Que guanyi el di¨¤leg, que les urnes decideixin

El Govern del Regne Unit i Esc¨°cia van pactar un refer¨¨ndum. La pregunta, seguint les recomanacions de la Comissi¨® Electoral del Regne Unit, va ser: "Esc¨°cia hauria de ser un pa¨ªs independent? S¨ª o no". Res m¨¦s. Hi va haver acord perqu¨¨ hi va haver voluntat pol¨ªtica de convocar i permetre el refer¨¨ndum. No es va deixar en mans de tribunals el que es va poder resoldre pol¨ªticament. I tot sembla indicar que Esc¨°cia i el Regne Unit tornaran a pactar la celebraci¨® d'un nou refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia. El segon en tres anys. No est¨¤ malament per a una cosa que a Espanya no pot ni tan sols formar part d'una taula de di¨¤leg entre els governs espanyol i catal¨¤.

Pactar la manera de resoldre les difer¨¨ncies pol¨ªtiques sempre uneix. Les difer¨¨ncies nom¨¦s separen i divideixen si no es vol acordar la manera de resoldre-les; les difer¨¨ncies s¨®n consubstancials en la societat democr¨¤tica, no s¨®n negatives, cal fins i tot tractar-les amb delicadesa si es tracta de difer¨¨ncies la defensa de les quals ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil i compromesa. Aqu¨ª ¨¦s on la democr¨¤cia s'enforteix i es referma davant la pulsi¨® populista i simple de resoldre la difer¨¨ncia mitjan?ant la prohibici¨®, els murs i la discriminaci¨®. Assenyalar el que ¨¦s diferent com a amena?a, com a element de divisi¨® d'una societat que vivia tan tranquil¡¤la en les seves sagrades i infrangibles certeses ¨¦s, a part de terriblement injust, un greu obstacle a l'hora de buscar solucions.

Pactar la manera de resoldre les difer¨¨ncies pol¨ªtiques sempre uneix

Com a conseq¨¹¨¨ncia de l'acord entre Esc¨°cia i el Regne Unit es va produir un ampli debat, un debat d'idees. Finalment, una majoria d'escocesos va optar pel no, d'acord amb les tesis del Govern de Londres. Va ser aix¨ª, res m¨¦s. La vida va seguir a Esc¨°cia i al Regne Unit, com hauria seguit amb la vict¨°ria del s¨ª. El refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia va tenir una participaci¨® r¨¨cord del 84,59%, 12 punts m¨¦s que en el refer¨¨ndum del Brexit, que va ser del 72,2%, una xifra que es va considerar una fita, ja que era la m¨¦s elevada en una votaci¨® en els ¨²ltims 25 anys. Aquestes dades descriuen una cosa molt rellevant que haurien d'apuntar-se els qui acusen els partidaris de canvis com una esp¨¨cie d'agents al servei de la divisi¨® de la societat: els camps separats en una disputa democr¨¤tica s'uneixen sense cap mena de dubte a les urnes. Hi insistim: no separen les difer¨¨ncies, el que separa ¨¦s l'abs¨¨ncia d'acord per resoldre-les.

En conseq¨¹¨¨ncia, l'escenari del refer¨¨ndum acordat ¨¦s el que voldr¨ªem a Catalunya. Volem recordar que ja l¡¯hem proposat en diverses ocasions. Avui, malgrat els mals auguris i el rebuig frontal del Govern espanyol, tornem a insistir-hi. Potser ¨¦s injust atribuir al president Rajoy, al seu Govern i al seu partit aquesta actitud en exclusiva. Observem amb pena i tristesa que aquesta mateixa posici¨®, sense cap tipus de mat¨ªs, la comparteixen el PP, el PSOE i C¡¯s.

Aix¨ª doncs, sembla for?a indiscutible que l'actitud del Govern catal¨¤ i del Parlament de Catalunya s'assembla a la posici¨® escocesa (dialogar i acordar un refer¨¨ndum), per¨° que l'actitud del Govern espanyol i les Corts Generals no s'assembla gens ni mica a la del Govern i el Parlament brit¨¤nics. No nom¨¦s hi ha una preocupant abs¨¨ncia de voluntat de di¨¤leg, sin¨® que camina en la direcci¨® exactament inversa: querelles, judicialitzaci¨® de la pol¨ªtica, guerra bruta, amenaces d'¨²s de mesures excepcionals, etc¨¨tera. I ja hi ha els primers resultats: primeres condemnes d'inhabilitaci¨® a c¨¤rrecs p¨²blics per al president Artur Mas i les conselleres Ortega i Rigau, mentre s'espera la sent¨¨ncia contra Francesc Homs. Tots ells per haver com¨¨s el delicte de donar veu als ciutadans.

