El detall com plaer literari

¡°Pot mostrar-me on ho ha vist?¡±, inquireix posant-se les ulleres Jean Echenoz per constatar si, en el seu flauberti¨¤ afany de detallisme, pot arribar a encadenar entre quatre i vuit adjectius consecutius. ¡°Doncs, no sap els que trec; no me n'havia adonat¡­¡±, comenta davant una de les p¨¤gines d'Enviada especial (Anagrama; Raig Verd, en catal¨¤), la seva 15a novel¡¤la, pura ficci¨® despr¨¦s de l'espectacular fris ficcional, per¨° de tall biogr¨¤fic i hist¨°ric, que han significat els celebrats Ravel (sobre el m¨²sic), C¨®rrer (Emil Zatopek), Llampecs (Nikola Tesla) i 14 (la Gran Guerra).

Cal creure's relativament la distracci¨® del premi Europa o Goncourt, convidat de luxe del nov¨¨ festival literari Kosmopolis que se celebra aquests dies al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona. Perqu¨¨, per exemple, la can?¨® que ha fet popular l'artista protagonista d'Enviada especial, la Constance, segrestada misteriosament per ser convertida en una no menys misteriosa espia per al govern franc¨¨s a Corea del Nord, ¨¦s exactament la mateixa can?¨® que s'interpreta en la seva novel¡¤la Rosses perilloses, de fa 22 anys. ¡°M'agrada tendir petit¨ªssims ponts entre els meus llibres; aquesta ¨¦s l'¨²nica can?¨® que he escrit i que ning¨² mai ha escoltat¡±, diu. Hi ha algun fil des del qual resseguir tota la seva obra o que l¡¯uneixi? ¡°Tinc un llibre imaginari a la ment que no escriur¨¦ mai i del qual no en s¨¦ res; les meves obres s¨®n amb prou feines petites mostres d'aquest¡±.

Un ¡°no¡± d'entrada, algun gaireb¨¦ imperceptible sospir de cansament i despr¨¦s certa concessi¨® conformen, a m¨¦s de la brevetat, el marc de les respostes d'Echenoz (Orange, 1947), a qui li costa recon¨¨ixer que en aquesta novel¡¤la les relacions humanes semblen no tenir massa import¨¤ncia i ning¨² sap amb certesa el sentit del que fa o sent. ¡°He intentat, com sempre, construir un mecanisme llibresc en qu¨¨ tots juguen un rol, per¨° aprofitant l'organitzaci¨® novel¡¤lesca del g¨¨nere polic¨ªac, d'espies, que no parodio¡±, avisa, encara que ja hi havia jugat a Cherokee o a Llac. ¡°Va tenir una gran pres¨¨ncia en la meva vida en els anys 60 i 70, em semblava que les seves estructures eren una sortida possible a la llavors esgotada f¨®rmula de la novel¡¤la tradicional; Enviada especial, no obstant aix¨°, una com¨¨dia, m¨¦s que altres llibres meus¡­ S¨ª, s'apropa m¨¦s a les pel¡¤l¨ªcules de la Pantera Rosa de Blake Edwards que al m¨®n de les ombres de le Carr¨¦¡±.

La refer¨¨ncia cinematogr¨¤fica no ¨¦s gratu?ta en Echenoz. ¡°M'interessa traslladar la seva gram¨¤tica a la novel¡¤la: el punt de vista de la c¨¤mera, el ritme, el muntatge, els plans-seq¨¹encia¡±. I aqu¨ª el rei ¨¦s Hitchcock, que t¨¦ una pel¡¤l¨ªcula gaireb¨¦ amb el mateix t¨ªtol de la seva novel¡¤la, Enviat especial: ¡°Confesso que li vaig copiar una imatge, la de les aspes d'un mol¨ª girant a l'inrev¨¦s¡±. En el fons, la cultura anglosaxona no li ¨¦s aliena, especialment la nord-americana: aqu¨ª hi ha el jazz (Cherokee), Richard Widmarck (Llampecs), Faulkner apuntant entre les frases (Ravel)¡­ ¡°El jazz ¨¦s la meva m¨²sica formativa, com va tenir una import¨¤ncia vital la literatura nord-americana, de la qual separem absurdament la negra de Hammet o Chandler, de la blanca de Faulkner o Hemingway¡±. Empremtes que van marcar la seva generaci¨®? ¡°No sabria dir-ho, jo em vaig construir bastant a mi mateix¡±.

