Dret ampliat

L¡¯ampliaci¨® de la Facultat de Dret de Barcelona, ja quasi finalitzada, convida a fer una reflexi¨® sobre l¡¯arquitectura de la zona universit¨¤ria de Pedralbes. Sota l¡¯aparen?a de la unitat que li confereix el nom gen¨¨ric pel qual es coneix aquella part de la ciutat, es troben diferents edificis que depenen administrativament de dues universitats, la UB i la UPC. Els m¨¦s importants edificis del conglomerat universitari s¨®n probablement els que estan immediatament sobre els dos costats de la Diagonal i que s¡¯han anat succeint al llarg dels anys, deixant const¨¤ncia de la seva edat de construcci¨® en veure¡¯n la factura i els materials emprats. La Facultat de Dret, juntament amb l¡¯Escola d¡¯Empresarials, amb la qual va intercanviar el seu empla?ament en l¡¯origen, ¨¦s el m¨¦s interessant i aconseguit dels edificis de la primera ¨¨poca.

En general, s¨®n construccions que han sofert diverses modificacions i reparacions al llarg dels anys, moltes no es noten gaire i d¡¯altres s¨®n desafortunades. Deixen veure un sentit pr¨¤ctic immediat que molt sovint ha acabat amb les maneres de fer de l¡¯arquitectura d¡¯aquells anys i que en alguns cops es podrien comparar a versions arquitect¨°niques de l¡¯Ecce Homo de Borja. Escales d¡¯emerg¨¨ncia, barroers aparells d¡¯aire condicionat ¡ªdels quals no s¡¯escapa ni l¡¯Escola d¡¯Arquitectura¡ª i canvis en les fusteries met¨¤l¡¤liques i els vidres, que han acabat per conferir als edificis un aire vulgar i que semblen obeir m¨¦s al criteri del t¨¨cnic en calefacci¨® que al d¡¯un professional de l¡¯arquitectura. Els vidres de color fosc d¡¯Empresarials i Dret o els acabaments de les cobertes deixen veure aquest esperit. En canvi, la manera com s¡¯han ampliat els edificis al llarg dels anys ¨¦s variada i pintoresca i, encara que allunyada de la immediatesa pragm¨¤tica de les reparacions, permet veure tot un repertori de solucions que van des de la de Josep Antoni Coderch de l¡¯ETSAB, a aquesta, sense anar m¨¦s lluny.

Els quatre cossos de la nova ampliaci¨®, dos iguals al centre de l¡¯edifici i dos als extrems, permeten endevinar les parts que es dedicaran a despatxos i seminaris i a aularis, apreciant els petits senyals que donen les al?ades dels pisos. Els quatre volums, situats rigorosament ortogonals a l¡¯edifici antic, es veuen molt perfilats, probablement a causa de la seva homogene?tat exterior. El m¨¦s singular dels quatre ¨¦s el primer, amb un volad¨ªs d¡¯uns set metres, que tracta de sintonitzar amb els volums de la facultat i el seu porxo. Els volums no tenen pr¨¤cticament cap cosa que els doni cap difer¨¨ncia, cap textura dir¨ªem, llevat de la part superior del darrer del cossos, que est¨¤ revestit amb xapa. Les fa?anes, amb una cad¨¨ncia regular¨ªssima, estan revestides cercant de fer-ho quasi sense relleu, planes i blanques, i has d¡¯estar molt a prop per poder palpar les juntes entre els revestiments de l¡¯estructura i l¡¯especial revestiment dels vidres, una trama fin¨ªssima que els recobreix per matisar l¡¯assolellament de la superf¨ªcie. Aquesta pel¡¤l¨ªcula ha acabat per fer molt m¨¦s homogeni el conjunt, deixant literalment en un segon pla la tect¨°nica.

Penso que el zel posat a ser neutre es podia haver ponderat. Les ombres de l¡¯estructura en g¨¤bia de les fa?anes haurien pogut aportar escala al conjunt dels dos edificis, igual que la simetria de les dues parts cegues de la fa?ana a la Diagonal s¡¯hauria pogut despla?ar a l¡¯esquerra i equilibrar el cos alt de la vella facultat. Algunes vegades resulta ¨²til palparels edificis: en palpar-los apreciem no tan sols la textura que deia abans, sin¨® tamb¨¦ alguna qualitat de la forma. La m¨¤ no s¨®n els dits, ¨¦s la m¨¤ completa, i aquesta endevina alguna cosa de la forma general a partir d¡¯un fragment m¨¦s o menys petit. ?s una suma de temperatura, rugositat i predicci¨® de la forma el que informa la m¨¤. Per aix¨° distingim un arbre d¡¯un cavall, un gerro de porcellana d¡¯una pilota de b¨¤squet, o un cotxe d¡¯un autob¨²s o un tren, com he tingut la sensaci¨® en palpar aquest. Puc imaginar la dificultat que suposa, per part de qui el projecta, ampliar un edifici com aquest i tenir la consci¨¨ncia d¡¯estar treballant en un dels millors edificis de la zona universit¨¤ria. I puc imaginar tamb¨¦ el decidir cercar la neutralitat com a esperit en el disseny del nou edifici. Hi ha alguna cosa ben diferent que es deixa sentir en l¡¯ampliaci¨® de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura, per exemple, o en aquesta. All¨¤ l¡¯ampliaci¨® vol ser la protagonista i aqu¨ª no, encara que sigui dif¨ªcil amagar un edifici tan gran com aquest, que potser hauria modulat la seva grand¨¤ria amb les ombres de l¡¯estructura de la fa?ana.