Tretze comer?os per cada mil catalans

Per primera vegada a la hist¨°ria, la Generalitat t¨¦ informaci¨®, carrer per carrer, del n¨²mero i la tipologia de comer?os a tot Catalunya. La Direcci¨® General de Comer? i el Consell General de Cambres han presentat aquest mat¨ª el cens, que t¨¦ classificats un total de 101.319 establiments, la qual cosa implica una densitat de 13,47 per cada mil habitants. A Girona, el municipi de m¨¦s de 75.000 habitants que en t¨¦ m¨¦s concentraci¨®, la proporci¨® puja fins al 16,67.

El c¨¤lcul es va fer l¡¯any passat, com una prova pilot, i la voluntat de l¡¯Administraci¨® ¨¦s actualitzar-lo de manera peri¨°dica per mantenir aix¨ª la vig¨¨ncia de la radiografia. Les dades que s¡¯han presentat avui corresponen al primer trimestre d¡¯aquest any i per aconseguir-les van tenir un paper fonamental les cambres de comer?, que van recollir les dades a trav¨¦s de formularis.

Un ter? del total de comer?os identificats a Catalunya es dedica a vendre aliments de consum quotidi¨¤. El 18% ofereix productes d¡¯¨²s personal, com roba o cal?at; gaireb¨¦ un 17% ven productes per a la llar, i un 8,6% es dedica al lleure i els llibres. Als ajuntaments els costa molt controlar aquest tipus de negocis perqu¨¨ tot i que es donen llic¨¨ncies d¡¯activitat no es donen mai de baixa.

Barcelona ¨¦s el municipi amb m¨¦s comer?os en termes absoluts, amb 26.144 de geolocalitzats. Despr¨¦s hi ha l¡¯Hospitalet de Llobregat (3.005) i Terrassa (2.626). Els de m¨¦s densitat, independentment del nombre d¡¯habitants, s¨®n La Jonquera (80,78 locals per cada 1.000 habitants), Boss¨°st (50,76) i Sort (35,76). La Generalitat explica que es tracta de municipis de frontera on el comer? t¨¦ un pes preponderant en la vida econ¨°mica.

El cens tamb¨¦ mostra que el 92% dels establiments comercials i el 78,9% de les seves superf¨ªcie de venda s¡¯ubiquen en la trama urbana consolidada (TUC). Aquest percentatge ¨¦s encara m¨¦s gran a la capital catalana, on el 99,4% dels comer?os est¨¤ ubicat en el nucli urb¨¤.

¡°El cens permet a la Generalitat tenir un retorn sobre les pol¨ªtiques p¨²bliques. Als ajuntaments els ajuda a dissenyar millor els seus plans estrat¨¨gics. I les associacions poden veure geolocalitzats els establiments, com s¨®n i com evolucionen¡±, ha explicat Muntsa Vilalta, directora general de Comer?.