s quin pa¨ªs del nostre entorn, la situaci¨® que s¡¯est¨¤ vivint a Alacant resultaria inconcebible. I aqu¨ª mateix, en circumst¨¤ncies normals, hauria merescut una allau d¡¯articles de condemna i sarcasme davant del revival de la llista de carrers franquista i els factors que el provoquen. Ara, en canvi, no; no, perqu¨¨ les vestals del progressisme i la democr¨¤cia estan absorbides, monopolitzades per la den¨²ncia di¨¤ria de les ¡°martingales¡± i els ¡°desafurs¡± del secessionisme catal¨¤, i aix¨° bloqueja la seva sensibilitat cr¨ªtica respecte de qualsevol altre tema.

Tamb¨¦ respecte de les objeccions formulades per la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d¡¯Europa davant d¡¯aquella reforma expressa del Tribunal Constitucional espanyol, imposada el 2015 pel corr¨® del PP i concebuda com a m¨¤quina de guerra contra el proc¨¦s catal¨¤. Quina import¨¤ncia tenen els dubtes dels juristes europeus sobre la capacitat sancionadora atribu?da al Constitucional o el seu futur cr¨¨dit com a ¨¤rbitre neutral? En la mesura que poguessin fer el joc al ¡°separatisme¡±, els suggeriments de la Comissi¨® de Ven¨¨cia seran ignorats o rebutjats per tots aquells que, amb els t¨ªtols acad¨¨mics a sobre, han abra?at el lema casernari: ¡°Todo por la Patria¡±.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.