El malestar del centre de salut

Que un pacient hagi d¡¯esperar fins a un mes per poder ser at¨¨s pel seu metge de cap?alera ¨¦s un indicador de com s¡¯han deteriorat les condicions en qu¨¨ treballa l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria. Aix¨° ¨¦s el que passa en alguns ambulatoris amb molta pressi¨® assistencial. Despr¨¦s de sis anys de retallades i pol¨ªtiques d¡¯austeritat ¨Centre el 2010 i el 2014 els pressupostos s¡¯han redu?t un 20%¨C era previsible que les costures esclatessin. M¨¦s pressi¨® assistencial amb menys mitjans ¨¦s una equaci¨® que porta necess¨¤riament a una deterioraci¨® de la qualitat assistencial i al conflicte.

Al principi els professionals van compensar amb m¨¦s dedicaci¨® i esfor? els efectes de les retallades, per¨° una situaci¨® sostinguda de falta de mitjans no pot afrontar-se indefinidament amb voluntarisme. La marea del descontentament ha anat pujant i ja est¨¤ formant les primeres onades de protesta. Els professionals sanitaris de m¨¦s de vint centres de salut han subscrit un manifest en el qual alerten de la situaci¨® l¨ªmit en qu¨¨ es troben a causa de la pressi¨® assistencial i de la falta de recursos.

Entre els signants hi ha alguns veterans de totes les batalles per la dignificaci¨® de l¡¯assist¨¨ncia prim¨¤ria. D¡¯aquests que van estudiar l¡¯especialitat de Medicina Comunit¨¤ria no perqu¨¨ no tenien nota o no poguessin optar a una especialitat hospital¨¤ria, sin¨® per vocaci¨®, perqu¨¨ creien en la medicina de proximitat i feien seva una de les divises que amb afany va defensar en vida el desaparegut Albert Jovell, quan advocava per una medicina afectiva, a m¨¦s d¡¯efectiva. Poca afectivitat es pot desenvolupar en una consulta saturada a la qual els pacients arriben cansats d¡¯esperar i temorosos que un retard en el diagn¨°stic pugui tenir conseq¨¹¨¨ncies greus per a la seva salut. Tamb¨¦ l¡¯efectivitat s¡¯acaba ressentint en una situaci¨® de col¡¤lapse permanent.

Quan es produeixen aquest tipus de situacions, a aquests professionals vocacionals se¡¯ls planteja un dilema. La den¨²ncia p¨²blica de la deterioraci¨® pot ser utilitzada per desacreditar el sistema sanitari i alimentar les campanyes que les asseguradores privades llancen amb el prop¨°sit de captar clients entre els qui pateixen les llistes d¡¯espera o temen patir-les. La gestaci¨® d¡¯aquest manifest ha coincidit amb la presentaci¨® del triomfalista balan? anual del sector de les assegurances privades.

Encara que alguns experts atribueixen l¡¯augment a aquest efecte rebot, despr¨¦s de la caiguda i estancament que la crisi va produir a partir del 2009, les xifres s¨®n significatives. El 2016 s¡¯ha superat per primera vegada despr¨¦s d¡¯anys d¡¯estancament els 10,7 milions de persones cobertes per una asseguran?a privada, que era el m¨¤xim aconseguit en el millor moment del sector. Ara hi ha 11,14 milions, gaireb¨¦ 600.000 m¨¦s que el 2015, la qual cosa representa un augment del 3,45%. I una part d¡¯aquest creixement es deu al fet que ara moltes empreses ofereixen una p¨°lissa privada com a part de la remuneraci¨® de cert tipus d¡¯empleats, un fenomen nou que pot tenir recorregut.

Per¨° atenci¨® a la dada: els directius de les asseguradores presumien en la roda de premsa de la recuperaci¨® del sector i atribu?en l¡¯increment del nombre de p¨°lisses a les llistes d¡¯espera de la sanitat p¨²blica i la por al fet que l¡¯Estat no pugui seguir finan?ant els serveis de salut com abans de la crisi. I a continuaci¨® afirmaven que Espanya t¨¦ un bon servei p¨²blic de salut, que les assegurances privades no competeixen amb la xarxa p¨²blica, que ambdues s¨®n complement¨¤ries i que poden col¡¤laborar. Efectivament, l¡¯exist¨¨ncia de les assegurances privades alleuja la pressi¨® dels ja saturats serveis p¨²blics. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que les assegurances privades s¨®n rendibles amb les primes que ara cobren perqu¨¨ existeix una bona sanitat p¨²blica a la qual molts assegurats recorren quan tenen alguna cosa seriosa a tractar.

T¨¦ l¨°gica pensar que si denuncien la situaci¨® i fan visible el conflicte, contribueixen al descr¨¨dit del sistema p¨²blic, cosa que empeny molts pacients a subscriure p¨°lisses privades. Si el percentatge de persones amb doble cobertura creix massa, acabar¨¤ sent un factor de deslegitimaci¨® del sistema sanitari p¨²blic en les capes de renda mitjana. Per¨° deixar que el sistema se segueixi deteriorant sense lluitar per revertir la situaci¨® condueix al mateix descr¨¨dit. A l¡¯hora de deslegitimar el sistema p¨²blic, tant mal fan els qui des de fora intenten una demolici¨® parcial controlada ¨Cen realitat les asseguradores nom¨¦s volen ser complement¨¤ries¨C com els qui, des de la gesti¨® de la cosa p¨²blica, no inverteixen prou i no s¨®n capa?os de frenar la deterioraci¨® i la descapitalitzaci¨® provocades per les retallades.