Mares i fills de la Maternitat d¡¯Elna, a la televisi¨®

Conxita Vila va arribar a la Maternitat d'Elna a l'agost de 1941 i va parir un nen, l'Antoni, el 27 de setembre. Va ser una de les mares d'Elna, la maternitat que va fundar la infermera su?ssa Elisabeth Eidenbenz i que va donar recer a centenars de dones republicanes refugiades a Fran?a despr¨¦s de fugir de la Guerra Civil. Una hist¨°ria sobre la qual Diferent Films i TV3 han produ?t la pel¡¤l¨ªcula La llum d'Elna, dirigida per Silvia Quer, que s'estrenar¨¤ en les properes setmanes al canal catal¨¤ i en Canal Sud simult¨¤niament. La Conxita ¨¦s una de les dones que explicar¨¤ la seva experi¨¨ncia en un missatge que s'emetr¨¤ amb la projecci¨® de la cinta ¡ªuna hist¨°ria de ficci¨® protagonitzada per No¨¦mie Schmidt¡ª i en la qual han participat com a extres set dels 597 nens que van n¨¦ixer a la Maternitat fins al 1944, quan la van tancar els nazis. La Conxita t¨¦ 100 anys i se'n recorda perfectament del que va viure. Ella, a difer¨¨ncia de la majoria de les dones que van parir a Elna, no estava al camp de refugiats d'Argeliers.

Republicana, va arribar a Fran?a perqu¨¨ va decidir fugir d'Espanya amb el seu prom¨¨s, en Salvador, un comissari pol¨ªtic del PSUC. ¡°Li van dir que fug¨ªs perqu¨¨ si li enxampaven... I jo no m'ho vaig pensar, me'n vaig anar amb ell. Vam arribar amb cotxe fins a Cantallops i des d'all¨¤ per la muntanya vam passar a Fran?a¡±, explica des de la seva casa de Castell d'Aro. Va comen?ar llavors un periple que la va portar primer a un centre de refugiats a Orleans, prop de Par¨ªs: ¡°Despr¨¦s vam tornar al sud perqu¨¨ ten¨ªem uns amics que ens van ajudar, vam viure en un poble proper als Pirineus. En Salvador va treballar com toneler. Pass¨¤vem molta por per si ens descobrien i quan em vaig quedar embarassada una amiga em va explicar que hi havia una maternitat que atenia molt b¨¦ i que no necessitava papers. Jo vaig estar gaireb¨¦ un mes i mitj¨¤ al castell¡ªque ¨¦s com era coneguda la gran casa d'Elna¡ª. El testimoni de la Conxita tamb¨¦ ¨¦s un dels que va recollir Assumpta Montell¨¤ en el seu llibre La maternitat d'Elna.

¡°Vaig ser molt ben tractada i acollida encara que em va sorprendre que em diguessin que com que estava molt b¨¦ havia de fregar escales. Clar que all¨¤ totes col¡¤labor¨¤vem en tot el que calia fer a la casa. Unes altres brodaven, o cosien, o ajudaven a planxar¡±, afegeix. ¡°Era una vida tranquil¡¤la, menj¨¤vem b¨¦, molt millor que on calia fer cues d'hores i hores per a quatre fulles de coliflor. Ten¨ªem molta fruita al camp. I moltes vegades l'Elisabeth ¡ªla directora que recorda com una noia jove per¨° molt seriosa¡ª tocava la guitarra per alegrar l'ambient¡±, comenta. Tenia llavors 23 anys i confessa que quan escoltava m¨²sica es posava a ballar: ¡°em sentia com abans de la guerra¡±. Diu que es va fer molt amiga d'una altra jove mare, Pilar Cabr¨¦, i que amb la resta de les dones que esperaven parir o ja ho havien fet la relaci¨® era cordial per¨° sense entrar en massa detalls: ¡°Les dones que venien dels camps no explicaven massa, havien patit tant que callaven. El que s¨ª recordo ¨¦s que a elles procuraven tenir-les el m¨¤xim temps possible, suposo que per retardar el retorn als camps¡±. Ella se'n va anar 8 dies despr¨¦s de parir amb el seu fill,l' Antoni, a la casa on estaven refugiats amb el seu marit. A finals dels 60 va tornar a Catalunya despr¨¦s de la mort d'en Salvador.

Una experi¨¨ncia que es repeteix als camps de refugiats

Gaireb¨¦ 80 anys despr¨¦s, aquelles circumst¨¤ncies que van viure dones que van arribar en situacions extremes a la Maternitat d'Elna s'est¨¤ repetint a Europa, en els camps de refugiats que acullen a 60.000 persones a Gr¨¨cia. ¡°Moltes no saben que estan embarassades i expliquen que des de fa un temps no tenen la regla. La majoria viatgen acompanyades amb algun familiar per¨° tamb¨¦ n'hi ha que viatgen soles¡±, explica Ivonne Aixal¨¤, una catalana de Lleida que ¨¦s llevadora al camp de Skaramagas, molt a prop d'Atenes, i en el qual viuen prop de 3.000 refugiats. Forma part de l'equip de la Creu Roja espanyola que juntament amb la productora Diferent Films han engegat la campanya Donem Llum perqu¨¨ Europa no doni l'esquena al que est¨¤ passant.

En un any, des del mar? del 2016 fins a aquest, al camp Skaramagas han parit 50 dones i 55 estan embarassades. La majoria s¨®n sirianes i tamb¨¦ hi ha dones afganeses i de l'Iraq. Totes han arribat per mar, en pasteres. ¡°Portem el seguiment dels embarassos, fem els controls, si ¨¦s una gestaci¨® de risc se'ls deriva al sistema p¨²blic de sanitat grec i tamb¨¦ informem i organitzem xerrades de tot el relacionat amb la salut de la dona, de l'embar¨¤s i tamb¨¦ dels m¨¨todes d'anticoncepci¨®¡±, explica Aixal¨¢.

Tamb¨¦ fan la preparaci¨® per al part i, sobretot, els expliquem com anir¨¤ tot als hospitals, on s¨®n traslladades quan arriba el moment: ¡°Pot semblar estrany per¨° per sobre de les difer¨¨ncies culturals i religioses, les mares s¨®n les mares i totes tenen molt inter¨¨s a informar-se i no es tallen gens. Aix¨° s¨ª, mentre no hi hagi cap home¡±. A difer¨¨ncia de la Maternitat d'Elna, en el camp de Skaramagas les dones que pareixin es queden all¨¤ i, a m¨¦s, de forma indefinida. ¡°Aquest ¨¦s un dels problemes, l'ansietat i inseguretat de quin ser¨¤ el seu futur¡±, comenta la llevadora. Precisament per aquesta realitat ¡ªviuen en contenidors d'uns 24 metres quadrats dues fam¨ªlies¡ª hi ha dones que viuen l'embar¨¤s amb disgust: ¡°En canvi hi ha gestacions que s'han desenvolupat al camp perqu¨¨ busquen una ra¨® per viure¡±.