Barcelona va ser tropical en la nit de Carlos Vives

Abans que Carlos Vives cant¨¦s el seu tercer tema, El pollo vallenato, el p¨²blic ja havia demanat a crits la pres¨¨ncia de Shakira. El concert havia comen?at amb una versi¨® curta de La bicicleta, per¨° tothom esperava que per primera vegada coincidissin tots dos artistes en un concert interpretant aquesta pe?a triomfal. Per¨° no va passar. Era una d'aquestes coses que potser nom¨¦s podia passar a Barcelona, ciutat d'adopci¨® de Shakira i capital de la terra d'on van salpar cap a Col¨°mbia fa m¨¦s de cent anys els avantpassats del senyor Vives, tal com va recordar.

Per¨° finalment no va passar, cosa que va desil¡¤lusi¨® un p¨²blic que, malgrat tot, va viure una nit feli? protagonitzada pels ciutadans d'aquesta altra Barcelona, una de les moltes "Barcelones" que viuen a la ciutat. Vestien els colors de la selecci¨® colombiana, brandaven les seves banderes, duien els seus barrets tradicionals i gaudien d'una nit de dimecres, dia fatal per arribar tard a casa, ja que antecedeix, en el millor dels casos, un altre dia en la llarga llista de dies treballats.

El concert va ser, pr¨°piament, una bogeria. Des del primer instant es va poder notar, sovint gr¨¤cies a empentes involunt¨¤ries, que aquests barcelonins, llatinoamericans tots establerts aqu¨ª, mostraven la seva alegria amb el cos, no tocant-se la barbeta. Era digne de veure, alegria contagiosa com una grip feli?. Pura cad¨¨ncia. Els vallenatos amb els quals Carlos Vives va iniciar el seu concert, Pa Mayte, El pollo vallenato, el seu ¨¨xit Gota fr¨ªa o Fruta fresca, van convertir la pista en un panissar assotat pel vent, mentre els malucs anaven d'una banda a l'altra recordant els carros de les antigues m¨¤quines d'escriure. Pura expansi¨®, amb el cos desfermat i ning¨² preocupant-se pels copets harm¨°nics que l'alegria pogu¨¦s provocar en els altres. No era falta d'educaci¨®, eren altres normes. Era pura "fru?ci¨®", aquella que va immortalitzar Andr¨¦s Caicedo a?Viva la m¨²sica, novel¡¤la que es va fer carn al Sant Jordi Club, tot ple.

Davant d'aquesta massa de ballarins desfermats, Carlos Vives va escampar una energia gaireb¨¦ impr¨°pia d'una persona que est¨¤ a punt de fer 56 anys. Les samarretes li van quedar xopes, com si haguessin caigut a una piscina, i no va parar de cantar i de saltar com aquell que no pot dissimular que segueix passant-s'ho molt b¨¦ sobre els escenaris. Fins i tot es va sobreposar a un so molt dolent que, tot i que va anar millorant al llarg del concert, no va estar a l'altura de la il¡¤lusi¨® del p¨²blic, entregat totalment a aquest desplegament d'energia. I el passaport a aquesta festa va ser servit per una barreja de vallenatos, c¨²mbies i reggaetons que remetien a una m¨²sica popular perfectament comprensible per propera, per ser pr¨°pia d'una her¨¨ncia que en part va arribar d'aquestes terres, on ahir a la nit ballaven llatinoamericans que ja viuen aqu¨ª. I el llenguatge es va escriure amb molta percussi¨® i acordi¨®, punta de llan?a d'una banda de dotze m¨²sics que van articular una nit per i per als cossos de m¨¦s de 4.000 persones. Una Nota de amor rematada per Carlos Vives sobre una bicicleta.