Picasso, el geni de les mil cares

Primer, la seva fam¨ªlia: el seu pare, la seva mare i la seva ¨¤via. Despr¨¦s, els seus amics: els de Barcelona i els que m¨¦s tard l'acompanyaven en les seves jornades parisenques. Tamb¨¦, la majoria de dones que van compartir moments amb ell, sobretot les seves dones, per¨° tamb¨¦ les seves amants. I finalment, els personatges i artistes del passat amb qui se sentia identificat. Pablo Picasso (1881-1973) va pintar diversos centenars de retrats de les persones del seu cercle ¨ªntim, durant tota la seva vida i a trav¨¦s dels diferents estils, ¨¨poques, t¨¨cniques i moments. Cap per enc¨¤rrec per la qual cosa les seves obres gaudeixen d'una llibertat excepcional. Gaireb¨¦ un centenar d'aquests retrats, 81 per ser exactes (24 grans olis, 33 dibuixos, a m¨¦s d'escultures, gravats i fotografies), poden veure's fins al 25 de juny al Museu Picasso de Barcelona en l'exposici¨® Picasso. Retrats, una mostra coorganitzada pel museu barcelon¨ª i la National Portrait Gallery de Londres en la qual es proposa un recorregut cronol¨°gic, des de les primeres obres academicistes fetes a Barcelona, fins al final de la seva producci¨®, ent¨¨s com un recorregut vital del pintor malagueny.

¡°Picasso no va pintar mai retrats per enc¨¤rrec, nom¨¦s n'hi van encarregar un d'Helena Rubinstein, que no va arribar a acabar, i un altre d'un jove Stalin per a una publicaci¨® comunista¡±, explica Elizabeth Cowling, comiss¨¤ria de la mostra que ja va poder veure's al museu londinenc entre octubre del 2016 i febrer. La resta s¨®n persones del seu entorn vital, com la quarantena de persones retratades, entre elles Santiago Rusi?ol o el malaguanyat Carles Casagemas, el secretari de tota la vida Jaume Sabart¨¦s, els escriptors, pintors i m¨²sics Guillaume Apollinaire, Jean Cocteau, Max Jacob, Ambroise Vollard i ?gor Stranvinski i totes les seves dones, com Marie-Th¨¦r¨¨se Walter, Daura Maar, Fran?oise Gilot, Olga Khokhlova i Jacqueline. Moltes de les obres s¨®n desconegudes o poc vistes, com un dibuix caricatura anomenat Sabartes i la seva ve?na en el qual el secretari del pintor porta flors a una prostituta o un retrat de l'¨¨poca blava del mateix Sabart¨¦s, del 1904, ¡°pel qual va posar m¨¦s de 30 vegades. Va ser l'amic que m¨¦s vegades va pintar. Aquesta obra ve de Berl¨ªn i nom¨¦s es prestava per una de les seus de la mostra i vam escollir Barcelona¡±, explica la comiss¨¤ria.

¡°Ens oblidem que hi ha una gran connexi¨® entre els seus retrats i la caricatura¡±, explica Cowling, juntament amb el dibuix de Rusi?ol com a cavaller de la m¨¤ al pit, en un moment en el qual el pintor catal¨¤ liderava la reivindicaci¨® del cretenc o Dona amb barret, Olga, de 1935, que t¨¦ molt de caricatura, ja que Picasso, que mant¨¦ una relaci¨® ja amb una altra dona, Marie-Th¨¦r¨¨se Walter amb la qual t¨¦ una filla, es mofa dels barrets de la seva encara dona. Una obra ben diferent ¨¦s la que va pintar de la mateixa Olga el 1923, 12 anys abans, a l'estil cl¨¤ssic d'Ingres ¡°que correspon amb el Picasso retratista m¨¦s formal¡±. ?s una de les joies de la mostra i ha viatjat des d'una col¡¤lecci¨® particular americana. Aquesta enorme pintura est¨¤ situada juntament amb una altra destacada com ¨¦s l'obra cubista Daniel-Henry Kahnweiler, del 1910. Les dues s¨®n in¨¨dites a Barcelona.

El domini d'estils i t¨¨cniques tamb¨¦ arriben a aquests retrats i la comiss¨¤ria ho ha volgut reflectir a trav¨¦s de tres obres, les tres del 1938, que ha col¡¤locat juntes en una paret. La primera ¨¦s una cera que reflecteix les corbes sinuoses i voluptuoses de Marie-Th¨¦r¨¨se Walter; Nusch ?luard apareix plana i angulosa al carb¨®, mentre que el retrat de la complicada Daura Maar el va pintar amb tinta i l¨ªnia prima. Malgrat les acusacions de grotesc i cruel en la forma de pintar el seu entorn Picasso es defensava simplement dient que ¡°jo els veig aix¨ª¡±; una visi¨® tamitzada pel seu m¨®n propi i el seu acusat sentit de l'humor.

Malgrat que Picasso es va negar a tornar a Espanya mentre Franco estigu¨¦s en el poder, el pintor va expressar la seva lleialtat i passi¨® pels grans mestres cl¨¤ssics espanyols que queda reflectit en moltes de les seves obres, sobretot en tota la seva s¨¨rie de Las Meninas que conserva el museu barcelon¨ª. A m¨¦s, Fran?oise Gilot apareix el 1949 pintada com una reina a l'estil de Vel¨¢zquez i la Jacqueline, la pinta igualment r¨¨gia, asseguda al costat d'un hostal, en un quadre l'any 1956.

La mostra no presenta gaireb¨¦ cap dels molts autoretrats que Picasso va fer, un tema que va ser objecte de l'exposici¨® Jo Picasso, Autoretrats en aquest museu el 2013. Hi ha dues excepcions molt indicatives. La primera una obra d'un jove Picasso amb perruca, en el qual apareix com un personatge del segle XVIII, un homenatge a Goya, per¨° que parla de la capacitat de burla i provocaci¨® de si mateix. L'altra, ¨¦s Vell assegut, pintat entre setembre del 1970 i novembre del 1971, quan Picasso tenia 90 anys i estaven lluny aquestes jornades en les quals podia fer m¨¦s d'una obra. Picasso es pinta aqu¨ª amb la mateixa posa que Rembrandt es va pintar el 1635, per¨° tocat per un barret de palla com el de Van Gogh, ¡°el pintor de la vida exemplar, compresa fins i tot la mort¡±, aquesta que ell ja sentia propera.