Tacar

No hi ha manera que s¡¯acabi el partit Bar?a-PSG. Els culers el jugaran tota la vida, i ¨¦s molt natural, perqu¨¨ no s¡¯havia viscut mai una remuntada tan grossa com la del Camp Nou. Tamb¨¦ en parlen molt encara a l¡¯estranger, especialment a Anglaterra, i es pot arribar a entendre que l¡¯equip d¡¯Emery no se¡¯l pugui treure del cap i es queixi a la UEFA per l¡¯arbitratge d'Ayketin. Hi ha hagut qui fins i tot n¡¯ha demanat la repetici¨®, com si no pogu¨¦s ser que quedessin 6-1. Tampoc el donen per acabat, de cap manera, a Madrid.

El vicepresident del Betis, que diumenge va ser al Bernab¨¦u, assegura que Florentino P¨¦rez treu foc pels queixals, i ja se sap el que va dir el capit¨¤ Sergio Ramos: ¡°Ha estat un partit hist¨°ric en tots els sentits¡±, una frase d¡¯aquelles fetes a mida, pensada com a consigna, perqu¨¨ despr¨¦s els periodistes preguntin si es refereix tamb¨¦ a l¡¯arbitratge i el jugador respongui que no t¨¦ res m¨¦s a afegir, o si de cas, expliciti que els futbolistes del Madrid no fan com Piqu¨¦, qualificat com el pir¨°man de tot plegat des que es va queixar dels col¡¤legiats a la Lliga.

Al Madrid li cou la classificaci¨® del Bar?a de la mateixa manera que al Camp Nou no es paeixen les vict¨°ries dels del Bernab¨¦u. No t¨¦ res a veure amb els temps en qu¨¨ els madridistes eren capa?os d¡¯aplaudir Ronaldinho i els barcelonistes es treien el barret davant de Cunningham. Una cosa ¨¦s la Lliga i l¡¯altra, la Champions. El Madrid se sent l¡¯administrador de la Copa d¡¯Europa perqu¨¨ la va fundar i ¨¦s qui m¨¦s vegades l¡¯ha guanyada (11) i, per tant, la vetlla fins al punt que quan passen coses imprevistes, com el 6-1, s¡¯enfaden Florentino i Ramos.

Les declaracions del central del Madrid s¡¯explicarien des d¡¯aquesta perspectiva: la hist¨°ria del futbol europeu ¨¦s blanca, i si el Bar?a va tenir algun protagonisme va ser per la gr¨¤cia d¡¯Ayketin. No ¨¦s nou que es parli dels arbitratges del Bar?a. Ja va passar quan els blaugrana van eliminar el Chelsea a Stamford Bridge despr¨¦s d¡¯una actuaci¨® pol¨¨mica d¡¯Obrevo i quan els blaugrana van guanyar al Bernab¨¦u per 0-2 i Mourinho va posar el crit al cel perqu¨¨ Stark va expulsar Pepe. La mirada dels cl¨¤ssics ha canviat des dels duels Guardiola-Mourinho.

Ja se sap que la rivalitat ¨¦s extrema i tots dos clubs es fan la guitza des que Messi va arribar al Camp Nou. Tamb¨¦ el barcelonisme acusa el Madrid d¡¯haver guanyat m¨¦s d¡¯una Champions amb gols fets amb fora de joc, per exemple, de Mijatovic o de Sergio Ramos, i que els primers trofeus no s¡¯haurien de considerar pr¨°piament com a Copes d¡¯Europa. La baralla ha anat a m¨¦s amb els anys, perqu¨¨ els trofeus es paguen molt cars i les entitats necessiten fer caixa per poder pagar futbolistes com Cristiano Ronaldo o el mateix Messi.

El temor ¨¦s que aquesta animadversi¨® degeneri en r¨¤bia des que ¨¦s atiada pels mitjans de comunicaci¨® i tots plegats acabem prenent mal, com escrivia dimarts ?lex Santos en un molt bon article a L¡¯Esportiu. Ja fa temps que en el futbol s¡¯ha perdut el respecte, ple de falsos somriures a les llotges, i el fair-play ¨¦s cosa de nens, com si no hagu¨¦s existit mai Pedro Zaballa, aquell futbolista del Sabadell que va preferir tirar la pilota a fora abans que marcar a porta buida al Bernab¨¦u perqu¨¨ Junquera, el porter del Madrid, estava est¨¨s a terra, abatut per Esp¨ªldora.

La defensa dels colors consisteix a elogiar el propi equip fins a desvirtuar-lo i, al mateix temps, tacar els de l¡¯equip rival, menystenir els seus triomfs, sospitar dels t¨ªtols que pugui guanyar, tant hi fa que sigui a Madrid com a Barcelona. La difer¨¨ncia ¨¦s que el meg¨¤fon del Madrid a Espanya ¨¦s molt m¨¦s gran que no pas el del Bar?a. El duel futbol¨ªstic s¡¯ha convertit en una gran pugna period¨ªstica. No hi ha res m¨¦s rendible i barat en ¨¨poca de crisi del negoci de la premsa que activar el gas sentimental.

El conflicte o el contenci¨®s, i les mitges veritats barrejades amb les mitges mentides, la male?da postveritat, venen m¨¦s que no pas la informaci¨®. Per qu¨¨ s¡¯han de gastar diners en la compra dels drets audiovisuals si es pot fer un programa d¡¯hores simplement interpretant i especulant amb una imatge? Per qu¨¨ s'ha de pagar per cobrir un partit si dona m¨¦s audi¨¨ncia fer broma amb les transmissions que n¡¯han fet els altres? Per qu¨¨ s'ha d'anar al camp si els partits es veuen m¨¦s b¨¦ des de la pantalla gegant de la redacci¨®? Sovint la burla ha substitu?t la ironia i el sentit de l¡¯humor.

En general, tot ¨¦s molt m¨¦s barroer des que el periodisme de club s¡¯imposa al periodisme esportiu i es premia el hooliganisme. Ara es tracta de veure qui la diu m¨¦s grossa, qui s¡¯inventa la paraula m¨¦s grollera o la tesi m¨¦s esperp¨¨ntica, riure les gr¨¤cies als ¨ªdols i provocar l¡¯odi als contraris, crear dubtes o fer creure que quan guanyen els nostres ¨¦s un signe d¡¯honestedat i quan ho fan els rivals ¨¦s que han fet trampa. Tot es resumeix en a favor i en contra. On anirem a parar? Impossible aturar el soroll del Bar?a-PSG ni amb el sorteig dels quarts de la Champions: Bayern de Munic-Reial Madrid i Juventus-Bar?a.