Oficis de tenebres

Recordo la Setmana Santa a casa com una successi¨® de normes que la meva mare, una creient esc¨¨ptica, s'obstinava a complir rigorosament. La prohibici¨® de menjar carn o embotit, el bacall¨¤ amb cigrons i espinacs, la r¨¤dio fluixa o apagada, el recolliment, la roba negra i el Tenorio a la tele. Sempre he pensat que ella, traumatitzada per la por que va passar durant la guerra i la dictadura, seguia uns preceptes que no entenia, purament per necessitat de no destacar. Recordo el meu carrer en aquestes dates, sense cotxes, sense vianants, ning¨² a les balconades. Aquests dies eren un per¨ªode de morb¨®s dramatisme i processons als noticiaris. Encara que no la vaig viure, aquelles setmanes santes em van transmetre la densa atmosfera dels anys de culte obligatori, que van caracteritzar la postguerra. Buscant aquell record, he vingut a passejar al carrer Major de l'Hospitalet de Llobregat. Una via que segueix el mateix itinerari de l'antic Cam¨ª Ral, que anava des del portal de Sant Antoni, fins a Vilafranca del Pened¨¨s. En aquest punt va sorgir el primitiu empla?ament del que despr¨¦s seria l'Hospitalet. I a pocs passos d'aqu¨ª es va aixecar l'Hospital de Proven?ana, que donaria nom a la poblaci¨®.

Inicio el meu recorregut a la rambla de la Marina, on es troben el carrer de Prat de la Riba amb el carrer Major. Aquest carrer comen?a amb una casa m¨¦s avan?ada i una mica tor?ada pel que fa a l'alineaci¨® de les altres. A la vorera de davant, a la fa?ana d'una finca vuitcentista hi ha una imatge de rajoles. Es tracta d'una escena de la passi¨® de Crist, una estaci¨® d'un viacrucis de Setmana Santa, que va ser col¡¤locada en data indeterminada, poc temps despr¨¦s d'acabada la guerra civil. Una col¡¤lecci¨® d'estampes, formades per dotze rajoles cadascuna, que van ser col¡¤locades a les fa?anes d'algunes cases per indicar on havia d'aturar-se la process¨® de Divendres Sant. Concretament, aquesta ¨¦s la setena estaci¨®, coneguda com ¡°La segona caiguda¡±, en la qual es veu Jes¨²s caigut a terra, amb la creu sobre l'esquena, mentre uns soldats romans l'assoten i el comminen a al?ar-se.

Segueixo caminant i topo amb la restaurada Casa Joaquim Piera, que conserva la seva fa?ana original. I amb la finca modernista de la Botiga Nova, del 1912, obra de l'arquitecte Ramon Puig Gairalt. Arribo a la pla?a de l'Ajuntament, que acull la Casa de la Vila de Francesc Marin¨¦, de finals del segle XIX. M¨¦s l'edifici de la Caixa i l'esgl¨¦sia de Santa Eul¨¤lia de M¨¨rida, totes dues constru?des el 1947 per Manuel Puig Janer. La parr¨°quia, reedificada despr¨¦s de la destrucci¨® de l'antiga, el 1936, guarda el Crist que segueix el viacrucis per Setmana Santa. Davant del temple, en una casa nova, hi ha una altra rajola, la sisena estaci¨®, ¡°La trobada amb la Ver¨°nica¡±, encara amb la creu a coll, troba una dona que li asseca la suor en un llen?ol.

Passada la pla?a, travesso un tram de cases antigues, en una de les quals es troba una altra rajola, la de la primera estaci¨®, coneguda com ¡°Jes¨²s sentenciat a mort¡±, en la qual es veu Crist condu?t al calvari per dos soldats romans, mentre Pon? Pilat es renta les mans. A Barcelona, la Setmana Santa va tornar amb la vict¨°ria franquista. El dissabte 1 d'abril, Franco va emetre el seu fam¨®s ¨²ltim comunicat de guerra. L'endem¨¤ era Diumenge de Rams i la benedicci¨® de les palmes va tenir un significat especial. La premsa de l'¨¨poca va comunicar que no hi hauria espectacles p¨²blics, botigues i fleques romandrien tancades fins al dissabte seg¨¹ent. Al capvespre, va comen?ar l'ofici de tenebres, durant el qual les esgl¨¦sies van romandre mig a les fosques. El Dijous Sant es va celebrar la missa en uns temples devastats per la contesa i sense els seus ornaments, destru?ts o incendiats.

Passo per davant d'una petita casa medieval i d'una altra modernista, la Casa Macari Golferichs, obra del 1904, amb una rajola a la fa?ana de la Verge de Montserrat. Just despr¨¦s hi ha la placeta de la Constituci¨®, amb un parell de bancs i una font met¨¤l¡¤lica. A la cantonada d'una casa d'apartaments del 1915, d'estil noucentista, hi ha una altra pe?a del viacrucis. Correspon a la quarta estaci¨®, ¡°Jes¨²s troba la seva mare¡±, en la qual el condemnat, amb la creu a coll, ¨¦s copejat per un dels seus botxins, al mateix temps que aquest troba la seva mare, la Mare de D¨¦u. En aquella primera Setmana Santa despr¨¦s de la guerra, la m¨¤xima devoci¨® la va despertar el Crist de Lepant de la catedral, visitat dia i nit per llargues cues de fidels. Totes les parr¨°quies barcelonines van sortir al carrer per al seu viacrucis, tamb¨¦ la de Santa Eul¨¤lia de M¨¨rida. Els diaris van destacar que, fins els ferits de l'Hospital Militar, van formar en aquelles exaltades processons postb¨¨l¡¤liques. El Dissabte de Gl¨°ria, es van beneir les fonts baptismals i els ciris pasquals, amb els quals van tornar a il¡¤luminar-se les esgl¨¦sies. I el Diumenge de Resurrecci¨® es va celebrar l'ofici m¨¦s curt de l'any, el bisbe D¨ªaz Gomara va presidir el multitudinari Te Deum de la Vict¨°ria a la catedral, que va beneir el general Franco. Amb aquesta cerim¨°nia donaven comen?ament gaireb¨¦ quaranta anys de tirania.

Com de tantes altres coses, d'aquells temps tenebrosos en queda poca mem¨°ria a l'Hospitalet, amb prou feines aquestes quatre rajoles, quatre de les catorze que adornaven el carrer Major i algun carrer adjacent, i que una vegada a l'any despertaven la devoci¨® popular. El temps i la pressi¨® immobili¨¤ria no perdonen.