N¨²ria Prims: ¡°Tots portem una Carlana a dins¡±

La seva cara es va fer popular a Catalunya a la d¨¨cada dels noranta amb la s¨¨rie de TV3 Nissaga de poder ¡ªera la Mariona Montsol¨ªs¡ª i a Espanya amb Hospital Central de Telecinco. N¨²ria Prims (Barcelona, 1972) ha participat en una quinzena de pel¡¤l¨ªcules. Va desapar¨¨ixer de l¡¯escena el 2009 i ha tornat amb magnific¨¨ncia com la Carlana, la protagonista d¡¯Incerta gl¨°ria.

Pregunta. A qu¨¨ s¡¯ha degut aquest punt i a part de vuit anys?

Resposta. Vaig seguir el cam¨ª de la meva vida que em deia que havia de deixar la professi¨® i anar-me¡¯n a altres temes.

P. Cansada?

R. Una mica decebuda. ?s una professi¨® a la qual poses molta passi¨®, i s¡¯havia anat apagant. El que en un principi era una motivaci¨® de vida va deixar de ser-ho i vaig canviar de xip, me¡¯n vaig anar a viure a Menorca amb el meu fill. No veia pel¡¤l¨ªcules, excepte les infantils. Va ser una vida senzilla, vaig treballar de moltes coses, de cambrera, de dependenta, vaig estar a l¡¯atur...

P. Com va anar el retorn?

R. Havia deixat una professi¨® que m¡¯encantava i em quedava aquesta recan?a de no haver treballat amb gent que em feia molta il¡¤lusi¨®, entre ells Villaronga. O en projectes arriscats. I estava en aquest proc¨¦s mental quan l¡¯Agust¨ª [Villaronga] em va trucar. Pensava que necessitava una cara m¨¦s comercial, jo ja estava fora de joc.

P. Havia llegit el llibre de Joan Sales?

R. Doncs l¡¯estava llegint en aquell moment.

P. Com ha viscut ser la Carlana, una dona dura i aparentment dolenta?

R. No ¨¦s dolenta, ¨¦s un personatge molt fosc i castigat per la vida. Una dona que no ha conegut l¡¯amor i no sap donar-lo. En una ¨¨poca molt dura, de guerra. Els ideals de la Carlana s¨®n campi qui pugui. Dep¨¨n de les circumst¨¤ncies i les situacions que ens trobem a la vida, tots portem una Carlana a dins.

P. Li interessava el tema de la Guerra Civil?

R. M¡¯interessen les pel¡¤l¨ªcules d¡¯¨¨poca perqu¨¨ com a actriu donen m¨¦s joc, i a m¨¦s em diuen que tinc cara de dona antiga. Personalment em va fer preguntar a la meva mare com els va anar als meus avis, especialment com era la vida de les dones en aquella ¨¨poca.

P. Com veu el panorama de les dones en la professi¨®?

R. Em diuen que tal com va la pel¡¤l¨ªcula tindr¨¦ moltes ofertes... I jo penso, a veure, personatges femenins i de 40 cap amunt, me¡¯n plouran que no vegis! Estem en una societat a la qual cada vegada li interessa menys la gent gran i, menys encara, si s¨®n dones. El que mana ¨¦s l¡¯eterna joventut. I amb els temps que corren, puc entendre que directors, guionistes i productors no s¡¯arrisquin amb segons quin cinema.

P. Qu¨¨ opina de la pol¨ªtica cultural tan q¨¹estionada en el m¨®n del cinema?

R. Crec que hi hauria d¡¯haver m¨¦s ajudes a la professi¨®. En realitat, la cultura hauria de ser m¨¦s accessible per evitar la pirateria i que la gent an¨¦s m¨¦s al teatre i al cinema.

P. Com veu el fenomen de les plataformes televisives com a productores de s¨¨ries?

R. ?s interessant, perqu¨¨ s¡¯estan fent s¨¨ries molt bones i aqu¨ª els actors tenim una sortida. Jo el que vull ¨¦s passar-m¡¯ho b¨¦ amb la feina que faci, sigui el que sigui. En aquesta professi¨® vull estar molt atenta als petits projectes. Potser no et donen ni fama ni peles, per¨° saps que est¨¤s treballant per una reivindicaci¨®, per la societat.

P. Quina opini¨® t¨¦ del moment pol¨ªtic catal¨¤?

R. La meva opini¨® me la reservo.