El realisme del silenci

En un primer moment, es podria pensar que P¨¨l de panotxa i La mem¨°ria de l¡¯arbre, segon premi Llibres Anagrama de Novel¡¤la, no tenen cap relaci¨® si s¡¯exceptua que els protagonistes s¨®n uns nens, que tant l¡¯una com l¡¯altra opten per un plantejament senzill, i que la narraci¨® s¡¯estructura a trav¨¦s d¡¯uns cap¨ªtols brev¨ªssims, com si es constru¨ªs un mosaic, amb retalls d¡¯unes perip¨¨cies que es van ajuntant fins a revelar el dibuix argumental: la novel¡¤la de Jules Renard ¨¦s el testimoniatge de com l¡¯instint maternal es pot transformar en una voluntat inconscient de persecuci¨® i destrucci¨®; la novel¡¤la de Tina Vall¨¨s (Barcelona, 1976), en canvi, es pot llegir com una oda a la vida familiar, a les relacions entre els avis i els nets, a la necessitat de la transmissi¨® de la mem¨°ria i l¡¯experi¨¨ncia personal abans que la malaltia o la mort aniquilin els records. El protagonista de P¨¨l de panotxa t¨¦ una inf¨¤ncia plena d¡¯humiliacions, ha de rec¨®rrer a l¡¯enginy per sobreviure i, en comptes de distreure¡¯s amb jocs, s¡¯ha de comportar com alg¨² molt preco?. Per contra, el narrador de La mem¨°ria de l¡¯arbre se sap estimat, t¨¦ habitaci¨® pr¨°pia, i, despr¨¦s de fer els deures, pot dirigir el seu esperit d¡¯invenci¨® i la seva habilitat a examinar qu¨¨ passa en el dia de cada dia a partir del moment que els avis deixen el poble i s¡¯instal¡¤len a casa seva.

El nen de Renard desconeix el que impregna el de Vall¨¨s, la bondat natural i la capacitat de resignar-se, i serien dos mons literaris equidistants si no fos perqu¨¨ les estrat¨¨gies narratives que utilitzen els agermana: a la manera de Renard, Vall¨¨s contempla la realitat com una suma de petites coses, a vegades microsc¨°piques i incl¨²s invisibles, una col¡¤lecci¨® de sensacions, com si el que compt¨¦s de deb¨° i tingu¨¦s un valor essencial ¡ªuna malaltia incurable, per exemple¡ª es present¨¦s sense soroll. I com passa a P¨¨l de panotxa, el lector de La mem¨°ria de l¡¯arbre tamb¨¦ es troba amb un text on el que predomina ¨¦s la voluntat de fixar amb una escriptura presumptament ing¨¨nua les impressions que deixen les coses que no s¨®n f¨¤cils d¡¯explicar: conven?uda que la frase m¨¦s concisa ¨¦s la millor, que no cal usar-ne dues quan el que es vol dir es pot dir en una de sola, amb una ambici¨® m¨¤xima, Vall¨¨s aconsegueix expressar profundament la naturalesa ¨ªntima dels silencis de la quotidianitat. A l¡¯altra banda dels escriptors que assetgen la descripci¨® del silenci com si formulessin unes operacions algebraiques inexpugnables, Vall¨¨s es limita a copiar el silenci amb paraules, a col¡¤locar en el lloc prec¨ªs la paraula escaient que es llegeix sense esfor? ¡ªa saber controlar l¡¯emoci¨® i expressar els sentiments a trav¨¦s d¡¯aquest control¡ª, a crear frases rodones i plenes amb el m¨ªnim d¡¯organitzaci¨® interna per fer el mateix que Sartre detectava a l¡¯obra de Renard, el realisme del silenci.

Com si negu¨¦s l¡¯exist¨¨ncia dels artificis perqu¨¨ no vol que res distanci? el lector de la pot¨¨ncia emotiva de cada cap¨ªtol, el que guia La mem¨°ria de l¡¯arbre s¨®n els moviments imperceptibles que el nen observa, els processos mentals i les reaccions subterr¨¤nies d¡¯uns adults que estan al caire de l¡¯enfonsament en adonar-se de la lenta dissoluci¨® d¡¯una forma de vida que perd inexorablement el contacte amb el terra que trepitgen. Amb uns escenaris tan m¨ªnims com els estil¨ªstics ¡ªla rutina del cam¨ª de l¡¯escola, l¡¯hora dels deures al menjador de casa seva a la tarda, al costat dels avis, els pares que arriben de la feina al vespre, els sopars, els pensaments d¡¯abans d¡¯adormir-se: la representaci¨® del tempos que passa ¨¦s un dels triomfs de la novel¡¤la¡ª sense drames estentoris a pesar de narrar la decad¨¨ncia vital de l¡¯avi, m¨¦s enll¨¤ de la sensibleria que podria originar el vincle c¨°mplice entre tots dos ¡ªl¡¯autora sap domesticar la temptaci¨® de l¡¯¨¨mfasi¡ª, Vall¨¨s aposta a favor de la bellesa del senzill i sense costats foscos ¡ªuna anomalia, avui¡ª, i el lector agraeix que guanyi. Al cap i a la fi, el protagonista de La mem¨°ria de l¡¯arbre desconeix que est¨¤ duent a la pr¨¤ctica un dels aforismes de Renard: ¡°Quan s¡¯¨¦s feli?, queda molt per fer: consolar els altres¡±.