L¡¯estafadora segueix al barri

Mar¨ªa Navarro ha arru?nat (literalment) desenes de ve?ns del seu barri. Molts eren amics (o aix¨° creien), tamb¨¦ eren familiars. La Mar¨ªa els va agafar els diners ¡ªi els que no tenien, perqu¨¨ les v¨ªctimes es van embarcar en pr¨¦stecs de risc¡ª i els va prometre que els invertiria en un negoci fabul¨®s. Res d¡¯aix¨°. Es va quedar els diners i va volar, mentre els seus ve?ns de la Zona Franca de Barcelona perdien els pisos. L¡¯Audi¨¨ncia de Barcelona l¡¯ha condemnat ara per estafa a vuit anys i mig de pres¨® i a tornar els diners: m¨¦s d¡¯1,7 milions d¡¯euros.

Les v¨ªctimes tenen poques esperances de cobrar, perqu¨¨ Mar¨ªa Navarro diu que no disposa de recursos. Malgrat que els ve?ns no poden ni veure-la, i malgrat que ha tingut altres processos judicials tamb¨¦ per estafa ¡ªun, a Vit¨°ria, es va arxivar perqu¨¨ va accedir a tornar les quantitats defraudades¡ª l¡¯estafadora segueix al barri de la Zona Franca. ¡°Continua treballant en negocis immobiliaris i en intermediaci¨® de captaci¨® de clients¡± i ho fa ¡°al mateix local de l¡¯assessoria¡± de Zona Franca, recull la sent¨¨ncia. Els jutges, tanmateix, no decreten cap mesura perqu¨¨ la dona no pugui continuar desenvolupant aquesta activitat.

En altres temps, abans que els ve?ns descobrissin l¡¯estafa, Mar¨ªa Navarro es feia estimar al barri. Es preocupava pels seus problemes, els preguntava per l¡¯estat de salut, volia saber si passaven per dificultats econ¨°miques... Va ser aix¨ª com va aconseguir guanyar-se la confian?a de molts d¡¯ells. Els unia, al final, ¡°la pertinen?a a un mateix estrat social¡±, assenyala la sent¨¨ncia. La Mar¨ªa, amb un FP d¡¯administrativa i el seu negoci d¡¯assessoria, era una m¨¦s del barri. I la dona va aprofitar aquesta proximitat ben cultivada.

La sent¨¨ncia recull un total de 13 casos en els quals s¡¯ha aconseguit demostrar l¡¯estafa. Quatre van arribar a l¡¯¡°assessoria financera¡± de la Mar¨ªa a trav¨¦s de la publicitat. La resta, perqu¨¨ la coneixien. La dona ¡°va ordir una trama¡± per aconseguir que els ve?ns posessin el seu patrimoni a les seves mans. I qui eren les v¨ªctimes? Els humils del barri. Persones que amb prou feines tenien ¡°l¡¯ensenyament obligatori de la seva ¨¨poca¡±, un ¡°limitat enteniment en q¨¹estions juridicofinanceres¡± i que suportaven, a m¨¦s, ¡°economies prec¨¤ries o de subsist¨¨ncia¡±.

La Mar¨ªa actuava de dues maneres. A uns els oferia fer-se c¨¤rrec dels seus deutes; a d¡¯altres els proposava inversions. En tots dos casos havien d¡¯obtenir, suposadament, un gran benefici. En realitat nom¨¦s es volia apoderar dels diners. La dona donava aparen?a de realitat als contractes perqu¨¨ feia firmar-los davant de notari o una entitat banc¨¤ria. Les v¨ªctimes ¡°no llegien el que signaven¡± ni ¡°demanaven explicacions al notari¡±. Un dels notaris va declarar com a testimoni. La sent¨¨ncia li retreu la falta de professionalitat per no donar explicacions a totes aquestes persones que hi anaven a signar.

Hipoteca per un pr¨¦stec

Els casos esmentats a la sent¨¨ncia s¨®n tots, per si mateixos, drames personals amb noms i cognoms. Afecten, sovint, fam¨ªlies senceres. Com Emilio S¨¢nchez, electricista, i la seva mare. L¡¯Emilio estava malalt i la Mar¨ªa li va voler donar un cop de m¨¤. Li va proposar de participar en una l¨ªnia de cr¨¨dit de 600.000 euros per prestar-lo a altres persones. El negoci li havia de reportar, segons li va dir, entre un 12% i un 15% extra de la quantitat que aport¨¦s. L¡¯Emilio no tenia diners per invertir. Ni tan sols per demanar un pr¨¦stec. Aix¨ª que va haver de demanar a la seva mare, Catalina Alarc¨®n, que sol¡¤licit¨¦s un pr¨¦stec per participar en el negoci.

El desembre del 2006 ¡ªles estafes es van produir fins al 2009¡ª un prestador va concedir a la Catalina 129.000 euros. La dona es va comprometre a tornar els diners en un mes i amb un inter¨¨s del 7%. Com a garantia del pr¨¦stec ¡ªi aix¨° explica per qu¨¨ els afectats van acabar perdent els pisos¡ª es va constituir una hipoteca sobre el pis de la dona, a la Zona Franca. ¡°D¡¯acord amb el que havien pactat¡±, l¡¯Emilio i la seva mare van lliurar a la Mar¨ªa Navarro tres xecs amb els diners. La dona no els va ingressar en el seu compte ¡ªva adduir que tenia problemes amb Hisenda¡±¡ª per¨° va fer que dues persones els ingressessin en els seus i, despr¨¦s, l¡¯hi lliuressin.