Des de Waterloo

Carlos Fuentes deia que la hist¨°ria de la novel¡¤la occidental havia oscil¡¤lat sobre dues tradicions que es complementaven, la que anomenava de Waterloo ¡ªla que col¡¤loca l¡¯home dins la Hist¨°ria, la que representa la realitat i les seves circumst¨¤ncies, la que s¡¯impregna dels conflictes socials¡ª, i la que venia de La Mancha, la novel¡¤la que neix amb Cervantes i critica el m¨®n i es posa a prova a ella mateixa criticant els seus recursos des de dins de la creaci¨®: ¡°La tradici¨®n de Waterloo se ocupa de la vida real, la de La Mancha, de la vida ficticia; el trasfondo de Waterloo es social, el de La Mancha es libresco y le rinde constante homenaje a la tradici¨®n literaria; Waterloo es seria, La Mancha es c¨®mica; Waterloo lee el mundo mientras que La Mancha es le¨ªda por el mundo y lo sabe¡±. A l¡¯altra banda de la gran novel¡¤la realista del segle XIX, de Stendhal i Balzac, de Tolstoi i Dostoievski, la tradici¨® de La Mancha va m¨¦s enll¨¤ de la frontera de la versemblan?a: com el Quijote, implanta una altra realitat a trav¨¦s de la imaginaci¨® i el llenguatge, de la burla i la mescla de g¨¨neres, o accentua el joc temporal i la digressi¨®, com el Tristam Shandy, o, a la manera de Jacques el fatalista, converteix l¡¯aventura d¡¯escriure en unes arenes movedisses que suspenen i desarticulen l¡¯argument i fan que els fets flotin en la incertesa...

Aventures i desventures de Joan Orp¨ª, tercera novel¡¤la de Max Besora (Barcelona, 1980), es podria haver inscrit dins la tradici¨® de Waterloo ¡ªal capdavall, Joan Orp¨ª (1593-1645) ¨¦s un personatge real que funda a Vene?uela un petit imperi, la Nova Catalunya¡ª, per¨° el que es troba aqu¨ª no ¨¦s cap relat biogr¨¤fic usual, sin¨® un compendi de totes les eines liter¨¤ries que han utilitzat Diderot, Sterne i Cervantes per fer entendre als lectors que pensar potser ¨¦s el mateix que riure i que riure, evidentment, no est¨¤ renyit amb la melancolia, que la gravetat pot sorgir de la broma, o al rev¨¦s. Aqu¨ª Besora es consolida com el que ha anat assajant amb menys o m¨¦s per¨ªcia als seus anteriors llibres (Vulcano, La t¨¨cnica meravellosa), com un c¨°mic de la paraula que parodia les ret¨°riques, que converteix la par¨°dia en la seva l¨°gica verbal: el professor Walter Colloni, de la Universitat de San Jeremies, a la Nova Catalunya, autor de l¡¯estudi Joan Orp¨ª: hist¨°ria o literatura?, publicat el 2097 per Edicions La Parranda, prologa i edita un text que ¨¦s la transcripci¨® de la narraci¨® oral que fa un capit¨¤ als seus soldats, durant el setge de Barcelona de 1714, sobre les proeses d¡¯un segle enrere d¡¯Orp¨ª. Es tamb¨¦ el punt de partida d¡¯una novel¡¤la a la qual, segons un dels oients, li ¡°falta racionalitat, veritat psicol¨°gica, consci¨¨ncia, versemblan?a¡­! (...) I hi sobren els acudits verds i hi falten algunes convencions morals pr¨°pies de la classe mitjana burgesa que es dedica a llegir aquest tipus d¡¯hist¨°ries. En una paraula: el seu relat no ¨¦s prou mim¨¨tic (i, per tant, no prou comercial!)¡±.

Aventures i desventures de Joan Orp¨ª

Max Besora

Males Herbes

474 p¨¤g. 19 euros

Com si la forma no nom¨¦s prevalgu¨¦s sobre el contingut, sin¨® que pogu¨¦s sobreviure sense ell, a Les aventures i desventures de Joan Orp¨ª es narren les perip¨¨cies del seu protagonista, ¨¦s cert ¡ªla inf¨¤ncia a Piera, els estudis a Barcelona, l¡¯anada a Sevilla a la recerca de feina, l¡¯embarcament cap a Am¨¨rica i els seus avatars enmig de la selva¡ª, per¨° la gosadia de Besora, gens gratu?ta perqu¨¨ l¡¯autor ¨¦s l¡¯amo de l¡¯escriptura, atorga el protagonisme al text mateix ¡ªa la consci¨¨ncia que t¨¦ la pr¨°pia novel¡¤la de ser una novel¡¤la¡ª, i a la profanaci¨® del llenguatge: escrita en una llengua h¨ªbrida, en un catal¨¤ macarr¨°nic o soldadesc, Besora edifica un mapa possible i ir¨°nic de les lleng¨¹es de l¡¯¨¨poca i el lector experimenta el goig de situar-se enmig d¡¯una imparable mutaci¨® carnavalesca de la paraula. Tamb¨¦ veu com Les aventures i desventures de Joan Orp¨ª l¡¯incorpora al text i l¡¯interpel¡¤la per crear-li la il¡¤lusi¨® que hi interv¨¦, quan, en el fons, el segresta amb molta m¨¦s for?a que a qualsevol ficci¨® convencional. Aleshores nom¨¦s queda acceptar les seves lleis particulars, l¡¯escatol¨°gica plenitud d¡¯alguns passatges, meravellar-se amb les aparicions i desaparicions i reaparicions i entrecreuaments dels personatges en els moments m¨¦s inesperats, riure molt davant de tantes estrat¨¨gies narratives descarades, i la celebraci¨® de tenir a les mans una novel¡¤la que no es llegeix perqu¨¨, de fet, es devora.