¡°M¡¯indigna haver de morir en clandestinitat¡±

Amb dificultat, per¨° decidit, Jos¨¦ Antonio Arrabal es pren dos flascons de medicaci¨® que xarrupa amb una palleta. ¡°Que dolent que est¨¤, collons¡±, ¨¦s el seu comentari a c¨¤mera al v¨ªdeo que ha gravat en solitud i al qual ha tingut acc¨¦s EL PA?S. ?s la posada en pr¨¤ctica del que planejava des de feia mesos, des que l'esclerosi lateral amiotr¨®fica (ELA) que li van diagnosticar l'agost del 2015 va accelerar el proc¨¦s de deteriorament que pateix: el 2 d'abril del 2017, al mat¨ª, quan la seva fam¨ªlia el va deixar sol, es va treure la vida.

Ho t¨¦ tot preparat. A la taula de la sala d'estar del pis d'Alcobendas (Madrid) on viu des de fa m¨¦s de 30 anys, aquest electricista que va n¨¦ixer a Riocabado (?vila) fa 58 anys ha disposat meticulosament els documents importants pel que ha de fer: el DNI, la hist¨°ria cl¨ªnica, el testament, una carta al jutge, un paper en qu¨¨ fa donaci¨® del seu cervell i un full que nom¨¦s diu: ¡°No reanimaci¨®¡±.

Veient la dificultat amb qu¨¨ es mou, amb la m¨¤ esquerra ja inutilitzada, ¨¦s f¨¤cil imaginar-se l'esfor? per fer tots aquests preparatius. La mateixa minuciositat del manetes que afirma que ¨¦s ¡ªque era abans de la malaltia, vol dir¡ª, com demostren els mobles que ell mateix va construir i l'enorme g¨¤bia amb un periquito i una parella de vistosos diamants de Gould, que acaben de perdre la seva ¨²ltima niuada. ?s la mateixa cura amb qu¨¨ ha col¡¤locat, sobre la tauleta de la sala, els flascons de medicaments comprats per Internet que, primer, el deixaran adormit i, despr¨¦s, li provocaran una aturada cardiorespirat¨°ria.

Arrabal no ha deixat res a la improvisaci¨®. Ha preparat el que vol llegir mentre espera que la medicaci¨® li faci efecte. ¡°Durant aquest temps he llegit els dos primers llibres de la Triolog¨ªa del Baztan, de Dolores Redondo¡±, diu amb una veu que en el mes i mig que ha passat entre les dues entrevistes que ha mantingut amb EL PA?S s'ha fet m¨¦s cansada. ¡°En el tercer vaig pel 24%. No tindr¨¦ temps d'acabar-lo¡±, assumeix amb ironia.

La butaca ¨¦s gaireb¨¦ l'¨²nica concessi¨® que ha fet a la malaltia en el dia a dia de casa seva. No ha fet obres d'adaptaci¨® al lavabo ni a cap altra estan?a. ¡°Total, havien de ser uns mesos i m'havia de gastar uns diners que aix¨ª queden per a la meva fam¨ªlia¡±, explica. Per aix¨° mateix no ha anat a Su?ssa, pa¨ªs que permet el su?cidi assistit. ¡°Eren 12.000 euros¡±.

Ho va tenir clar des que li van donar el diagn¨°stic d'ELA. ¡°Em vaig informar una mica i vaig veure el que m'esperava: acabar vegetal¡±, assenyalava el 10 de febrer, quan ja nom¨¦s calculava el temps que la mobilitat de la m¨¤ dreta li permetria retardar el su?cidi. Encara en el seu ¨²ltim dia, la mou compulsivament, com per comprovar que encara li servir¨¤ per prendre's, tot sol, la medicaci¨®.

