Els fonaments de la CUP

La CUP va aconseguir vetar la presid¨¨ncia d¡¯Artur Mas per donar prefer¨¨ncia a Carles Puigdemont. Des de llavors, la gravitaci¨® de la CUP ha anat afirmant-se, fins al punt que condiciona els Pressupostos de la Catalunya business friendly i matriu de tantes start-up, per anar amena?ant de deixar caure l¡¯actual Govern perqu¨¨ no convoca ja un refer¨¨ndum il¡¤legal. En fi, despr¨¦s d¡¯Artur Mas, la CUP anir¨¤ darrere de Puigdemont. Representa un antisistema salvatge i amb gestos de kale borroka, com va succeir en els disturbis de Gr¨¤cia i recentment l¡¯ocupaci¨® de la seu del PPC. Pels tacticistes m¨¦s riallers, en unes eleccions anticipades Ada Colau va a engolir molts vots de la CUP, amb la inc¨°gnita del caos anticapitalista als carrers de Barcelona. Com diuen a la CUP, la primera l¨ªnia ¨¦s el carrer.

Significativament, la CUP ha implantat Llu¨ªs Maria Xirinacs com a pare espiritual. ¡°El futur es construeix desobeint¡±, diu la CUP. Com es veu, ¨¦s una desobedi¨¨ncia que va des de l¡¯abolici¨® del capital i l¡¯estalvi, escoles sense autoritat magisterial o curtcircuitar els sem¨¤fors. Anomenem-ho institucionalitzaci¨® del col¡¤lapse. Xirinacs ve a ser, alhora, el faquir i el comissari. En publicar La tra?ci¨® dels l¨ªders el 1993, va seleccionar una frase de Jacques Derrida: ¡°Quan una responsabilitat s¡¯exerceix en nom de l¡¯ordre del possible, comen?a a fer-se irresponsable¡±. Per qu¨¨ matisar entre l¡¯¨¨tica de la convicci¨® i l¡¯¨¨tica de la responsabilitat?

Perqu¨¨ els Pa?sos Catalans ¨Cuna inanitat hist¨°rica, pol¨ªtica i econ¨°mica¨C deixin de ser esclaus, segons propugna la CUP, l¡¯exemple de Xirinacs ¨¦s definitori. Va creure factible amalgamar la doctrina de Ghandi i el fervor cap a ETA. De fet, com fa la CUP seguint el seu exemple, a part de sentir-se esclavitzat per Espanya, Xirinacs va denunciar de forma repetida una gran conjura mundial de naturalesa jueva. Aquesta ¨¦s una de les nocions predilectes de l¡¯antisemitisme des de l¡¯aparici¨® fraudulenta d¡¯Els protocols dels savis de Si¨®: la conspiraci¨® jueva per dominar el m¨®n, com va difondre industrialment Hitler abans d¡¯enviar milions d¡¯enemics de la ra?a ¨¤ria a les cambres de gas.

Per Xirinacs, l¡¯eix de la conspiraci¨® acabava sent Kissinger, ¡°un h¨¤bil jueu¡± a qui en La tra?ci¨® dels l¨ªders es considera protagonista del suposat ultim¨¤tum a Carrero Blanco en la vig¨ªlia de l¡¯atemptat teledirigit per agents nord-americans que feien els seus pagaments ni m¨¦s ni menys que en una llibreria de Palma de Mallorca. Durant la hist¨°ria dels imperialismes, sempre ha existit un govern mundial a l¡¯ombra, diu Xirinacs, citant El jueu internacional de Henry Ford, un cl¨¤ssic ¨Cper dir-ho aix¨ª¨C

de l¡¯antisemitisme. Aquesta gran conspiraci¨® mundial ¨Cla mateixa que la CUP veu movent els fils de la diab¨°lica globalitzaci¨®¨C havia impulsat mal¨¨ficament ni m¨¦s ni menys que el Pla Marshall, la recuperaci¨® econ¨°mica de l¡¯Alemanya Federal, l¡¯ONU, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

En una altra gran revelaci¨® de La tra?ci¨® dels l¨ªders, el capitalisme nord-americ¨¤ actuava a Catalunya per mitj¨¤ de Josep Tarradellas i dels tarradellistes. En aquest cas concret, Xirinacs no va especificar qui eren els ¡°h¨¤bils jueus¡± responsables de la macro-conspiraci¨®. ?s una p¨¤gina per la psicopatologia. Al llindar del maragallisme al poder, l¡¯exsenador Xirinacs va reapar¨¨ixer de nou del mat¨ª a nou de la nit a la pla?a de Sant Jaume de Barcelona. Si la resist¨¨ncia passiva de Gandhi no va aconseguir impedir la partici¨® del Pakistan, Xirinacs invertia els termes en l¡¯intent que tot culmini en una ¡°Assemblea dels Pa?sos Catalans, generadora de la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia per vies ¨²nicament solid¨¤ries i estrictament no violentes¡±.

Tamb¨¦ l¡¯Assemblea Nacional de Catalunya reivindica la figura de Xirinacs. De fet, segons diverses informacions, l¡¯estrat¨¨gia de protestes en cas d¡¯inhabilitaci¨® de l¡¯actual presidenta del parlament auton¨°mic, Carme Forcadell, es diu inspirada per l¡¯actitud de Xirinacs. Ell ho va dir al Fossar de les Moreres, l¡¯11 de setembre del 2002: ¡°Declaro aqu¨ª, i ho dic ben alt per si hi ha policia o algun fiscal: em declaro enemic d¡¯Espanya i amic d¡¯ETA i de Batasuna. ETA no tortura. ETA mata els qui considera els seus enemics, per¨° no tortura¡±. Pur Ghandi. Entre Els protocols dels savis de Si¨® i l¡¯apologia fan¨¤tica del terrorisme, Xirinacs ha buscat p¨°stumament un altre p¨²lpit. ?s per dir: ¡°El carrer ¨¦s meu¡±.