Canetti i la mort

No hi ha una sola cultura, d¡¯en?¨¤ que el m¨®n ¨¦s m¨®n, que no hagi bastit un discurs sobre la mort, que no li hagi atribu?t un hipot¨¨tic estatut, que no hagi establert uns rituals en relaci¨® amb el trasp¨¤s dels ¨¦ssers ¡ªels humans, per¨° tamb¨¦ els altres¡ª, i que no hagi edificat una metaf¨ªsica, una religi¨® o una mitologia per mirar de donar algun sentit a un fenomen que no en t¨¦ cap, i una esperan?a a un m¨¦s enll¨¤ del qual no sabem res de res. Tan preocupades han estat les cultures per ritualitzar la vida com ho han estat per culturalitzar la mort, com si fos un fenomen indestriable de l¡¯exist¨¨ncia. Les cultures amb religi¨® ofereixen una vida m¨¦s o menys eterna als seus fidels ¡ªm¨¦s el cristianisme o el mahometisme que el judaisme, en qu¨¨ la mort serveix en especial com a recordatori de la just¨ªcia divina, com una veu sempre tronant que excita el temor de Jahv¨¨, m¨¦s que no n¡¯explica l¡¯entitat¡ª; i les cultures paganes, sobretot les dels nostres dies, han permutat el sentiment religi¨®s per doctrines substitut¨°ries, amb cultes que converteixen els mortals en ¡°visionaris ontol¨°gics¡±, com deia Kant, val a dir en dogm¨¤tics tan o m¨¦s severs que els ortodoxos d¡¯una lit¨²rgia sagrada: vegetarians, animalistes, feministes, antitaurins, capitalistes, enemics del tabac, gimnosofistes, naturalistes o independentistes: hi ha religions de substituci¨® per a tots els gustos. El fervor mitoreligi¨®s sempre ha crescut en situacions de crisi i de grans epid¨¨mies, i ara en surten com els bolets a la tardor i els cargols amb la tempesta.

De tant en tant, al llarg de la hist¨°ria, un sol home s¡¯enfronta a la mort i elabora tot un relat, pr¨°xim a les filosofies o a les religions a l¡¯¨²s, o independent d¡¯ella. ?s el cas d¡¯Elias Canetti, del qual ara apareix a les llibreries ¡ªde la m¨¤ de Joan Tarrida i Ignacio Echevarr¨ªa, publisher i editor respectivament de tota l¡¯obra d¡¯aquest monstre que va ser l¡¯home d¡¯origen sefardita¡ª un recull dels seus pensaments sobre la mort, una colla ja publicats en entregues anteriors de les seves obres completes, una altra part in¨¨dita, deixada a tall de rid¨ªcula posteritat pel seu autor: Elias Canetti, El libro contra la muerte, traduccions insuperables de Juan del Solar i Adan Kovacsis (Barcelona, Galaxia Gutenberg, 2017).

Cert que, de tant en tant, Canetti recorre a religions i a corpus filos¨°fics que ja s¡¯havien esplaiat sobre aquest tema amb un cert grau de calma o de desolaci¨®, com les religions orientals o els moralistes francesos; per¨°, gaireb¨¦ sempre, l¡¯autor parla des del seu punt de vista, ali¨¨ a qualsevol cosa que s¡¯hagi dit sobre la mort, at¨¨s que, en suma, la mort sempre ¨¦s pensada per un solitari, i nom¨¦s afecta els altres per reblar el car¨¤cter universal d¡¯aquest fenomen. Aix¨ª, Canetti pot esmentar La Bruy¨¨re i pot transcriure, en aquest llibre que no va escriure mai, com si ni tan sols fixar-ne la primera frase pogu¨¦s ser un ant¨ªdot contra la Dama, aquesta reflexi¨®: ¡°El que hi ha de cert en la mort queda una mica endolcit per tot el que t¨¦ d¡¯incert; ¨¦s un indefinit en el temps, que posseeix alguna cosa d¡¯infinit i d¡¯all¨° que hom anomena eternitat¡±.

Per¨° el m¨¦s habitual ¨¦s que l¡¯autor s¡¯esbravi amb un seguit de reflexions de car¨¤cter molt sovint po¨¨tic, sempre amarades d¡¯un odi, una hostilitat i una abominaci¨® visceral de la mort, contra les quals sempre ¨¦s patent que, per a ell, no hi ha consol possible: ni per a la pr¨°pia mort, ni per a la dels altres: com en el cas de les v¨ªctimes de la primera guerra de l¡¯Iraq, encara que no hi conegu¨¦s ning¨². Si esmenta Montaigne, ¨¦s per trobar-lo massa ben¨¨vol i pac¨ªfic respecte a la mort: sempre l¡¯apaivaga, a red¨®s de les seves lectures dels cl¨¤ssics i la fe cristiana. Si esmenta el pessimista Schopenhauer ¨¦s pel fet que aquest considerava que venim d¡¯un infinit abans d¡¯arribar al m¨®n, i anem a un altre infinit despr¨¦s d¡¯abandonar-lo: massa reconfort per a un fenomen excessivament brutal, el pas de l¡¯¨¦sser al no-res. I no ¨¦s menys sever amb la mitologia rom¨¤ntica sobre la mort, tan ben coneguda: ¡°La passi¨® dels rom¨¤ntics per la mort em produeix repugn¨¤ncia. Tots es comporten davant la seva mort com si fos alguna cosa particular¡±.

No ¨¦s el cas de Canetti: l¡¯observa sense cap por, per¨° amb irritaci¨®; sense conhort per¨° amb ira. Davant seu no valen fantasies de redempci¨® o de reencarnaci¨®: ¨¦s un absolut tan gran com l¡¯exist¨¨ncia, ¨¦s un enemic sempre victori¨®s i anorreador. No ¨¦s ben b¨¦ l¡¯altre costat de la vida; ¨¦s el fet que tota vida ha estat fundada com una paradoxa cruel, irrebatible: naixem in¨²tilment i, com diu la tradici¨® europea des de P¨ªndar, l¡¯¨²nic consol contra aquest esdeveniment es resumeix en molt poques paraules: contra la mort, nom¨¦s es pot pensar que el millor hauria estat no haver nascut.