Sost¨¦ l'autor de Me¡¯n vaig que l'adjectivaci¨® ¨¦s la seva manera d'aconseguir ¡°l'efecte de desglossament del camp visual d'una c¨¤mera; una descripci¨®, perqu¨¨ sigui efica? i completa, ha de ser minuciosa i, a m¨¦s, comporta un aspecte po¨¨tic: implica convocar l'efecte po¨¨tic a una novel¡¤la¡±. Echenoz arriba al detall del n¨²mero d'un carrer o la marca i el model d'un bol¨ªgraf o un cotxe¡­ ¡°Per escriure necessito imatges molt precises, per aix¨° agafo molts punts de refer¨¨ncia i prenc fotografies dels llocs sobre els quals vull parlar; les marques tamb¨¦ defineixen un personatge, em funcionen sempre com a indicador sociol¨°gic; tamb¨¦ ¨¦s una neurosi personal¡±.

Una mica d'aix¨° destil¡¤la la minuciosa descripci¨® que fa de Corea del Nord: ¡°M'he llegit tots els llibres que he pogut i durant dos anys em vaig subscriure a butlletins de not¨ªcies d'all¨¤¡±. I ¨¦s que el pa¨ªs asi¨¤tic li sembla ¡°horrorosament singular, terriblement real i terriblement imaginari alhora: representa l'horror pol¨ªtic, si b¨¦ sota un mantell d'objecte misteri¨®s, fora del temps i del m¨®n, per¨° al seu torn ¨¦s el temps i el m¨®n; ¨¦s l'encarnaci¨® contempor¨¤nia del mal, amb els seus sabotatges inform¨¤tics i els seus m¨ªssils, pura provocaci¨®¡±.

M¨¦s desinhibit que mai (¡°des de principis dels anys 90 m'he donat m¨¦s llibertat per jugar amb la narraci¨®, encara que potser escric avui amb menys r¨¤bia¡±), contrasta el divertiment que proposa Enviada especial davant la m¨¦s fosca i malenconiosa 14: ¡°Fa gaireb¨¦ 40 anys que escric i en fa uns 10 em vaig sentir inc¨°mode amb la ficci¨®, tenia la sensaci¨® d'estar sec davant la construcci¨® novel¡¤lesca, que em repetia i em vaig introduir en les bastides basades en vides reals; quan m'ha tornat a semblar f¨¤cil, n'he sortit¡±. Moralitat d'aquesta experi¨¨ncia i dels personatges? ¡°Despr¨¦s vaig veure que tenien punts en com¨²: s¨®n ¨¦ssers solitaris que han acabat caient, inventors d'alguna cosa que els va acabar robant la vida¡±, diu amb un fil m¨¦s t¨¨nue de veu si ¨¦s possible, potser tement que no li passi a ell.

Esc¨¨ptic amb el boom narratiu franc¨¨s simbolitzat en els nobels Le Cl¨¦zio i Modiano (¡°regularment com una onada, cada 30 anys, es diu que la novel¡¤la est¨¤ en mort ps¨ªquica, com quan jo vaig debutar als 70; Modiano sempre va ser singular¡±), Echenoz admet que no sap quina ¨¦s la pulsi¨® de la seva escriptura, per¨° s¨ª el seu objectiu: ¡°Vull compartir sensacions i reivindicar el plaer f¨ªsic de llegir; escriure no ¨¦s nom¨¦s transmetre una hist¨°ria o un punt de vista; per provocar aix¨° faria assaig; produir plaer em provoca plaer¡±. I ho fa a partir del m¨¦s m¨ªnim detall.