Recreaci¨® d¡¯un mite

La tradici¨® cl¨¤ssica ¡ª¨¦s a dir, la recepci¨® continuada dels grans valors literaris de l¡¯Antigor¡ª presenta unes variacions que resulten d¡¯all¨° m¨¦s apassionants per a la gent que creu en la densitat de la cultura europea. Durant els dos o tres segles renaixentistes ¡ªdiguem, entre Petrarca i Shakespeare o Cervantes¡ª, la restauraci¨® dels mites i les llegendes antigues es va fer sempre per devoci¨® envers la dignitat de l¡¯Antic i les seves tres grans civilitzacions: Israel, Gr¨¨cia i Roma. Quan un autor renaixentista, o un pintor, agafava un mite antic com a base per a una recreaci¨®, ho feia amb un enorme respecte pel sentit original del mite en q¨¹esti¨®, envernissat nom¨¦s lleugerament amb una p¨¤tina de modernitat. Monteverdi narra la llegenda d¡¯Orfeu a partir del text de les Metamorfosis d¡¯Ovidi sense a penes gosar transvestir el mite: en comptes de perdre Eur¨ªdice per sempre, Orfeu la reveur¨¤ en un estatge celestial, ¡°amb el sol i les estrelles¡±, que torna a ser una citaci¨® cl¨¤ssica, en aquest cas de Dant. Cap autor renaixentista no s¡¯hauria atrevit, aix¨ª com aix¨ª ¡ªcom passar¨¤ m¨¦s tard en Offenbach, descaradament¡ª, a burlar aquella veritat, desfigurar una llegenda antiga o permutar-li el sentit d¡¯acord amb els par¨¤metres de qualsevol present hist¨°ric.

All¨° va fer Shakespeare en el cas del mite de la fundaci¨® de la rep¨²blica romana al seu poema La violaci¨® de Lucr¨¨cia (1594), que arrenca b¨¤sicament de la narraci¨® que es troba als Fastos, d¡¯Ovidi, a la Hist¨°ria de Roma, de Tit Livi (I, 57-59), i, secund¨¤riament, o no, a d¡¯altres adaptacions angleses de la mateixa hist¨°ria. L¡¯autor, sempre tan l¨ªric com dram¨¤tic, narra la violaci¨® de Lucr¨¨cia, esposa de Col¡¤lat¨ª, a causa de la cremor sexual que sent per ella Tarquini. Aquest abusa de Lucr¨¨cia, dona honesta carregada de virtuts, mirall de perfeccions, aprofitant l¡¯abs¨¨ncia del marit. Despr¨¦s de ser violada, Lucr¨¨cia, sentint-se impura i sollada no solament de cos sin¨® d¡¯¨¤nima, es clava una daga i mor. Aix¨°, segons Livi, va ser el desencadenant de la crisi de la monarquia romana, i l¡¯origen de la Rep¨²blica, despr¨¦s vigent a Roma fins al segle I.

?s possible que Shakespeare nom¨¦s pretengu¨¦s posar de manifest el desitjable car¨¤cter lleial, fidel i virtu¨®s de les esposes; encara ¨¦s m¨¦s possible que el tema li result¨¦s indiferent i que l¡¯expos¨¦s en uns versos admirables per amor de construcci¨® art¨ªstica; finalment, molt m¨¦s que en el cas de l¡¯anterior Venus i Adonis (1593), Shakespeare podria haver agafat aquest mite pel sol fet que posseeix unes caracter¨ªstiques tr¨¤giques molt acordades amb una bona part del seu teatre i el gust dels lectors del moment.

Per tornar al primer par¨¤graf d¡¯aquest article, caldr¨¤ que el lector pari atenci¨® a la manera com Shakespeare presenta el dolor de Lucr¨¨cia violada: no ho fa amb lamentacions d¡¯aquelles que es troben a les versions rom¨¤ntiques del mateix mite, sin¨® amb un correlat objectiu admirable: una pintura que a ella ¡°li ve a la ment¡±, abans de morir, en qu¨¨ es narra un episodi de la guerra de Troia: el lament d¡¯H¨¨cuba per la mort de Pr¨ªam, el seu marit (vv. 1366-1582). Un cop m¨¦s, la grandesa de les narracions antigues acut a un autor renaixentista per donar un suport d¡¯autoritat i de bellesa a la seva obra semioriginal. I es passa del segle XVI a la Roma mon¨¤rquica, i d¡¯ella a la m¨¦s antiga fundaci¨® m¨ªtica de Gr¨¨cia.

Traduir una obra d¡¯aquestes caracter¨ªstiques, damunt amb l¡¯original angl¨¨s encarat a la traducci¨®, ¨¦s un repte important: s¨®n quasi dos mil versos articulats segons la llei de l¡¯anomenat rhyme royal, estrofa de set versos amb dues rimes a cada estrofa. Salvador Oliva, que sempre ha tradu?t d¡¯una manera elegant i exemplar, que ¨¦s un home de cultura liter¨¤ria classicista, carneriana, autor de diversos tractats de la m¨¨trica del vers i el ritme de la prosa, culmina amb aquesta traducci¨® d¡¯avui la versi¨® catalana de tot el que coneixem de l¡¯autor de Hamlet: William Shakespeare, La violaci¨® de Lucr¨¨cia, edici¨® biling¨¹e, introducci¨®, traducci¨® i notes de Salvador Oliva (Barcelona, Ara Llibres, 2017).

Aix¨° ens condueix a la darrera reflexi¨®: com s¡¯ennobleix una llengua i una cultura quan, al costat de productes fr¨¨vols i malgirbats que surten amb el nom d¡¯originals, un traductor es pren la mol¨¨stia d¡¯oferir als lectors d¡¯un pa¨ªs textos de la gran tradici¨® liter¨¤ria del continent, en especial de per¨ªodes en qu¨¨ nosaltres no vam tenir gaireb¨¦ res! Com ho haurien d¡¯agrair el pa¨ªs, el poble en pes ¡ªgrans manifestacions¡ª, tots els lectors, el conseller de Cultura i el president tamb¨¦!