En sintonia amb la voluntat del Govern, el Parlament i la societat, s'ha engegat a Catalunya el Pacte Nacional pel Refer¨¨ndum, en qu¨¨ participa una pluralitat aclaparadora de la societat catalana, inclosos agents econ¨°mics i socials. Sondejos de tot tipus i proced¨¨ncia assenyalen que al voltant d¡¯un 80% dels catalans voldrien que els consultessin sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya respecte a Espanya. El pacte t¨¦ com a prop¨°sit reiterar la voluntat de celebrar un refer¨¨ndum, acordat, com a prioritat. Potser alg¨² ens considerar¨¤ il¡¤lusos. ?s millor ser il¡¤l¨²s que irresponsable, ¨¦s millor esfor?ar-se per trobar solucions que optar per no desgastar-se i fer del quietisme una virtut.

Sondejos de tot tipus i proced¨¨ncia assenyalen que al voltant d¡¯un 80% dels catalans voldrien ser consultats

Si es mant¨¦ el rebuig frontal, no ¨¦s cap sorpresa que reiterem que no renunciarem a exercir aquest dret. Farem tot el que estigui al nostre abast perqu¨¨ els ciutadans de Catalunya puguin votar el 2017, en un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. Hi som per convicci¨® i comprom¨ªs, retent comptes davant dels electors. I no se'ns acudeix pensar que el futur de Catalunya, dels ciutadans de Catalunya, no el decidiran els seus ciutadans i s¨ª el Govern espanyol. El mateix Govern que, amb la seva manera habitual de procedir, ha aconseguit que la majorit¨¤ria de la societat catalana n¡¯estigui tipa, fins i tot sectors que no comparteixen, molt leg¨ªtimament, que Catalunya es converteixi en un Estat independent. L'Estat ha abandonat tots els catalans, tamb¨¦ els que no volen la independ¨¨ncia, per¨° estimen Catalunya com el que m¨¦s i pateixen, per tant, quan el seu pa¨ªs pateix. Que no siguin independentistes no vol dir que la desatenci¨® de Catalunya no la sentin profundament i tamb¨¦ en paguin les conseq¨¹¨¨ncies. L'Estat tamb¨¦ ha abandonat els catalans que haurien volgut veure en l'espanyol aquell Estat propi que no ¨¦s ali¨¨ a les seves demandes. I per a aquests catalans i tamb¨¦ per a tots els altres, el Govern de la Generalitat els posar¨¤ les urnes. Que decideixin. ?s el seu dret, i l¡¯exerciran.

Farem tot el que estigui al nostre abast perqu¨¨ els ciutadans de Catalunya puguin votar el 2017

Fa temps que ¨¦s l'hora de la pol¨ªtica. A Catalunya en fem, i segur que no sempre ho fem b¨¦. Tamb¨¦ cal estar disposat a escoltar i parlar-ne. No obstant aix¨°, altres han decidit delegar en els tribunals la seva responsabilitat pol¨ªtica. S'amaguen darrere del Constitucional, de l'Audi¨¨ncia Nacional i del Suprem, amb la qual cosa comprometen la tasca i la independ¨¨ncia del poder judicial. Europa ja se n'ha adonat i ha mostrat sense ambig¨¹itats la seva preocupaci¨® per aquesta deriva que compromet seriosament un poder fonamental per a la salut de l'Estat de dret, com es despr¨¨n de l¡¯informe recent de la Comissi¨® de Ven¨¨cia. I se senten veus de l'exterior cada vegada m¨¦s clares que advoquen per un di¨¤leg pol¨ªtic i una soluci¨® pol¨ªtica. Com l'informe de la Fundaci¨® Konrad Adenauer. O com el mateix Parlament brit¨¤nic, on s'ha formalitzat un Grup de Discussi¨® sobre Catalunya, en el qual participen membres de tots els partits. Una cosa, per cert, que ¨¦s possible a Westminster i no a les Corts.

Fa pocs dies, a Madrid, un veter¨¤ dem¨°crata espanyol, Antonio Garrigues Walker, recordava una cosa amb qu¨¨ estem d'acord els dem¨°crates en general, partidaris o contraris a la independ¨¨ncia: en democr¨¤cia no existeix el dret a no dialogar. Nosaltres ja estem asseguts a la taula del di¨¤leg. Trigaran gaire els altres convidats? ?s m¨¦s: vindran? Quan sigui massa tard, si us plau, no ens mirin a nosaltres. Siguin, per una vegada, tan exigents, cr¨ªtics i implacables amb els seus governants imm¨°bils com ho han estat amb nosaltres tots aquests anys en qu¨¨ del rebuig a la sent¨¨ncia contra l'Estatut hem consolidat una ¨¤mplia majoria favorable al fet que els catalans decideixin el seu futur en refer¨¨ndum.

Carles Puigdemont

President de la Generalitat

Oriol Junqueras

Vicepresident de la Generalitat