L'octubre de l'any passat va notar que el deteriorament s'accelerava. Va haver de deixar de pintar i va haver de canviar el model de llibre electr¨°nic per un amb menys botons i m¨¦s senzill, davant la progressiva dificultat per moure la m¨¤. Per¨° la falta de capacitat motora ha anat a m¨¦s. ¡°Ara necessito ajuda per girar-me al llit, per vestir-me, per despullar-me, per menjar, per netejar-me. Nom¨¦s puc beure amb una palleta en una tassa de pl¨¤stic, perqu¨¨ no puc fer-ho amb un got de vidre¡±, relata en el v¨ªdeo que ha deixat. Tamb¨¦ necessita ajuda per respirar, ¡°sobretot a la nit¡±.

¡°El que em queda ¨¦s un deteriorament fins a acabar sent un vegetal. I jo he estat sempre molt independent. No vull que la meva dona i els meus dos fills hipotequin el que els queda de vida per cuidar-me per res¡±, explica. Tot ho ha fet pensant en ells. Ha triat el dia per su?cidar-se perqu¨¨ aquest mat¨ª la seva dona i un dels seus fills van a la piscina. L'altre fill ha marxat a passar el cap de setmana a casa d'un amic. ¡°Els he dit que triguin a tornar, perqu¨¨ ja hagi passat tot¡±. Tamb¨¦ per ells, sobretot, vol gravar el proc¨¦s. ¡°Aix¨ª ning¨² els podr¨¤ acusar de col¡¤laboraci¨® amb el su?cidi¡±, afirma.

Arrabal ho t¨¦ clar: si hi hagu¨¦s una llei de su?cidi assistit i eutan¨¤sia com la que ha demanat a?Change.org i que encara es mant¨¦ activa amb m¨¦s de 9.000 signatures, ¡°podria retardar¡± la decisi¨®. ¡°Hauria aguantat m¨¦s temps. Per¨° vull poder decidir el final. I la situaci¨® actual no m'ho garanteix¡±, explica amb una indignaci¨® pausada, no se sap si pel seu car¨¤cter o perqu¨¨ els problemes per respirar el frenen. ¡°La veritat ¨¦s que ¨¦s trist que no hi hagi una llei que reguli aquests actes. Aix¨ª me l'estic jugant. He hagut de comprar els medicaments per Internet, i aix¨° no em dona cap garantia¡±.

Que ning¨² es pensi que no ha volgut lluitar. Abans del diagn¨°stic d'ELA havia superat una hipereosinof¨ªlia, una greu malaltia dels gl¨°buls blancs de la sang. Despr¨¦s es va oferir a l'Hospital Carlos III de Madrid, un centre de refer¨¨ncia en l'esclerosi lateral, per participar en un assaig cl¨ªnic. ¡°Servir per a alguna cosa¡±, diu. Per¨° les seq¨¹eles de la seva anterior malaltia el convertien en no apte per a l'estudi. ¡°No marxo per covard ni perqu¨¨ estigui sol i pensi que em cuidaran malament. Al contrari. Tinc una dona i uns fills que s¨¦ que es desviuran per mi¡±, subratlla com per prevenir que hi hagi acusacions en aquest sentit.

Tamb¨¦ li quedava l'opci¨® d'aguantar i, al final, rebre una sedaci¨® terminal. ¡°Per¨° aix¨° ¨¦s molt al final, i fins llavors m'han de cuidar¡±. A m¨¦s, com han posat de manifest alguns casos, el criteri sobre qu¨¨ ¨¦s insuportable pot diferir entre els sanitaris, que s¨®n els qui han d'aplicar la sedaci¨®, i el pacient que la demana, la qual cosa no assegura que es faci en el moment que l'afectat vol. ¡°Per aix¨° haig d'avan?ar la meva mort. M'indigna haver de fer-ho en la clandestinitat, sol. La falta d'una llei d'eutan¨¤sia m'obliga a avan?ar-ho¡±.

El v¨ªdeo recull que, despr¨¦s de prendre's els medicaments, intenta llegir, per¨° en pocs segons nota l'efecte del que ha pres. Recolzat a la butaca, s'acomiada: ¡°Adeu a tothom¡±. Tanca els ulls. No els tornar¨¤ a obrir.