Mereixem perdre Catalunya

Llegesc a Twitter: ¡°Merecemos perder Catalu?a. Esa cochina prensa madrile?a est¨¢ haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la b¨¢rbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen test¨ªculos en vez de sesos en la mollera)¡±. La queixa ¨¦s de Miguel de Unamuno en una carta dirigida a Azor¨ªn l¡¯any 1907, i a hores d¡¯ara resulta sorprenentment actual. Ja Ortega y Gasset va dir all¨° que havia que ¡°conllevar¡± Catalunya, com qui arrossega un jou o un mal matrimoni. Aix¨ª les coses, els castellans i catalans porten no se sap els anys extraviats en aquesta relaci¨® impossible, amb una actitud bel¡¤ligerant per part de la premsa madrilenya cada vegada m¨¦s ferotge. No hi ha hagut didactisme, ni tampoc cap tipus de curiositat intel¡¤lectual respecte a la riquesa cultural d¡¯Espanya. Els intel¡¤lectuals castellans no llegeixen catal¨¤ (ni molt menys gallec o euskera), i al capdavall no els interessa gota. Que en la premsa madrilenya es parle d¡¯un llibre que no s¡¯haja publicat en espanyol ¨¦s una entel¨¨quia. I?aki Gabilondo advertia en una de les seues cr¨°niques que ¡°Catalu?a se va¡±, i al meu parer ha estat l¡¯¨²nic periodista de Madrid que ha fet una tasca reconciliadora i que ha animat de veres al di¨¤leg. La resta s¡¯ha mantingut, en general, en la trinxera.

Sobta tamb¨¦ la manca de simpaties que causa el proc¨¦s entre la intel¡¤lectualitat espanyola, i com cap de les seues patums ha escrit una ratlla a favor del dret a decidir dels catalans. Comptat i debatut, tots van a la seua, i veuen els esfor?os de la societat catalana com una mena d¡¯anorreament mental, com si hagueren estat abdu?ts per alguna mena de secta fan¨¤tica. Certament, tot moviment secessionista t¨¦ molt de populista, i de vegades poden sorgir dubtes. Per¨° el que ¨¦s innegable ¨¦s que el recolza gran part de la intel¡¤lectualitat catalana, m¨¦s o menys activament. Per tant, com ¨¦s possible que no s¡¯haja obert un debat real als mitjans espanyols sobre la legitimitat del proc¨¦s, sobre el dret a decidir dels pobles, sobre la multiculturalitat de l¡¯Estat espanyol, sobre tot el que ens uneix i el que potser ens separa? La veritat ¨¦s que no he llegit gran cosa, i tret de Suso de Toro i de Ram¨®n Cotarelo, el silenci ha estat ¡ªcom diria un mal escriptor¡ª esp¨¨s.

?s apatia? ?s desinter¨¨s? Jo, com a escriptor en catal¨¤, que t¨¦ obres publicades en espanyol, tan sols he estat una vegada convidat a Madrid per a parlar de les meues novel¡¤les. I fou en el centre Blanquerna...Molts altres escriptors catalans segurament poden dir el mateix: de vegades resulta m¨¦s f¨¤cil anar a Guadalajara (M¨¨xic) que a Madrid. Ja no ¨¦s sols una q¨¹esti¨® de centralisme, ¨¦s un visi¨® tan reduccionista de la realitat del seu pa¨ªs que resulta esgotadora. Molts amics meus catalans, que abans eren maragallistes i federalistes conven?uts, ho han donat per un impossible i ara tenen l¡¯estelada onejant al balc¨®. Com s¡¯ha produ?t aquesta metamorfosi? Qui ¨¦s el responsable? ?s? conseq¨¹¨¨ncia de la ¡°b¨¢rbara mentalidad castellana¡±? ?s hora que alg¨² a Madrid es plantege aquestes q¨¹estions.