La batalla perduda

En els tretze contes inclosos a Quan arriba la penombra, el seu primer llibre de ficci¨® despr¨¦s de l¡¯¨¨xit popular de Jo confesso, Jaume Cabr¨¦ (Barcelona, 1947) sembla que vulgui donar una resposta narrativa a la profunda observaci¨® que tanca L¡¯Ebre, quan el protagonista apunyala un home que ja fa temps que ¨¦s mort, un assass¨ª de noies adolescents que el lector ja ha conegut pr¨¨viament: ¡°En aquell moment, no es va saber preguntar per qu¨¨ les hist¨°ries de la vida s¡¯acaben sempre amb la mort, com si no hi hagu¨¦s cap altra possibilitat final de totes les coses¡±. Per¨° la mort natural est¨¤ desterrada del llibre: hi ha qui mor a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una pallissa, hi ha qui ho fa per culpa del cop amb el ¡°cantell¡± de la m¨¤ a la nou del coll, i hi ha qui cau desplomat perqu¨¨ un cendrer s¨°lid li impacta al front. Hi ha su?cidis, accidents mortals, assassins professionals i assassins en s¨¨rie, per¨° tamb¨¦ hi apareixen lladres i estafadors i altres delinq¨¹ents de categoria m¨¦s alta o m¨¦s baixa, com si Cabr¨¦ elabor¨¦s un extens repertori de malvats obsedits per l¡¯origen del mal i l¡¯elev¨¦s a tret caracter¨ªstic de la naturalesa humana. Per¨° els personatges de conducta infame que es convoquen aqu¨ª no trasbalsen ni remouen les tripes del lector, les seves cuites estan impregnades d¡¯innoc¨¨ncia i bonhomia, i la seva manera d¡¯esdevenir o de comportar-se com a delinq¨¹ents no deixa de ser una caricatura on es nota massa que tot forma part d¡¯un artifici decoratiu i molt lleuger, com si fossin els protagonistes d¡¯uns acudits narrats sense convicci¨®.

I ¨¦s que alguna cosa no acaba de funcionar en la f¨®rmula utilitzada per Cabr¨¦ a Quan arriba la penombra. Pot passar que l¡¯humor senzill, impregnat d¡¯un absurd encara m¨¦s senzill ¡ªl¡¯escriptor que rep el premi Nobel a Buttubatta i que acaba convertit en un assass¨ª¡ª, que recorre tots els contes aniquili la voluntat del lector per somriure; pot passar que la tend¨¨ncia de l¡¯autor a dur els textos cap a un cl¨ªmax sensacionalista, un dels trucs elementals per atrapar la complicitat dels lectors mandrosos, es reveli com un tic irreprimible que decep encara m¨¦s el lector perqu¨¨ quan no ¨¦s gratu?t ¨¦s previsible, i despr¨¦s de tants de contes ¨¦s for?a ingenu creure, per exemple, que pot sorprendre que al final d¡¯A sou se s¨¤piga que l¡¯assass¨ª no es confessa a un capell¨¤, sin¨® que est¨¤ en plena feina, i que t¨¦ el costum de mirar als ulls de la seva futura v¨ªctima.

Tamb¨¦ pot passar que els intents de Cabr¨¦ per recrear veus suscitin en el lector un torbament que t¨¦ molt a veure amb el rubor: ¨¦s una experi¨¨ncia que es pot constatar durant la lectura de Poldo, ¡°un lladre de corders¡±, o mentre es van succeint uns di¨¤legs que ben poca cosa aporten a la narraci¨®. Tampoc ajuda gens que resulti que la llengua no llisqui ni flueixi amb la naturalitat desitjada i que els fets i les accions s¡¯entrebanquin d¡¯una manera inacabable ¡ªBala de plata en seria el m¨¤xim representant¡ª, i la paci¨¨ncia del lector acaba tan fatigada com desesperada perqu¨¨ veu com la mat¨¨ria i les hores se li escapen de les mans. Potser l¡¯¨²nic conte que satisf¨¤ plenament ¨¦s el primer, Els homes no ploren, on Cabr¨¦, fidel a les t¨¨cniques narratives de l¡¯experimentalisme dels anys setanta, mescla punts de vista i plans temporals diferents i no cau en la temptaci¨® de la broma malgirbada.

Alg¨² optimista podria dir que els contes de Quan arriba la penombra estan escrits amb ofici, amb una m¨ªnima aplicaci¨® de les t¨¨cniques m¨¦s elementals, i que Cabr¨¦ inspecciona les fronteres del temps i l¡¯espai narratius, el vincle entre la ficci¨® i la realitat i el somni i la vig¨ªlia, la relaci¨® entre el jo i l¡¯altre, per¨° alg¨² m¨¦s cerebral nom¨¦s hi pot entreveure una falta alarmant d¡¯agilitat narrativa i una abs¨¨ncia clamorosa d¡¯emoci¨® genu?nament liter¨¤ria. A Les incerteses, un llibre on reflexionava sobre la feina d¡¯escriure, Cabr¨¦ deia que ¡°La literatura no ¨¦s la representaci¨® ni la imitaci¨® de la realitat sin¨® la creaci¨® en el text, amb els mitjans propis d¡¯aquest art, d¡¯una realitat nova que pot trasbalsar i remoure el lector. La batalla es guanya si el text es fa imprescindible per al lector; si al lector li fa l¡¯efecte que aquell text se li adre?a personalment, com si hagu¨¦s estat escrit pensant en ell¡±. ?s molt probable que hi hagi lectors que surtin de Quan arriba la penombra amb tristesa perqu¨¨ ¨¦s trist veure com un autor perd irrevocablement la batalla.

?