M¨¦s enll¨¤ de Lleida

Han passat sis mesos des de la publicaci¨®, en aquest mateix diari, de ¡°La ciutat llunyana¡±. Aquell article, que descrivia algunes particularitats de la vida pol¨ªtica i medi¨¤tica de Lleida, va aixecar una bona polseguera. Mig any m¨¦s tard s¡¯entenen millor les reaccions que va suscitar. Passat cert temps, comprovo que si d¡¯alguna cosa pecava l¡¯article era de quedar-se curt. El que passa a Lleida encara va m¨¦s enll¨¤, ¨¦s per aix¨° que la letargia a qu¨¨ la tenen sotmesa les forces pol¨ªtiques que la governen t¨¦ una explicaci¨® una mica m¨¦s complexa.

La mala gesti¨® de la retirada de les plaques franquistes de les ¨²ltimes setmanes ¨¦s una de les millors met¨¤fores que podem trobar: davant del problema, inhibici¨®, que cadasc¨² faci el que li sembli, que agafin una escala i les treguin. Una empresa de benzineres es penja la medalla, la Paeria rectifica i al final fa el rid¨ªcul m¨¦s flagrant. El pitjor ¨¦s que estem parlant de la mem¨°ria hist¨°rica i que es tracta de continu?tats municipals amb alcaldes franquistes que van col¡¤laborar activament en la repressi¨® de ve?ns de la ciutat. O sigui, que malgrat que ¨¦s grotesc, millor que riguem una mica.

Com hem arribat fins aqu¨ª? En l¡¯anterior article parlava de la ciutat llunyana, de la Lleida acomodada i acomodat¨ªcia, de la Lleida c¨°moda per al poder. Per a qualsevol poder, sobretot per al de l¡¯Estat. Lleida i la seva prov¨ªncia ens recorden temps passats i reprodueixen els mecanismes de poder sociovergents dels vuitanta i noranta, nom¨¦s que ja som al 2017 i aquests pactes gal¡¤linacis per mantenir-se uns a la Diputaci¨® i altres a l¡¯Ajuntament s¨®n un veritable llast. Aqu¨ª teniu el candidat a l¡¯alcaldia de Lleida sense marge de maniobra perqu¨¨ el PDeCAT t¨¦ por de perdre la Diputaci¨®. Ros a la Paeria i Re?¨¦ a la Diputaci¨® de Lleida representen avui l¡¯immobilisme per excel¡¤l¨¨ncia. Tan imm¨°bils deixen les comarques que les converteixen en prov¨ªncia. En l¡¯article anterior parlava de la ciutat sense compet¨¨ncia, i s¨¦ que la pol¨ªtica a Lleida viu precisament del fet que no n¡¯hi hagi. Cal aixecar polsegueres, ¨¦s la millor garantia que un dia o altre se sortir¨¤ del fangar.

Segurament res d¡¯aix¨° s¡¯entendria sense altres conflictes que sobrevolen Lleida. El primer, esclar, ¨¦s el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia, que ha estat com una esmena a la totalitat de les pol¨ªtiques municipals. El mateix Ros es va erigir com a palad¨ª catalanista per pactar despr¨¦s amb Ciutadans fins i tot la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica. L¡¯altre, derivat o conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯anterior, el conflicte de desgast permanent que arriba d¡¯Arag¨® i que impugna les relacions de Lleida amb la seva ¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia a la comunitat ve?na. La tebiesa amb la qual s¡¯han defensat acords com el sanitari envers els pobles de la Franja i la ren¨²ncia a una pol¨ªtica cultural l¨ªder a la zona. El que Lleida no sap ¨¦s que renunciant al lideratge l¡¯empobriment propi est¨¤ m¨¦s que assegurat. Encara que a la Universitat de Lleida els emprenyi llegir-ho.

La capital del Segri¨¤ s¡¯ha convertit en una ciutat de monopolis i enteses cordials, de grups medi¨¤tics i pol¨ªtics que pretenen anar fent. S¨®n els principals interessats a mantenir un statu quo que els beneficia m¨¦s que a ning¨². Qualsevol canvi els descol¡¤locar¨¤, per aquest motiu no es t¨¦ cap inconvenient a donar instruccions als periodistes m¨¦s molestos. Hi ha cap garantia millor d¡¯immobilisme que veure Ciutadans a l¡¯alcaldia? Per tenir, tenim fins i tot el president de Societat Civil Catalana. Hi ha cap millor mostra de submissi¨® ling¨¹¨ªstica i de par¨¤lisi cultural? Els estranya el conflicte per les obres de l¡¯art sacre? Que qui m¨¦s s¡¯hagi significat fins avui en aquest assumpte sigui Albert Velasco, conservador del museu, ¨¦s la millor met¨¤fora de tot aquest assumpte.

?ngel Ros, interpel¡¤lat a Twitter sobre les plaques, va deixar-ne la pres¨¨ncia en mans dels ve?ns. Que fessin el que els sembl¨¦s millor, suposo que per complir les bases del que es diu democr¨¤cia participativa. L¡¯hi preguntaven a ell, no als ve?ns, per¨° la seva resposta va ser la de rentar-se¡¯n les mans. ?s una realitat que la falta d¡¯oposici¨® real ha forjat a Lleida, i m¨¦s enll¨¤, una din¨¤mica redundant on el que no ¨¦s ciutat ¨¦s comarca i el que no ¨¦s Paeria ¨¦s Diputaci¨®. Ai, encara sort que hi ha la CUP i que la gent comen?a a despertar-se.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.